zel

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈzɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Parònim: cel
• Etimologia: Del llatí zēlus, del grec antic ζぜーたῆλος ‎(zêlos), de ζηλόω ‎(zēlóō, «emular, estar gelós»), segle XIII.

Nom

zel m. ‎(plural zels)

1. Esforç curós aplicat a la feina o a qualsevol obligació o objectiu.
2. Gran ànsia i esforç dedicats a afavorir un objectiu, ideal o persona.
3. Apetit sexual animal, especialment quan és temporal.

   «BRUNO: [...] La característica principal de Grindr és que els perfils estan ordenats per proximitat. ÀLEX: És a dir, que l'usuari que és més a prop teu surt en primera posició a la llista, cosa que estalvia temps en cas que vagis més calent que una gossa en zel.» (Guillem Clua, «Smiley: després de l'amor» (pàg. 133), dins de Smiley, maig 2021.)

Traduccions

3. Apetit sexual animal

• Alemany: Brunst ^(de) f.
• Anglès: zeal ^(en)
• Castellà: celo ^(es) m.

Verb

zel

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de zelar.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot