Suessions: diferència entre les revisions

Suessions
	; Moneda dels suessions
Tipus	grup ètnic històric
Part de	gals i britans
Mapa de distribució
	; Situació dels Suessiones a la Gàl·lia Belga

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 20:17, 17 feb 2024

No s'ha de confondre amb Suessetans.

Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de Soissons, a l'Aisne, conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga Britànnia, com a mínim, des del segle II-I aC.

Etimologia[modifica]

L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "poble del riu Axona".

S'han fet altres traduccions, com ara « Aquells qui s'han apropiat llur territori », « Aquells qui han fet seu el territori de conquesta » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de Suessiones, Suess- com a forma reflexiva equiparable al llatí 'sui.^[1] Xavier Delamarre tradueix suessiones per "Aquells qui tenen sis tropes". Léon Fleuriot parla d'"Aquells qui son rics en queviures".^[2]

Història[modifica]

El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent Noviodunum el seu oppidum principal.^[3]

El seu rei més famós fou Divitiacus, un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Cèsar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.

El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alèsia per ajudar els gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

Referències[modifica]

↑ Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012
↑ Suessiones Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions
↑ Juli Cèsar, De bello gallico II

[Lacroix1-1] Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012

[arbre_celtique-2] Suessiones Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions

[3] Juli Cèsar, De bello gallico II

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{confusió|Suessetans}}
-{{confusió|Suessetans}}{{Grup humà|image=Map Gallia Tribes Towns.png|caption=Situació dels ''Suessiones'' a la Gàl·lia Belga}}
+{{Infotaula grup humà}}
-Els '''suessions''' o '''suessons''' (llatí ''Suessiones'' o ''Suessones'', grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble [[celtes|celta]] de la [[Gàl·lia Belga]], entre l'[[Oise]] i el [[Marne]], aliats als [[rems]] amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de [[Soissons]], a l'[[Aisne]], conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga [[Britània]], com a mínim, des del segle II-I aC.
+Els '''suessions''' o '''suessons''' ([[llatí]]: ''Suessiones'' o ''Suessones'', grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble [[celtes|celta]] de la [[Gàl·lia Belga]], entre l'[[Oise]] i el [[Marne]], aliats als [[rems]] amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de [[Soissons]], a l'[[Aisne]], conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga [[Britànnia]], com a mínim, des del segle II-I aC.
+== Etimologia ==
+L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "''poble del riu Axona''".
+S'han fet altres traduccions, com ara « ''Aquells qui s'han apropiat llur territori'' », « ''Aquells qui han fet seu el territori de conquesta'' » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de ''Suessiones'', '' Suess- '' com a forma reflexiva equiparable al llatí '''sui''.<ref name="Lacroix1">Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012</ref> [[Xavier Delamarre]] tradueix suessiones per "''Aquells qui tenen sis tropes''". Léon Fleuriot parla d'"''Aquells qui son rics en queviures''".<ref name="arbre celtique">[http://encyclopedie.arbre-celtique.com/suessions-749.htm Suessiones] Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions</ref>
 == Història ==
+El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (suessions)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref>
-[[File:Suessiones.jpg|thumb|left|Moneda dels suessions]]
-El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (suessions)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref>
-El seu rei més famós fou [[Divitiacus (suessions)|Divitiacus]], un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.
+El seu rei més famós fou [[Divitiacus (suessions)|Divitiacus]], un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.
-El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar als gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.
+El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar els gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.
 == Referències ==
@@ Línia 14: / Línia 19: @@
 {{Pobles de la Gàl·lia}}
 {{Pobles de Bretanya}}
 [[Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Belga]]
-[[Categoria:Grups celtes de Britània]]
+[[Categoria:Grups celtes de Britànnia]]
 [[Categoria:Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies]]
 [[Categoria:Picardia]]

Tribus de l'edat del ferro a Britànnia
Meridionals	Belgae (Atrebates i Suessiones) Cantiaci Catuvellauni Cornovii Dobunni Dumnonii Durotriges Iceni Regnenses Textoverdi Trinovantes
Centrals	Brigantes Carvetii Catieuclani Coritani (Corieltauvi) Cornovii Genunii Parisii Setantii
Occidentals (Cambria)	Deceangli Demetae Gangani Ordovices Silures
Septentrionals (Caledonia)	Caereni Caledones Corionototae Cerones Damnonii Decantae Epidii Gabrantovices Horesti Lopocares Novantae Picti (Carnonacae, Cornovii, Creones, Dicalydones, Lugi, Maeatae, Vacomagi, Vecturiones i Venicones) Selgovae Smertae Taexali Textoverdi Votadini
Localització dubtosa	Attacotti Segontiaci Bibroci Cassi Ancalites Cenimagni (= Iceni?) Pretanoi (= Britons, o potser una tribu?)
Part de: Tribus celtes a Europa