Suessions: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Ortografia |
||
(Hi ha una revisió intermèdia que no es mostren del mateix usuari) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{confusió|Suessetans}} |
{{confusió|Suessetans}} |
||
{{Infotaula grup humà}} |
{{Infotaula grup humà}} |
||
Els '''suessions''' o '''suessons''' ([[llatí]]: ''Suessiones'' o ''Suessones'', grec |
Els '''suessions''' o '''suessons''' ([[llatí]]: ''Suessiones'' o ''Suessones'', grec |
||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
{{Pobles de la Gàl·lia}} |
{{Pobles de la Gàl·lia}} |
||
{{Pobles de Bretanya}} |
{{Pobles de Bretanya}} |
||
[[Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Belga]] |
[[Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Belga]] |
||
[[Categoria:Grups celtes de |
[[Categoria:Grups celtes de Britànnia]] |
||
[[Categoria:Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies]] |
[[Categoria:Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies]] |
||
[[Categoria:Picardia]] |
[[Categoria:Picardia]] |
Revisió de 20:17, 17 feb 2024
Tipus | grup ètnic històric |
---|---|
Part de | gals i britans |
Mapa de distribució | |
Situació dels Suessiones a la Gàl·lia Belga |
Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec
Etimologia
[modifica]L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "poble del riu Axona".
S'han fet altres traduccions, com ara « Aquells qui s'han apropiat llur territori », « Aquells qui han fet seu el territori de conquesta » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de Suessiones, Suess- com a forma reflexiva equiparable al llatí 'sui.[1] Xavier Delamarre tradueix suessiones per "Aquells qui tenen sis tropes". Léon Fleuriot parla d'"Aquells qui son rics en queviures".[2]
Història
[modifica]El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent Noviodunum el seu oppidum principal.[3]
El seu rei més famós fou Divitiacus, un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Cèsar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.
El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alèsia per ajudar els gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.
Referències
[modifica]- ↑ Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012
- ↑ Suessiones Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II