(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Suessions: diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Suessions: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 11: Línia 11:


== Història ==
== Història ==
El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (suessions)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref>
El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent [[Noviodunum (suessions)|Noviodunum]] el seu [[oppidum]] principal.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II</ref>


El seu rei més famós fou [[Divitiacus (suessions)|Divitiacus]], un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.
El seu rei més famós fou [[Divitiacus (suessions)|Divitiacus]], un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar ([[57 aC]]) tenien com a rei a [[Galba (rei dels suessions)|Galba]], que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. [[Juli Cèsar]] va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.


El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar als gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.
El [[52 aC]] van enviar un contingent de cinc mil homes a [[Alèsia]] per ajudar als gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

Revisió del 11:48, 30 ago 2020

No s'ha de confondre amb Suessetans.
Infotaula grup humàSuessions
lang=
Moneda dels suessions Modifica el valor a Wikidata

Situació dels Suessiones a la Gàl·lia Belga
Tipustribu
Part debelgae (gals i britans)
Mapa de distribució
lang=
Situació dels Suessiones a la Gàl·lia Belga Modifica el valor a Wikidata

Els suessions o suessons (llatí Suessiones o Suessones, grec Οおみくろんὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic. La moderna ciutat de Soissons, a l'Aisne, conserva el seu nom. S'ha documentat també la presència d'aquest poble al sud-est de l'antiga Britània, com a mínim, des del segle II-I aC.

Etimologia

Moneda dels suessions

L'etimologia del nom dels suessions no és clara i els científics han fet diverses propostes, cap de les quals té prou consens. S'ha suggerit que els suessions que vivien a les ribes de l'Aisne varen prendre el nom del riu, "Axona". Aquesta hipòtesi, qüestionable, els fa ser el "poble del riu Axona".

S'han fet altres traduccions, com ara « Aquells qui s'han apropiat llur territori », « Aquells qui han fet seu el territori de conquesta » proposat per Françoise Bader. Aquesta anàlisi traduieix la primera síl·laba del nom de Suessiones, Suess- com a forma reflexiva equiparable al llatí 'sui.[1] Xavier Delamarre tradueix suessiones per "Aquells qui tenen sis tropes". Léon Fleuriot parla d'"Aquells qui son rics en queviures".[2]

Història

El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent Noviodunum el seu oppidum principal.[3]

El seu rei més famós fou Divitiacus, un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Cèsar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis.

El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alèsia per ajudar als gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

Referències

  1. ↑ Jacques Lacroix, Les noms d'origine gauloise : La Gaule des combats, éditions errance, 2012
  2. ↑ Suessiones Web de l'arbre cèltic - article dels Suessions
  3. ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suessions&oldid=24716453»