Al fenomen de la subrepresentació de les dones en els mitjans, s’hi suma encara un altre: el de l’estereotipació. En realitat, els estereotips de gènere s’apliquen tant a homes com a dones, la qüestió, però, és que els estereotips femenins acostumen a negativitzar les dones, mentre que els masculins aporten inputs que tradicionalment s’han vist com a positius (poder, força, estatus, autoritat...). Els estereotips són imatges mentals, generalment simplificades, sobre alguna categoria de persones, institucions o esdeveniments que són compartides en les seves característiques essencials per un gran nombre de persones. Serveixen per simplificar l’abundància i la complexitat de la informació que rebem del nostre entorn (H. Tajfel 1984). Per això esdevenen eines poderoses a l’hora de comunicar, el seu ús continuat acaba generant consens social. En el cas concret dels mitjans de comunicació, el recurs als estereotips es fa molt evident per la seva tendència a simplificar el discurs: l’estereotip ajuda a arribar a audiències àmplies i molt diverses.

L’atribució de propietats, característiques, i fins i tot expectatives als diversos grups socials, també a homes i a dones, és una eina potent de construcció social de les identitats que està relacionada amb els anomenats rols de gènere. Aquests rols, a partir de les diferències, d’alguna manera acaben legitimant desigualtats. Els rols de gènere marquen els comportaments que es consideren socialment correctes i desitjables en un context determinat segons el sexe (home o dona), de manera que estableixen quins comportaments són “correctes” o “normals” i quins no segons el sexe al qual pertanyem. Tradicionalment, a més, el control social sobre les actuacions de les dones ha estat molt més rígid i inflexible que sobre els homes. En ple segle xxi, però, els rols de les dones han canviat: ja no són el sexe subsidiari, però hi ha tota una sèrie de significats que romanen sorprenentment estables. Per això, la discriminació cap a les dones continua sent una pràctica estesa en la societat, també en el tractament que els dispensen els mitjans.

Lluny del que pugui semblar, però, els estereotips no són inalterables: responen a èpoques concretes i s’utilitzen per representar realitats socials que són canviants. Per això, el seu ús continuat en els discursos públics i privats actua com una resistència a evidenciar els canvis estructurals, entre els quals se situa l’entrada progressiva de les dones en l’esfera pública o els canvis cada cop més evidents en la gestió de la vida domèstica i pública. El racisme, el sexisme i les discriminacions en general tenen en comú que se sustenten en estereotips, ja que serveixen per categoritzar l’entramat social, per detectar “amenaces”, per explicar-nos l’entorn superficialment. Alhora, funcionen com a eines de socialització: ajuden els individus a ubicar-se i a identificar-se en el conjunt de les seves relacions socials. Per això, el seu ús als mitjans reforça certs prejudicis en comptes d’ajudar a fomentar noves interaccions dels individus amb el seu entorn. I així és com el peix es mossega la cua: els mitjans necessiten arribar a la seva audiència, que aquesta se senti “identificada”, que reconegui els models que aquells transmeten; i al seu torn, l’audiència necessita “entendre” el missatge, reafirmar la categorització social que ha après. En resum, el recurs als estereotips els reforça. Per tant, l’única manera de trencar amb ells és defugir-ne l’ús, desconfiar-ne i desafiar-los, tot i els riscos evidents per a mitjans i audiències, que hauran de recompondre les seves relacions.

No és atrevit afirmar que les dones i els homes tendeixen a ser representats en rols i posicions molt concretes:

Homes	Dones
Feina	Casa
Estatus alt	Estatus baix
Àmbit públic	Àmbit privat
Ment	Cos
Independent	Dependent
Protagonista	Paper secundari
Expert	Víctima
Portaveu	Mestressa de casa
Actiu	Passiva o reactiva

Als homes, doncs, se’ls acostuma a associar amb qualitats positives i atractives, com ara el poder, el coratge, la independència, l’autonomia i l’equilibri. Els grups socials amb menys estatus, en canvi, es defineixen d’una manera molt rígida. Per això, els estereotips de caire sexual o emocional amb què sovint es representa les dones són molt més difícils de trencar. Es dóna, a més, un altre factor: el fet que les persones que pertanyen a grups socials d’estatus alt tenen més possibilitats de ser tractades abans com a individus, per les seves característiques pròpies, que com a mers membres d’un col·lectiu. Per això, un home polític és polític abans que home, mentre que una dona política, és dona abans que política.

Efectivament, segons l’Informe del CAC sobre la presència de les dones en la informació, (Octubre-desembre de 2008), allà on les dones apareixen més estereotipades és en els rols que tenen a veure amb la professió: se’ls atribueixen determinades ocupacions i se les ubica principalment en les activitats de menys prestigi i poder.

El repertori d’estereotips de gènere és ampli i divers. Vegem-ne alguns exemples:

• Es tracta les dones en bloc: es parla de “les dones”, com si entre elles no hi hagués cap gamma i compartissin les mateixes identitats i interessos. Aquesta és una pràctica que difícilment s’aplica als homes.
• Se’ls atribueix un estatus vicari: se les relega al seu rol familiar i sovint se les identifica per la seva relació de parentesc (com a “filla de”, “dona de”, etc.). Això es relaciona amb l’estereotip segons el qual les dones deuen la seva identitat a l’home i se subratlla així la seva adscripció tradicional al terreny privat.
• Difícilment es reconeix la incorporació dels homes a tasques que tradicionalment i històricament s’han considerat femenines (infermeres, mestres, mestresses de casa...)
• Se’ls dóna un paper més passiu que actiu: són triades, nomenades, resulten ser derrotades o guanyades més que ser elles les que guanyen o derroten.
• Un altre estereotip recurrent és aquell que presenta la dona com una víctima. Així, quan es parla de la tradició cultural, els desastres naturals, la guerra i el terrorisme i, evidentment, la violència masclista, la dona té un paper preponderant, molt superior a l’home, com a víctima.
• Es recorre a l’adjectivació emocional per descriure-les (la “dama de ferro”).

Cal insistir, però, en el fet que els rols i els estereotips de gènere no deixen de ser convencions socials arrelades que no són ni innates ni immutables. No són unívocament positius o negatius: és la manera i el context en què s’usen el que en genera el significat. Per això, com recorda Elvira Altés, “només des d’una actitud vigilant, que practiqui la lectura crítica dels mitjans, podem descodificar el missatge ocult i, per tant, desactivar la potència d’aquelles representacions estereotipades dels gèneres”. 

Segons l’Informe del CAC sobre la presència de les dones en la informació (Octubre-desembre de 2008), la presència de les dones en els teleinformatius es concentra en determinats àmbits i rols, la qual cosa contribueix a reproduir-ne representacions estereotipades:

• La presència de les dones en notícies vinculades a sanitat és del 47,4%, del 33,9% en les vinculades a educació i del 32,6% en les notícies que pertanyen a la categoria societat. En canvi, si mirem el bloc de notícies “dures” (política, internacional, economia...) la presència de les dones no hi supera el 15%.

• En l’àmbit social, on les dones tenen força presència, hi apareixen etiquetades com a altres (és a dir, testimonis ocasionals) en un 46,8% dels casos, actores culturals (14,5%), món associatiu (9,9%) i actores econòmiques (8,4%). Només aquestes quatre categories concentren el 80% del temps de paraula donat a les dones.​

 

És a dir, les dones tenen més rellevància en l’àmbit personal o privat, aquell que atorga menys estatus i poder.

• Les dones que apareixen en notícies socials s’identifiquen com a familiar de (68,5%), usuàries de serveis públics (65,2%) i consumidora (55,7%). D’altra banda, el GMMP 2010 detecta que les dones s’identifiquen en un 17% de casos per la seva relació de parentesc, mentre que només s’esmenta la relació familiar dels homes en un 5% dels casos. Es tracta de representacions que tendeixen a valorar les dones no tant com a individus autònoms, sinó per la seva relació amb els altres.
• Segons el GMMP 2010, la presència d’homes i dones en els diferents tòpics de la informació presenta un ordre invers, és a dir, on existeix més presència masculina és on es fa més palesa l’absència femenina, i a l’inrevés.​

 

Els mitjans de comunicació reforcen o desafien els estereotips de gènere? El que està clar és que tenen el poder de fer qualsevol de les dues coses. En el fons, es tracta de triar. 

El gènere en la informació segons el GMMP 2010
Tòpics en què destaquen les dones:	Tòpics en què destaquen els homes:
Abús i tràfic sexual infantil: 69%	Esports i celebritats: 99%
Religió, pràctiques culturals, tradició: 67%	Àmbit econòmic: 86%
Drets humans: 65%	Àmbit polític: 82%
Educació: 61%	Desenvolupament, sistema legal, migracions, art i cultura, medicina, salut: 70%
Salut: 59%	Guerres: 74%
Epidèmies i malalties: 58%	Accidents: 73%
Moda i bellesa: 53%	Crims: 67%
Infància: 47%	Violència contra les dones: 56%
Violència contra les dones: 44%