(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Ariditat — Wikipèdia Vejatz lo contengut

Ariditat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L’ariditat es un fenomèn climatic implicant una pluviometria flaca. Dins las regions dichas aridas, las precipitacions son inferioras a l'evapotranspiracion potenciala (notada ETP) donadas de 2009. L'ariditat essent una nocion espaciala, una region se pòt qualificar d'arida o non segon lo periòde. Es marcada sus près de 30 % de las tèrras continentalas[1] e espandida sus diferentas latituds. I a las zònas aridas zonalas degut a la preséncia de la partida davalanta de las cellulas d'Hadley e de desèrts non zonals deguts a de causas divèrsas. L’aridificacion es lo cambi de climat gradual o subte menant a una situacion d'ariditat.

Malgrat aquelas diferentas classificacions, i a 3 gras comuns per gaireben totes los indicis d’ariditat :

  • iperarid (10 a 15 mm par an, en mejana) ;
  • arid (50 a 150 mm dins la zòna tropicala, espandit de biais sasonièr en raissas) ;
  • semiarid (ritme sasonièr, fins a 500 mm de pluèja).
mapa dels climas mondials

Los desèrts zonals se trapan lo long dels tropics:

Los desèrts non zonals an de fonts diferentas:

  • zòna d'ombra en aval de sèrras: desèrts americans del grand Bacin dels Estats Units, d'Argentina
  • a l'interior dels continents: desèrts d'Asia centrala
  • deguts als corrents fregs de las faciadas occidentalas de continent: desèrts chiloperuvian, Bassa Califòrnia, Namib, Río de Oro

Las zonas aridas an coma caracteristica un deficit en precipitacions. L'ariditat es subretot causada per la crèsta subtropicala, essent una cencha d'anticiclòns subtropicals semipermanents (desèrts zonals e costièrs). Tanben pòt aver per causa la subsidéncia de l'aire enrè un obstacle del relèu favorizant l’efièch de foehn dins los cases dels desèrts d'abric, o encara a l’alunhament de la region al respècte de las còstas que limita l'umiditat venet dels oceans. Mai l'albedo (poder de rebat) es fòrt, mai lo poder absorbant es flac e los rais son rebatits cap a l'espaci. Dins lo cas d'un domèni arid, l'albedo es tròp elevat e la fòrça de l'energia solar es rebatuda, privant atal la vegetacion d'un possible desvelopament tot en servissent a caufar l'aire çò que favoriza l’evapotranspiracion cap a l’aridificacion.

Consequéncias

[modificar | Modificar lo còdi]

Al nivèl del sol, l’ariditat dona una rarefaccion dels èsser vivents e una adaptacion d'aqueles e aquelas condicions xericas. Causa de mancas idrologicas: precipitacions flacas e irregularas, malhum idrografics pauc nombroses. Fin finala, i a un procès d’erosion pel vent e d'acumulacion accelerada dels sables acompanhat d'un apauriment dels sols.

Lo calcul d'un indici d'ariditat, coma la classificacion dels climas, es totjorn un subjècte de recerca en climatologia. Existís mai d'uns d'indicis e formulas, uns basats sus de critèris climatologics, d'autres biogeografics. Los mai coneguts son aqueles d'Emmanuel de Martonne (1926 à 1941), de Charles Warren Thornthwaite (1948), e de Banhols e Gaussen (1953 à 1957).

Indici de Gaussen

[modificar | Modificar lo còdi]

Segon Gaussen, un periòde donat se dich arid, quand :

(P : precipitacions totalas en millimètres sul periòde donat, T : temperatura mejana en °C sul periòde donat)

Indici d'ariditat de De Martonne

[modificar | Modificar lo còdi]

L’indici d'ariditat de De Martonne, notat I, aquel indici permet de determinar lo gra d'ariditat d'una region.

Per lo calcular, s'utiliza la formula ont P designa las precipitacions totalas per l'an e T la temperatura mejana per l'an; e, per un mes: ont p designa las precipitacions totalas pel mes e t la temperatura mejana pel mes.

Regions iperaridas
Desèrts totals
(Atacama (Chile)
Reg del Tanezroft (Sahara)
val de la Mòrt)
Regions aridas
Regions deserticas
Sahara
Los desèrts d'Arizòna e de Sonora
Dasht-e Kavir, Deseper (Iran)
Desèrt du Thar (Índia)
Desèrt de Tabernas (près d'Almería)
Regions semiaridas Saèl
Kalahari
Chaco (Argentina)
Nordeste (Brasil)
Regions miègumidas
Regions umidas

Notas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Roger Coque, Géomorphologie, Paris, Armand Colin, 1977, 1998, ISBN 2200217390, p.231

Vejatz tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]
Nota : la secada es une nocion temporala e pontuala alara que l'ariditat es espaciala, zonala, e subretot durabla.