(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Y Wladfa - Vicipedia Jump to content

Y Wladfa

De Vicipedia
Y Wladfa

Bandera de la colonia cimrica en Patagonia.
Popla 72 685
Loca Provinse de Chubut
Relijio Protestantisme (xef metodisme e prsbiterianisme) e catolicisme
Lingua Espaniol, cimrica de Patagonia (10%)
Poplas relatada Cimricas

Y Wladfa (pronunsiada /ə ˈwlɑːdva/ en cimrica, sinifiante "La Colonia"[1]) e, a veses, Y Wladychfa Gymreig,[2][3] es un colonia cimrica en Arjentina, cual ia comensa en 1865 e ia aveni xef longa la costa de la provinse de Chubut en la rejio de Patagonia.

En la sentenio 19 e la sentenio 20 temprana la governa arjentinian ia promove emigra de Europa per popli la rejio estra Buenos Aires, entre 1856 e 1875, 34 colonias de varia nasionalias ia es stablida en Santa Fe e Entre Ríos. En ajunta a la colonia xef en Chubut, un colonia plu peti ia es stablida en Santa Fe per 44 cimricas ci ia abandona Chubut, e otra grupo ia coloni Coronel Suárez en la sude de la provinse de Buenos Aires[4] En la sentenio 21 temprana, sirca 50 000 abitores de Patagonia ia es desendentes cimrica[5].

La comunia cimrica-arjentinian es sentrida en Gaiman, Trelew e Trevelin[6]. Chubut estima la numero de parlores de cimrica patagonian en 1 500, par contrasta otras estima la numero en 5 000[7][8].

Istoria

Colonistes prima (1865)

Una casa de te cimrica en Chubut.
La Rev. Michael D. Jones (1822–98)

La idea de un colonia cimrica en America Sude ia es avansada par la Profesor Michael D. Jones, un sermonor disentor nasionaliste cimrica ci ia abita en Bala e ci ia demanda per un "peti Cimri ultra Cimri" nova. El ia pasa alga anios en Statos Unida, do ia vide ce la migrores cimrica ia es asorbeda multe rapida comparada con otra poplas e ce frecuente los ia perde sua identia cimrica. El ia proposa institui un colonia de parlores de cimrica a via de la influi de la lingua engles. El ia enscrive colonistes e ia furni finansia; Australia, Zeland Nova e an Filastin ia es considerada, ma Patagonia ia es elejeda par sua isoli e la ofre de la arjentinianes de 260 km² de tera longo la rio Chubut per intercambia per abita la ancora no concistada tera de Patagonia per Arjentina. Michael D Jones ia parla par letera con la governa arjentinian sur coloni un area conoseda como Bahía Blanca don la migrores cimrica ta pote manteni sua lingua e cultur. La governa arjentinian ia aseta e ia dona a los un grande area per controla. Un comite de migra cimrica ia asembla en Liverpool e ia publica un manual 'Llawlyfr y Wladfa' per anunsia la scema per crea un colonia cimrica en Patagonia cual ia es distribuida a tota partes de Cimri.

A la fini de 1862, la capitan Love Jones-Parry e Lewis Jones (por ci Trelew ia es nomida) ia sale en dirije a Patagonia per deside si lo ia es un area conveninte per la migrores cimrica. Los prima ia visita Buenos Aires do ia discute con la ministro de internas Guillermo Rawson e, con un acorda, ia dirije a la sude. Los ia ariva a Patagonia en un barco peti nomida la Candelaria, e ia es dirijida par un tempesta a un baia cual ia nomi "Porth Madryn", per la imobila de Jones-Parry en Cimri. LA site cual ia crese sirce la loca do los ia ariva es nomida oji Puerto Madryn. En sua reveni a Cimri los ia declara ce la area ia es multe conveninte per coloni.

La colonia european permanente en la Vale de Chubut e sua ambiente ia comensa la 28 julio 1865 cuando 153 coloniste cimrica ia ariva la aboard the converted tea-clipper Mimosa. La Mimosa ia custa 2 500 paund per lua per la viaja e onverti lo en usa per pasajores e la custa de Liverpool a Patagonia ia es de 12 paund per adultes e 6 per enfantes, an cualcun ci ia vole viaja ia es asetada an si ia no pote paia. La colonistes de Mimosa, incluinte taliores, sapatores, carpentores, brickmakers e escavores, ia es composada de 56 adultes sposida, 33 nonsposida o vidua, 12 mulieres nonsposida (xef sores o servores de la migrores sposida) e 52 enfantes; la majoria ia veni de la rejio nomida South Wales Coalfield e de sentros urban engles. On ia ave poca cultivores, cual ia es nonfortunosa spesial cuando los ia descrove ce la atraes de la area ia es tro lodada e los ia ariva a un deserto semiseca con poca comeda; los ia es diseda ce la area ia es como la tereno basa de Cimri. En la costa ia ave poca acua bevable, e la grupo ia embarca en un pasea traversante la plano con un sola careta de jardin per porta su a partenis. Alga ia mori e un bebe, Mary Humphries, ia nase en la marxa. John Williams ia es la sola coloniste con alga conose medical simple.

Cuando los ia ariva a la vale de la rio Chubut, la prima colonia ia es un fortress peti en do pos ta deveni la site de Rawson, oji la capital de la provinse de Chubut. Lo ia es referida como Yr Hen Amddiffynfa (La Fortres Vea).La prima xasa, construida de terra, ia es destruida per un inonda flax en 1865, e casas nova de cualia superior ia es costruida per sustitui los. La inondas ance destrui la cultivas a patatas e mais. La pluve en la area ia es multe min ca los colonistes ia espeta, gidante a falis en la cultivas.

Nomes en cimrica per locas arjentinian

La plaia en Puerto Madryn.
Un varia de la imno nasional cimrica per la cimricas de Patagonia. Lewis Evans (Meudwy), 1875.
Espaniol Cimrica Engles
Arjentina Yr Ariannin The Argentine
Villa La Angostura Lle Cul Narrow Place
Arroyo Pescado Nant y Pysgod Fish Stream
Colonia 16 de Octubre Cwm Hyfryd/Bro Hydref Beautiful Valley/October Country
Fuerte Aventura Caer Antur Fort Adventure
Paso de Indios Rhyd yr Indiaid Indians' Ford
Las Plumas Dôl y Plu Meadow of the Feathers
Puerto Madryn Porth Madryn Port Madryn
Rawson Trerawson Rawson, Chubut
Río Chubut (de la lingua tehuelche 'Chupat', sinifiante 'briliante') Afon Camwy Swirling River
Río Corrintos Aber Gyrants Turning Estuary
Valle de los Mártires Dyffryn y Merthyron Valley of the Martyrs
Valle Frío Dyffryn Oer Cold Valley
Trelew Tre Lew(is) Lewis Town
Dolavon Dol Afon River Meadow
Trevelin Tre Felin Mill Town

Mapa

Loca de la colonias cimrica en la provinse de Chubut (Arjentina).

Referes

  1. National Library of Wales' bibliography for 'The Welsh settlement in Patagonia'
  2. Gwladychfa Gymreig, un esajo par la Rev. Michael D. Jones probable scriveda en la desenio de 1860 temprana, resomante sua revela de un Colonia Cimrica.
  3. Banner Cymru, Mercher, Mawrth 4, 1857, Cyf. I, Rhif 1, p. 7, col. C, article sur un encontra en Caernarfon per discute la vantajes e nonvantajes de Patagonia como a alga loca per stabli “Y Wladychfa Gymreig”; vide ance Williams, R. Bryn, Gwladfa Patagonia: The Welsh Colony in Patagonia 1865–1965 (Gwasg Prifysgol Cymru, Caerdydd, 1965), plate facing p. 33, showing printed money notes for “Gwladychfa Gymreig Patagonia”, with one also bearing the stamp “Y Wladychfa Gymreig”.
  4. Birt, Paul W. (2005). «Welsh (in Argentina)», Diarmuid Ó Néill (ed.) (ed.). Rebuilding the Celtic Languages, Talybont: Y Lolfa, pp. 146. ISBN 0-86243-723-7.
  5. "Wales and Argentina." Wales.com website. Welsh Assembly Government: 2008. Retraeda en 24 December 2010.
  6. Berresford Ellis, Peter (1983). The Celtic revolution: a study in anti-imperialism, Talybont: Y Lolfa, pp. 175–178. ISBN 0-86243-096-8.
  7. Western Mail, 27 Dec 2004
  8. "Viewpoint: The Argentines who speak Welsh." BBC News: 16 October 2014. Retraeda en 16 October 2014.