Alfabet gòtic

L'alfabet gòtic és un alfabet per escriure la llengua gòtica creat el segle iv per Úlfila amb el propòsit de traduir la Bíblia. L'alfabet és essencialment una forma uncial de l'alfabet grec, amb algunes lletres addicionals per diferenciar la fonètica gòtica: La lletra F del Llatí, dues lletres rúniques per diferenciar les semivocals /j/ i /w/ de les vocals /i/ i /u/; i la lletra ƕair per expressar la labiovelar del gòtic. És completament diferent de la tipografia gòtica de l'edat mitjana, una tipografia utilitzada per l'alfabet llatí.

Alfabet gòtic

Tipus	escriptura natural, alfabet i escriptura de caixa única
Llengües	gòtic
Creador	Úlfila
Creació	350
Període	Des d'aproximadament el 350. Va començar la seva decadència cap al 600.
Basat en	alfabet grec
Sistema pare	Rúnic Grec Llatí Alfabet gòtic
ISO 15924	Goth  (206 )
Direcció del text	d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+10330–U+1034F

Origen

Es creu que Úlfila va evitar conscientment l'ús de l'antic alfabet rúnic per elaborar aquest alfabet perquè tenia grans conviccions relacionades amb les creences i les costums del paganisme germànic. A més, el fet de basar l'escriptura en l'alfabet grec ajudaria a la nació gòtica a integrar-se a la món grecoromà predominant al voltant del mar Negre. Els caràcters o lletres, de totes maneres, encara tenen noms derivats dels seus equivalents rúnics.

En segles passats, alguns autors afirmaven que ja s'utilitzaven lletres semblants a les gregues a les tribus germàniques molt abans d'Úlfila. Johannes Aventinus (c. 1525) fins i tot va assignar-les al progenitor mitològic Tuisto, al·legant que els grecs realment li havien robat la idea, i no pas els fenicis. Aquestes teories no tenen suport actualment, ja que totes les evidències de què avui disposem situen l'inici del desenvolupament de l'escriptura alfabètica a l'Orient Mitjà, encara que hi ha alguns testimonis de fons romanes clàssiques, així com una sèrie de làpides, que indiquen que les lletres gregues s'utilitzaven a vegades a Alemanya, a més del Gaül, en temps de Juli Cèsar, el segle I abans de Crist.

Les lletres

A sota hi ha la taula amb l'alfabet gòtic.

Com succeeix amb l'alfabet grec, les lletres gòtiques s'assignaven també a un valor numèric. Quan s'utilitzaven com a numerals, les lletres s'escrivien entre dos punts (•𐌹𐌱• = 12) o amb una línia a sobre (𐌹𐌱 = 12). Les lletres 𐍁 (90) i 𐍊 (900), no obstant, no tenen valor fonètic.

Els noms de les lletres es troben en un manuscrit del segle ix d'Alcuí de York (Còdex Vindobonensis 795). La majoria semblen formes gòtiques de noms que també apareixien als poemes rúnics. Els noms es posen en les seves formes originals seguits per les formes reconstruïdes gòtiques i els seus significats.

Lletra		Transliteració	Comparació	Nom gòtic	Nom de la runa protogermànica	AFI	Valor numèric	Referència XML
	𐌰	a	Αあるふぁ	aza < ans "déu" o asks "Freixe o cendra"	*ansuz	/a, aː/	1	x10330;
	𐌱	b	Βべーた	bercna < * bairka "bedoll"	*berkanan	/b/ [b, βべーた]	2	x10331;
	𐌲	g	Γがんま	geuua < giba "regal"	*gebō	/ɡ/ [ɡ, ɣ, x]; /n/ [ŋ]	3	x10332;
	𐌳	d	Δでるた	daaz < dags "dia"	*dagaz	/d/ [d, ð]	4	x10333;
	𐌴	e	Εいぷしろん	eyz < aiƕs "cavall" o eivs "teix"	*eihwaz	/eː/	5	x10334;
	𐌵	q	Ϙ	quetra < * qairþra ? o quairna "pedra de molí"	-	/kʷ/	6	x10335;
	𐌶	z	Ζぜーた	ezec < ezec	-	/z/	7	x10336;
	𐌷	h	Ηいーた	haal < * hagal o * hagls "pedra (gel)"	*haglaz	/h/	8	x10337;
	𐌸	þ (th)	Θしーた	thyth < þiuþ "bo" o þaurnus "espina"	*Thurisaz	/θしーた/	9	x10338;
	𐌹	i	Ιいおた	iiz < * eis "gel"	*Isaz	/i/	10	x10339;
	𐌺	k	Κかっぱ	chozma < * kusma o kōnja "agulla de pi"	*kaunan	/k/	20	x1033A;
	𐌻	l	Λらむだ	laaz < * lagus "mar, llac"	*laguz	/l/	30	x1033B;
	𐌼	m	Μみゅー	manna < manna "home"	*mannaz	/m/	40	x1033C;
	𐌽	n	Νにゅー	noicz < nauþs "necessitar o necessitat"	*naudiz	/n/	50	x1033D;
	𐌾	j	ᛃ	gaar < jēr "any"	*jēran	/j/	60	x1033E;
	𐌿	u	ᚢ	uraz < * ūrus "Ur"	*ūruz	/u, uː/	70	x1033F;
	𐍀	p	Πぱい	pertra < * pairþa ?	*peorð o *perþō	/p/	80	x10340;
	𐍁	-	Ϙ	-	-	-	90	x10341;
	𐍂	r	R	reda < * raida "carro o carreta"	*raidō	/r/	100	x10342;
	𐍃	s	S	sugil < sauïl o sōjil "sol"	*sôwilô	/s/	200	x10343;
	𐍄	t	Τたう	tyz < * tius "el déu Týr"	*tīwaz	/t/	300	x10344;
	𐍅	w	Υうぷしろん	uuinne < vinja "camp, pastura" o vinna "dolor"	*wunjō	/w/, /y/	400	x10345;
	𐍆	f	Ϝ	fe < faihu "ramaderia o ramat, riquesa"	*fehu	/f/	500	x10346;
	𐍇	x	Χかい	enguz < * iggus or * iggvs "el déu Yngvi"	*ingwaz	/x/?	600	x10347;
	𐍈	ƕ (hw)	Θしーた	uuaer < * ƕair "caldera"	-	/hʷ/	700	x10348;
	𐍉	o	Ωおめが, ᛟ	utal < * ōþal "terra ancestral o cementiri"	*ōþala	/oː/	800	x10349;
	𐍊	-	Ϡ	-	-	-	900	x1034a;

La majoria de les lletres s'han extret directament de l'alfabet grec, mentre que altres s'han creat o modificat del llatí o del rúnic per expressar figures fonètiques pròpies només del gòtic. Aquestes són:

• 𐌵 (q; derivada invertint la lletra grega πぱい /p/, potser degut a la similitud entre els noms gòtics: pairþa i qairþa)
• 𐌸 (þ; derivat del grec Φふぁい /f/ amb un reassignació fonètica)
• 𐌾 (j; derivat del llatí G /g/ amb possible influència del rúnic ᛃ /j/)
• 𐌿 (u; derivat del rúnic ᚢ /u/)
• 𐍈 (ƕ; derivat del grec Θしーた /θしーた/ amb reassignació fonètica)
• 𐍉 (o; derivat del grec Ωおめが o del rúnic ᛟ)

Les lletres 𐍂 (r), 𐍃 (s) i 𐍆 (f) semblen derivar del seu equivalent en llatí i no pas del grec, encara que els equivalents rúnics (ᚱ, ᛋ i ᚠ), tenen una forma molt semblant a la gòtica, com si haguessin format part en aquesta decisió

La lletra 𐍇 (x) només s'utilitza en noms propis i en manlleus del grec Χかい: xristus "Crist", galiugaxristus "Pseudo-Crist", zaxarias "Zacaries", aivxaristia "Eucaristia").

Quant als valors numèrics, la majoria corresponen als numerals grecs. La lletra 𐌵 pren el lloc de la lletra Ϝ (6), la lletra 𐌾 pren el lloc de la lletra ξくしー (60), la lletra 𐌿 el de la lletra Οおみくろん (70), i la lletra 𐍈 el de la lletra ψぷさい (700).

Accentuació i puntuació

L'accentuació i la puntuació utilitzada al còdex Argenteus inclou la dièresi a la lletra 𐌹 i, transliterat ï, utilitzada en general per indicar hiats; el punt volat (·) i els dos punts (:) així com una línia superior per indicar que es tracta d'una sigla (com ara xaus per xristaus) i els numerals.

Primera pàgina del Codex Argenteus o Bíblia de plata, un manuscrit del segle vi que conté la traducció d'Úlfila el segle iv de la Bíblia al gòtic.

Unicode

L'alfabet gòtic es va afegir a l'estàndard Unicode el març del 2001 amb el llançament de la versió 3.1.

El bloc corresponent al gòtic dins l'Unicode és U+10330-U+1034F en el Pla Suplementari Multilingüe Com la resta de programari més antic que utilitza l'UCS-2 (el predecessor de l'UTF-16) assumeix que tots els codis unicode poden expressar-se com a nombres de 16 bits (U+FFFF o més petit, el Pla Multilingüe Bàsic ), i per aquest motiu poden aparèixer problemes en utilitzar el rang de codi Unicode pel gòtic i altres fora del Pla Multilingüe Bàsic.

alfabet gòtic Taula oficial Unicode  PDF

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

A

B

C

D

E

F

U+1033x

𐌰

𐌱

𐌲

𐌳

𐌴

𐌵

𐌶

𐌷

𐌸

𐌹

𐌺

𐌻

𐌼

𐌽

𐌾

𐌿

U+1034x

𐍀

𐍁

𐍂

𐍃

𐍄

𐍅

𐍆

𐍇

𐍈

𐍉

𐍊

Notes 1.^ Com a la versió 7.0 d'Unicode. 2.^ Les àrees grises indiquen codis no assignats

Referències

• Braune, Wilhelm (1952). Gotische Grammatik. Halle: Max Niemeyer.
• Fausto Cercignani, The Elaboration of the Gothic Alphabet and Orthography, a “Indogermanische Forschungen”, 93, 1988, pp. 168–185.
• Dietrich, Franz (1862). Über die Aussprache des Gotischen Wärend der Zeit seines Bestehens. Marburg: N. G. Elwert'sche Universitätsbuchhandlung.
• Otto von Friesen (1915). "Gotische Schrift" a Hoops, J. Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Bd. II. pàgines 306–310. Strassburg: Karl J. Trübner.
• Haarmann, Harald (1991). Universalgeschichte der Schrift. Frankfurt: Campus.
• Jensen, Hans (1969). Die Schrift a Vergangenheit und Gegenwart. Berlin: Deutscher Verlag der Wissenschaften.
• Adolf Kirchhoff (1854). Das gothische Runenalphabet. Berlin: Wilhelm Hertz.
• Wilhelm Streitberg (1910). Gotisches Elementarbuch. Heidelberg: Carl Winter.
• Weingärtner, Wilhelm (1858). Die Aussprache des Gotischen zur Zeit Ulfilas. Leipzig: T. O. Weigel.
• Joseph Wright (1910). Grammar of the Gothic Language. Oxford: Oxford University Press.
• Zacher, Julius (1855). Das gothische Alphabet Vulvilas und das Runenalphabet. Leipzig: F. A. Brockhaus.

Enllaços externs

• Pàgina web Omniglot d'escriptura gòtica.
• Taula Unicode del gòtic
• Galeria Japonesa "WAZU" de fonts gòtiques Unicode
• Fonts gòtiques Unicode del Dr.Pfeffer