visarma

Català

Oriental:	central /biˈzar.mə/, balear /viˈzaɾ.mə/
Occidental:	nord-occidental /biˈzar.ma/
	valencià /viˈzaɾ.ma/, /biˈzaɾ.ma/

Rimes: -aɾma
Etimologia: Del francès antic wisarme, variant de guisarme, del fràncic *wîsarm ‎(literalment «guia-braç»).

visarma m. ‎(plural visarmes)

(històric) Mena d’alabarda amb doble arma per a tallar i punxar, usada per la infanteria entre els segles XII i XIV.