pujolejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pu.ʒu.ɫəˈʒa/
balear /pu.ʒo.ɫəˈd͡ʒa/, /pu.ʒu.ɫəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /pu.ʒo.ɫeˈʒa/, valencià /pu.d͡ʒo.ɫeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

pujolejar intr.

  1. Parlar o actuar de manera semblant a com ho feia Jordi Pujol.
    «Pujolejar ja no duu enlloc. Estem en una altra dimensió històrica.» Miquel Pueyo defensa la diversitat de les llistes independentistes», NacióDigital Lleida, 4 març 2019.)
    «Junqueras va pujolejar divertit, dominador de l’escena.» (Antoni Bassas, «I, al final, la carrossa es va convertir en carbassa i van tornar a la presó», Ara, 28/01/2020.)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pujolejo, pujoleja, pujolegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pu·jo·le·jar (4)