torne

Català

Verb

torne

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tornar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tornar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tornar

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ne (2)
• Anagrames: entro, rento, roent, tenor, tòner, treno, trone

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔr.nɛ/

Nom

torne

1. vocatiu singular de tornus