Republica de la Set Provinzies Unides
Articul per Ladin Gherdëina |
Republica de la Set Provinzies Unides di Paejesc Basc Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden | |||||||||
1579–1795 | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Motto: Eendracht maakt macht (Union fej stersc) | |||||||||
Inn: Marcia Reale d'Ordinanza | |||||||||
La Republica de la Set Provinzies Unides tl 1789 | |||||||||
Capitela | Deguna (de jure) | ||||||||
Rujenedes | Olandesc, Saxon Bas, Frison Uzidentel | ||||||||
Religion | Cristianejim olandesc refurmà (religion dl stat), Catolizism, Ebraism, Lutheranism | ||||||||
Forma de guviern | Republica parlamentera federela | ||||||||
Stadhouder | |||||||||
• 1581–1584 | Willem I | ||||||||
• 1751–1795 | Willem V | ||||||||
Raadpensionarisr | |||||||||
• 1581–1585 • 1653–1672 • 1689–1720 • 1727–1736 • 1787–1795 |
Paulus Buys Johan de Witt Anthonie Heinsius Simon van Slingelandt Laurens van de Spiegel | ||||||||
Legislatura | Stac generei | ||||||||
Populazion • 1795 |
1 880 500 | ||||||||
|
La Provinzies Unides, ufizielmënter la Republica de la Set Provinzies Unides di Paejesc Basc (olandesc: Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden; latin: Belgium Foederatum), fova na cunfederazion metuda su tl 1579, ntan la Revolta Olandeja, che ova durà nfin al 1795 cun la Revoluzion de Batavia. L fova l stat de dant di Paejes Basc da ncuei y l prim stat dl dut ndependënt dl popul olandesc.
La republica ie nasciuda canche set provinzies ti Paejes Basc Spanuei ova fat na revolta contra i renianc spanuei. La provinzies ova furmà na lianza contra la Spania tl 1579 cun la Union de Utrecht y detlarà si ndependënza tl 1581. La set provinzies fova Groningen, la Frisia, Overijssel, l ducat de Geldern, Utrecht, la contea de Olanda y la contea de Zeeland.