(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Indus — Wikipèdia Vejatz lo contengut

Indus

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Indus
Indus vist de la rota de Karakoram entre Paquistan e China.
Indus vist de la rota de Karakoram entre Paquistan e China.
Caracteristicas
Longor 3 180 km
Bacin 1 081 700 km2
Debit mejan 4 072 m3⋅s-1 (Sukkur)
Regim pluvial
Riu
Embocadura mar d'Arabia
Geografia
Païses traversats Bandièra de la Republica populara de China China (Tibet)
Bandièra: ÍndiaÍndia
Bandièra: PaquistanPaquistan
Regions traversadas Bandièra: TibetTibet

Indus es un dels pus longs flumes d'Asia, originari del replanat tibetan pròche del lac Manasarovar, lo flume traversa Ladakh en direccion de las regions d'Hindukush de Gilgit-Baltistan, s'escola puèi cap al sud long de Paquistan per se traire dins la mar d'Oman près de la vila portuària de Karachi dins lo Sind. Es lo pus long flume de Paquistan.

Lo flume a una aira de drenatge totala que despassa 1 165 000 km2. Son debit annadièr estimat es d'aperaquí 243 km3 (58 m3), lo doble d'aquel de Nil e lo triple d'aquel de Tigre e Eufrates reünits, çò que ne fa un dels pus grands flume del monde en tèrmes de debit annadièr. Zanskar es son afluent en riba esquèrra en Ladakh. Dins las planas, son afluent en riba esquèrra es Panjnad que compta el meteis cinc afluents majors, a saber Chenab, Jhelum, Ravi, Beas et Sutlej. Sos afluents principals en riba dreita son Shyok, Gilgit, Kabol, Gomal e Kurram. Començant per una font montanhosa e alimentada per de glacièrs e de ribièras dins los sèrres d'Imalaia, de Karakoram e Hindu Kush, lo flume sosten d'ecosistèmas de bòsques temperats, de planas e de paisatges arids. Son embocadura se situa dins la mar d'Arabia.

La part nòrd de la val d'Indus, amb sos afluents, forma la region de Panjab, mentre que lo cors inferior del flume es conegut jos lo nom de Sindh e s'acaba per un grand dèlta. Lo flume es estat sempre important per nombrosas culturas de la region. Lo 3en milleni abans JC vejèt lo desvolopament d'una civilizacion urbana majora de l'edat del bronze. Durant lo 2nd milleni abans JC, la region de Pendjab es mencionada dins los imnes de Rigveda indo coma Sapta Sindhu e del zoroastrian Avesta coma Hapta Hindu (los dos tèrmes significant "set ribièras"). Los primièrs reialmes istorices que i vegèron lo jorn dins la val d'Indus incluent Gandhāra e la dinastia Ror de Sauvīra. Indus es dintrat dins la coneissença de l'Occident al començament del periòde classic, quora lo rei Dàrius de Pèrsa envegèt son subjècte grèc Scylax de Caryanda per explorar lo flume, v. 515 abans JC.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Indus.