pingo
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈpɪŋ.ɡoː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peik- («acolorir, tacar»).
Verb
[modifica]pingō (1a present?), pingis (2a present), pingere (infinitiu), pinxī (perfet), pictum (supí)
- acolorir, pintar
- Pingere capillum.
- Acolorir els cabells.
- ornar, guarnir, brodar
- Pingere bibliothecam constructione et sillybis
- Decorar els compartiments i rètols d'una biblioteca.
- Pingere acu
- brodar» o «decorar amb l'agulla
- representar, dibuixar
- In mensa pingere castra.
- Representar un campament damunt la taula.