Zoroastre

Zoroastre
	;
Biografia
Naixement	1500 aC ↔ 550 aC ; valor desconegut
Mort	1500 aC ↔ 520 aC ; valor desconegut
Causa de mort	valor desconegut
Religió	Zoroastrisme
Activitat
Ocupació	profeta, escriptor, poeta, fundador de religió, taumaturg
Família
Cònjuge	Hvōvi
Fills	Porucista, Isat Vastar
Pares	Porushaspa i Dohodo
Descrit per la font	Philosophical Encyclopedic Dictionary (en) , (sec:Заратустра); Enciclopèdia literària (1929-1939), (vol:4, sec:Заратустра), ; Dictionnaire infernal (6a edició)

Zoroastre (grec antic: Ζωροάστρης, Zōroastrēs) o Zaratustra (avèstic: 𐬰𐬀𐬭𐬀𐬚𐬎𐬱𐬙𐬭𐬀, Zaraθしーたuštra) va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme. És considerat un personatge històric, però no es coneix amb certesa ni el lloc de naixement ni l'època en què va viure. Tot el que es coneix de Zaratustra prové dels escrits religiosos del zoroastrisme: basant-se en anàlisis lingüístiques del llibre d'himnes Gathas, part de l'Avesta, en la redacció dels quals es considera que hi va intervenir personalment, es creu que va viure al voltant de l'any 1000 aC. Respecte al lloc de naixement, podria ser el nord-est de l'Iran o Bactra, avui Balkh, a l'Afganistan.

La tradició explica que va ser fill del sacerdot Porushaspa (de la família dels Spitama), i que quan tenia vint anys va experimentar una experiència religiosa en la qual se li va aparèixer el Senyor de la saviesa i divinitat del bé Ahura Mazda (o Ormazd), que li va transmetre l'ordre de combatre el príncep del mal, Ahriman. La religió que Zaratustra va fundar ha influït en totes les religions monoteistes posteriors (judaisme, cristianisme i islam).^[1]

Des de l'època hel·lenística va circular una abundant literatura sagrada, la major part de tema màgic, atribuïda a Zaratustra. Hermip d'Esmirna, autor d'un tractat sobre els "mags" escrit cap a l'any 200 aC, diu que a la Biblioteca d'Alexandria hi havia una gran quantitat d'obres de Zaratustra que tenien un total de dos milions de línies. Pràcticament totes les obres que es referien a la màgia acostumaven a portar el nom d'aquest mag llegendari. Dió Crisòstom coneixia una obra anomenada Oracles de Zaratustra. Nicolau de Damasc també deia que havia escrit un llibre amb el títol d'Oracles. Climent d'Alexandria li atribueix un tractat De la natura en quatre llibres. Plini, un Lapidari. També se li atribuïen llibres d'astrologia, de màgia i d'alquímia.^[2]

Nom de Zoroastre

Sobre l'etimologia del nom Zaratustra s'han proposat moltes hipòtesis^[3], entre les quals trobem: dedicat a l'agricultura^[4],^[5] (segons Ascoli), llavor de la deessa Ishtar (segons Henry Rawlinson^[4]), esplendor de l'or (segons Jules Oppert^[4]). Eugène Burnouf veu en aquesta paraula el compost bahuvrihi en avèstic, zaraϑ-uštra, l’uštra final designaria el camell o el dromedari però existeixen diverses hipòtesis sobre la primera part de la paraula. Podria ser l'adjectiu GROC , o l’adjectiu envelliment que donaria el que té vells camells o el que posseeix camells grocs^[6]

Citacions alienes al zoroastrisme

Citat pels grecs antics com ara Plató i Plini el Vell.
Figura simbòlica en la maçoneria, apareix en l'òpera de Mozart La flauta màgica.
Reinterpretat per Nietzsche en l'obra Així parlà Zaratustra.

Referències

↑ «"Zoroaster" Zoroaster». Encyclopaedia Iranica.
↑ Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 321-322. ISBN 8481641618.
↑ C. de Harlez. Aveste. édition=Maison-Neuves et Cie, 1881.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Gaston Maspero. L'empire assyrien et le monde oriental jusqu'à l'avènement des Sargonides, 1895-1899, p. Chap. X note 234.
↑ Més exactament «der Bebauung des Feldes gewogen zugethan» (pretenia dedicar-se a la construcció del camp) - G. J. Ascoli «Eranica» (en alemany). Beiträge zur vergleichenden Sprachforschung auf dem Gebiete der arischen, celtischen und slawischen Sprachen, 5, 2, 1868, pàg. 210-1213. JSTOR: 23458807., p.211
↑ François Nau «Étude historique sur la transmission de l'Avesta et sur l'époque probable de sa dernière rédaction». Revue de l'histoire des religions, 95, 1927, pàg. 149-195. JSTOR: 23664585., p. 154-155.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoroastre

Taringa.net Arxivat 2009-03-09 a Wayback Machine. (castellà)
Filosofia (castellà)

[1] «"Zoroaster" Zoroaster». Encyclopaedia Iranica.

[2] Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 321-322. ISBN 8481641618.

[Harlez-3] C. de Harlez. Aveste. édition=Maison-Neuves et Cie, 1881.

[Maspero-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Gaston Maspero. L'empire assyrien et le monde oriental jusqu'à l'avènement des Sargonides, 1895-1899, p. Chap. X note 234.

[5] Més exactament «der Bebauung des Feldes gewogen zugethan» (pretenia dedicar-se a la construcció del camp) - G. J. Ascoli «Eranica» (en alemany). Beiträge zur vergleichenden Sprachforschung auf dem Gebiete der arischen, celtischen und slawischen Sprachen, 5, 2, 1868, pàg. 210-1213. JSTOR: 23458807., p.211

[Nau-6] François Nau «Étude historique sur la transmission de l'Avesta et sur l'époque probable de sa dernière rédaction». Revue de l'histoire des religions, 95, 1927, pàg. 149-195. JSTOR: 23664585., p. 154-155.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Biografia

Naixement	1500 aC ↔ 550 aC valor desconegut
Mort	1500 aC ↔ 520 aC valor desconegut
Causa de mort	valor desconegut
Religió	Zoroastrisme
Activitat
Ocupació	profeta, escriptor, poeta, fundador de religió, taumaturg
Família
Cònjuge	Hvōvi
Fills	Porucista, Isat Vastar
Pares	Porushaspa i Dohodo

Descrit per la font	Philosophical Encyclopedic Dictionary ^(en) , (sec:Заратустра) Enciclopèdia literària (1929-1939), (vol:4, sec:Заратустра), Dictionnaire infernal (6a edició)