La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les variables més importants que n'assegura la supervivència. Els joves, majoritàriament, manifesten que el català és la seva llengua pròpia, encara que no sigui la dels seus pares. A la vegada, però, són els que més fàcilment canvien d'idioma.

La Franja de Ponent és el territori on es fa servir més el català a casa i amb els amics, amb un percentatge del 70% de la població. En segon lloc, hi ha Andorra i Catalunya, on el fan servir un 40% de la població en les seves relacions familiars. Després hi ha les illes Balears i el País Valencià, amb una mitjana del 30% d'ús. En els últims llocs, hi ha l'Alguer, amb un 10 per cent, i la Catalunya Nord, amb un 2% d'ús.

Paradoxalment, allà on el català ha assolit nivells més alts -en l'ensenyament i els mitjans de comunicació- és on es percep el futur amb més pessimisme.