(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Suessions: diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Suessions: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m r2.6.4) (Robot afegeix: de:Suessionen
m Ortografia
 
(43 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{confusió|Suessetans}}
⚫
Els '''suessons''' o '''suessions''' (''suessiones'' o ''suessones'', Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble de la [[Gàl·lia Belga]], entre l'[[Oise]] i el [[Marne]], aliats als [[rems]] amb els que formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.
{{Infotaula grup humà}}
⚫
Els '''suessions''' o '''suessons''' ([[llatí]]: ''Suessiones'' o ''Suessones'', grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble [[celtes|celta]] de la [[Gàl·lia Belga]], entre l'[[Oise]] i el [[Marne]], aliats als [[rems]] amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de [[Soissons]], a l'[[Aisne]], conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga [[Britànnia]], com a mínim, des del segle II-I aC.


== Etimologia ==
⚫
El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (Gàl·lia)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref> El seu rei mes famós fou [[Divitacus]], un dels mes poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis. El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar als gals assetjats. Mes tard van quedar separats dels rems.
L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "''poble del riu Axona''".


S'han fet altres traduccions, com ara « ''Aquells qui s'han apropiat llur territori'' », « ''Aquells qui han fet seu el territori de conquesta'' » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de ''Suessiones'', '' Suess- '' com a forma reflexiva equiparable al llatí '''sui''.<ref name="Lacroix1">Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012</ref> [[Xavier Delamarre]] tradueix suessiones per "''Aquells qui tenen sis tropes''". Léon Fleuriot parla d'"''Aquells qui son rics en queviures''".<ref name="arbre celtique">[http://encyclopedie.arbre-celtique.com/suessions-749.htm Suessiones] Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions</ref>
La moderna ciutat de [[Soissons]] conserva el seu nom.


==Referències==
== Història ==
El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (suessions)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref>
⚫
{{referències}}


⚫
El seu rei més famós fou [[Divitiacus (suessions)|Divitiacus]], un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.
⚫
[[Categoria:Grups gals]]

El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar els gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

== Referències ==
⚫
{{referències}}
{{Pobles de la Gàl·lia}}
{{Pobles de Bretanya}}


⚫
[[Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Belga]]
[[bg:Суесиони]]
[[Categoria:Grups celtes de Britànnia]]
[[de:Suessionen]]
[[Categoria:Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies]]
[[en:Suessiones]]
[[es:Suesiones]]
[[Categoria:Picardia]]
[[fi:Svessionit]]
[[fr:Suessions]]
[[it:Suessioni]]
[[ko:수에시오네스족]]
[[nl:Suessiones]]
[[sh:Suesioni]]

Revisió de 19:17, 17 feb 2024

No s'ha de confondre amb Suessetans.
Infotaula grup humàSuessions
Moneda dels suessions
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part degals i britans Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang=
Situació dels Suessiones a la Gàl·lia Belga Modifica el valor a Wikidata

Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de Soissons, a l'Aisne, conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga Britànnia, com a mínim, des del segle II-I aC.

Etimologia

[modifica]

L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "poble del riu Axona".

S'han fet altres traduccions, com ara « Aquells qui s'han apropiat llur territori », « Aquells qui han fet seu el territori de conquesta » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de Suessiones, Suess- com a forma reflexiva equiparable al llatí 'sui.[1] Xavier Delamarre tradueix suessiones per "Aquells qui tenen sis tropes". Léon Fleuriot parla d'"Aquells qui son rics en queviures".[2]

Història

[modifica]

El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent Noviodunum el seu oppidum principal.[3]

El seu rei més famós fou Divitiacus, un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Cèsar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.

El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alèsia per ajudar els gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012
  2. ↑ Suessiones Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions
  3. ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suessions&oldid=33126692»