Economia de la Corèa del Sud : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
m Bot: Adjuntet: de:Wirtschaft Südkoreas |
||
Linha 46 : | Linha 46 : | ||
[[bg:Икономика на Южна Корея]] |
[[bg:Икономика на Южна Корея]] |
||
[[ca:Economia de la Corea del Sud]] |
[[ca:Economia de la Corea del Sud]] |
||
[[de:Wirtschaft Südkoreas]] |
|||
[[en:Economy of South Korea]] |
[[en:Economy of South Korea]] |
||
[[es:Economía de Corea del Sur]] |
[[es:Economía de Corea del Sur]] |
||
Linha 52 : | Linha 53 : | ||
[[gl:Economía da Corea do Sur]] |
[[gl:Economía da Corea do Sur]] |
||
[[io:Ekonomio di Sud-Korea]] |
[[io:Ekonomio di Sud-Korea]] |
||
⚫ | |||
[[ja: |
[[ja: |
||
⚫ | |||
[[pt:Economia da Coreia do Sul]] |
[[pt:Economia da Coreia do Sul]] |
||
[[ru:Экономика Республики Корея]] |
[[ru:Экономика Республики Корея]] |
Version del 29 julhet de 2009 a 01.29
Economia de la Corèa del Sud | |
Moneda | Won sud-corean |
---|---|
Organizacions comercialas | OMC, APEC, OCDE |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 1 278 miliards (2008) |
Reng PIB | 14ena granda[2] |
Creissença del PIB | 2,5% (2008) |
PIB per càpita | 26 000 (2008) (2008) |
PIB per sector | agricultura 3%, industria 39,5%, comèrci e servicis 57,5% (2008) |
Inflacion | 4,7%%(2007) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 15% (2003)[3] |
Fòrça de trabalh | 24,35 milions (2008) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 7,2%, industria 25,1%, comèrci e servicis 67,7% (2007) |
Caumatge | 3,2% |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | 419 miliards (2008) |
Sòcis principals | China 22,1%, Estats Units 12,4%, Japon 7,1%, Hong Kong 5% (2007) |
Impòrts | 435 miliards (2008) |
Sòcis principals | China 17,7%, Japon 15,8%, Estats Units 10,5%, Arabia Saudita 5,9% (2007) |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | US$ 380,5 miliards (2008) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 222,9 miliards (2008) |
L'economia de la Corèa del Sud creissèt rapidament aprèp los ans 1960, en integrar l'economia tecnologica modèrna. En 1950, lo sieu produch interior brut èra comparable als dels païses pus paures del mond[1]. Après la Guèrra de Corèa, los investiments nòrd-americans e japoneses, dirigits pel govèrn corean principalament cap a de sectors estrategics, permetèron un enlairament economic que menèt lo país a superar d'unes païses europèus en PIB e en tèrmes de PPA. Lo desvolopament rapid de la Corèa del Sud, en mens d'un quart de sègle es sovent sonat "lo miracle del riu Han" e balhèt al país la reputacion de "tigre asiatic" dins la comunitat internacionala.
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/South_Korea%27s_GDP_%28nominal%29_growth_from_1960_to_2007.png/200px-South_Korea%27s_GDP_%28nominal%29_growth_from_1960_to_2007.png)
Lo sistèma economic corporatist sud-corean amassa mantun conglomerats mondials famoses tal coma Samsung, Hyundai-Kia, LG e SK. En 2006, Samsung Group sol èra al 34en reng mondial.[4] En 2007, lo grop Hyundai Kia venguèt lo tresen pus grand constructor automobila d'Asia e un dels cinq primièr al mond.
Referéncias
- ↑ 1,0 et 1,1 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/.html#Econ
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
- ↑ Error de citacion : Balisa
<ref>
incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadasGlobaledge
. - ↑ [초 국가기업] <
上 > 삼성 매출>싱가포르 GDP… 국가를 가르친다 - 조선닷컴