musteir

Catalan

Alternative forms

• mustiar, mustigar

Etymology

From musti +‎ -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mus.təˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [mus.teˈiɾ]

Verb

musteir (first-person singular present musteeixo, first-person singular preterite musteí, past participle musteït)

1. (transitive) to wither, to shrivel
2. (intransitive, takes a reflexive pronoun) to wither, to shrivel

Conjugation

    Conjugation of musteir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			musteir
gerund			musteint
past participle				masculine		feminine
		singular		musteït		musteïda
		plural		musteïts		musteïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	musteeixo	musteeixes	musteeix	musteïm	musteïu	musteeixen
	imperfect	musteïa	musteïes	musteïa	musteíem	musteíeu	musteïen
	future	musteiré	musteiràs	musteirà	musteirem	musteireu	musteiran
	preterite	musteí	musteïres	musteí	musteírem	musteíreu	musteïren
	conditional	musteiria	musteiries	musteiria	musteiríem	musteiríeu	musteirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	musteeixi	musteeixis	musteeixi	musteïm	musteïu	musteeixin
	imperfect	musteís	musteïssis	musteís	musteíssim	musteíssiu	musteïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	musteeix	musteeixi	musteïm	musteïu	musteeixin
	negative (no)	—	no musteeixis	no musteeixi	no musteïm	no musteïu	no musteeixin

Synonyms

• marcir
• pansir

Derived terms

• emmusteir

Further reading

• “musteir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.