Pluton (dia)

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El robalizzi de la Proserpina

Ind la religion de la Grezzia antiga e ind la mitologia grega, el Pluton (gregh: Πλούτων, Ploutōn) l’è el sovran de l’Oltratomba. El nom che el dia el gh’haveva a l’inizzi l’era Ades, che l’è vegnud un nom popolar per l’Oltratomba medem. El Pluton, impunemanch, el representa un conzet pussee positiv del dia che el soraintend la vita depos la mort. El nom Ploutōn el s’è spantegad coma conseguenza di mit eulesit, indova Pluton el vegneva venerad e coma el sever sovran de l’Oltratomba, e coma l’amorevel marid de la Persefona. La cobia la rezzeveva i aneme ind el Dedelà e eren invocad insema ind i inscrizzion religiose, indova inn ciamad Ploutōn e Kore respetivament. Ades, a l’incontrari, el gh’haveva un quaj templet e pratega religiosa sozziada a lu, ma l’era despess figurad coma el violent ladron de la Persefona.

El Pluton e l’Ades inn descompagn in carater, ma inn nò dò figure deverse e spartissen duu mit important. Ploutōn coma el dia del Dedelà el solta a voltra per la prima vœulta ind la literadura grega del period classegh, ind i œuvre di dramaturgh atenies e del filosef Platon, che l’è la font grega sora de lu con pussee importanza. Sota el nom de Pluton, el dia el compariss ind i olter mit cont un rœul segondari, spezzialment quand che dei eroj compagn de l’Orfee vann sgiò ind l’Oltratomba per gadegnà un quajcoss.

Plūtō (sgenitiv Plūtōnis) l’è la version latinizada del gregh Ploutōn. L’equivalent roman del Pluton l’è el Dis Pater; tamen, ‘Pluton’ l’è vegnud el nom pussee comun per el sovran del Dedelà ind la literadura e ind l’art.

Ligam de denter

• Religion grega
• Religion romana

Ligam de fœura

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Pluton