res

Potser volíeu: RES, rés

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom)

Oriental:	central /ˈrɛs/^ⓘ
	balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
Occidental:	/ˈres/
Informal:	central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/

Rimes: -ɛs

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (resar, plural) /ˈres/
Rimes: -es
Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa») en nominatiu, segle XII. Es va unificar aviat el cas recte amb valor de subjecte i el cas oblic re (de l’acusatiu rem) amb valor de complement. Del sentit una cosa passà a alguna cosa o ninguna cosa traspassant el valor de substantiu a cosa provinent de causa. Cognat del fracès rien.

Pronom

res

(negatiu) Cap cosa, buit o absència.
A l’armari no hi ha res.
(condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom
Que voldreu res?

En saps res de l’avi?

Si saps res de nou, truca’m.

Variants

re

Notes

Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.

Derivats

Traduccions

Cap cosa

Afrikaans: niks ^(af)
Albanès: asgjë ^(sq)
Alemany: nichts ^(de)
Anglès: nothing ^(en), anything ^(en)
Àrab: لَا شَيْء ^(ar)
Armeni: ոչինչ ^(hy) ‎(votxintx)
Belarús: нішто́ ^(be) ‎(nixtó)
Bengalí: কিছু না ^(bn)
Birmà: ဘာမြှ ^(my)
Búlgar: ни́що ^(bg) ‎(nixto)
Castellà: nada ^(es)
Cors: nunda ^(co)
Danès: intet ^(da)
Eslovac: nič ^(sk)
Eslovè: nič ^(sl)
Esperanto: nenio ^(eo)
Francès: rien ^(fr)
Friülà: nuie ^(fur)
Gallec: nada ^(gl)
Gal·lès: dim ^(cy)
Georgià: არაფერი ^(ka) ‎(aràperi)
Grec: τίποτε ^(el) n. ‎(típote), τίποτα ^(el) n. ‎(típota)
Grec antic: οおみくろんὐδέν ^(grc) ‎(oudén), μηδέν ^(grc) ‎(mēdén)
Hebreu: כְּלוּם‎ ^(he)
Hindi: कुछ नहीं ^(hi)
Hongarès: semmi ^(hu)
Ido: nulo ^(io)
Indonesi: nol ^(id)
Irlandès: neamhní ^(ga)
Islandès: ekkert ^(is), neitt ^(is)
Italià: niente ^(it)
Japonès: 別べつに ^(ja)
Javanès: boten ^(jv)
Kazakh: ештеңе ^(kk) ‎(eşteñe/ieixtengue)
Letó: nekas ^(lv)
Lituà: niekas ^(lt)
Llatí: nihilum ^(la), nihil ^(la)
Llengua de signes catalana: RES ^(csc)
Maltès: xejn ^(mt)
Neerlandès: niets ^(nl)
Noruec: intet ^(no)
Persa: هیچ ^(fa)
Polonès: nic ^(pl)
Portuguès: nada ^(pt)
Retoromànic: nagut ^(rm), nuot ^(rm)
Romanès: nimic ^(ro)
Rus: ничто́ ^(ru) ‎(nitxtó)
Serbocroat: ништа ^(sh), ništa ^(sh)
Sicilià: nenti ^(scn)
Suec: inget ^(sv)
Tagal: wala ^(tl)
Tai: ไม่มีอะไร ^(th)
Tàmil: எதுவும் ^(ta)
Telugu: ఏమిలేదు ^(te)
Turc: hiç ^(tr)
Txec: nic ^(cs)
Ucraïnès: ніщо́ ^(uk) ‎(nisxò)
Urdú: کچھ نہیں‎ ^(ur)
Való: rén ^(wa)
Vènet: gnent ^(vec)
Vietnamita: không có gì ^(vi)
Xhosa: lutho ^(xh)
Xinès: 沒ぼつ什麼いんも ^(zh) ‎(没ぼつ什么, mòshímá)

Nom

res m. ‎(només en singular)

(pilota valenciana) zero

Nom

res m. ‎(plural resos)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.

Nom

res m. pl.

Forma plural de re.

Verb

res ‎(infinitiu resar)

(ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.

Miscel·lània

Anagrames: ers ^(alfagrama), ser ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/

Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/

Rimes: -es

Nom

res m. ‎(plural reses)

cap de bestiar

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reːs/

Nom

rēs f. ‎(genitiu reī)

en general, cosa, fet
Res humanae, natura humana, allò humà
ser, objecte
Maxima rerum Roma, Roma és la millor
esdeveniment, circumstàncies
Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
acte, fet
Re, non verbis, fets, no paraules

De re et de causa, de fet i de dret
béns, fortuna
Res familiaris, patrimoni familiar
assumpte, tema
Quid ad rem?, què importa?
res publica, administració pública, la política

Declinació

5a declinació -es, -eī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēs	rēs
Vocatiu	rēs	rēs
Acusatiu	rem	rēs
Genitiu	reī	rērum
Datiu	reī	rēbus
Ablatiu	rē	rēbus

Occità

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈres/

Pronom

res inv.

res

Sinònims

ren, arren (gascó)

Relacionats

arrés (gascó)