Papir: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 37.223.22.207. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
El '''papir''' (''Cyperus papyrus'') és una [[planta aquàtica]] comuna a alguns indrets de la conca [[Mediterrània]], particularment a [[Egipte]]. Es tracta d'un [[jonc]] palustre de la família de les [[ciperàcies]] que s'utilitza com a [[aliment]], per a fabricar objectes de [[cistell]]eria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics [[manuscrit]]s, anomenat també '''papir''' (del grec ''papyrus'').{{sfn |Ruiz García|2002|p=48}} |
El '''papir''' (''Cyperus papyrus'') és una [[planta aquàtica]] comuna a alguns indrets de la conca [[Mediterrània]], particularment a [[Egipte]]. Es tracta d'un [[jonc]] palustre de la família de les [[ciperàcies]] que s'utilitza com a [[aliment]], per a fabricar objectes de [[cistell]]eria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics [[manuscrit]]s, anomenat també '''papir''' (del grec ''papyrus'').{{sfn |Ruiz García|2002|p=48}} |
||
== La planta == |
|||
Hola |
|||
[[Fitxer:Papirus.jpg|miniatura|Tall d'una tija de papir]] |
|||
Pertany com la [[xufla]] a la família [[Cyperaceae]].<ref>{{ref-llibre |títol=The Cultural History of Plants |pàgines=350 |editorial=Routledge |any=2012 |isbn=1135958114 |url=https://books.google.es/books?id=niwsBgAAQBAJ&pg=PA350&dq=Cyperaceae+papyrus&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-h--F5q70AhXkyIUKHXHHCD8Q6AF6BAgIEAI#v=onepage&q=Cyperaceae%20papyrus&f=false |autor=Ghillean Prance, Mark Nesbitt |llengua=anglès}}</ref> Algunes parts de la planta són comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment també és una [[planta ornamental]] (''paraigüets'') |
|||
És una planta aquàtica robusta que pot arribar a 5 m d'alçada. Té les tiges triangulars que surten d'un [[rizoma]] llenyós. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomós quan la planta és jove.Floreix a finals d'estiu. Les flors són verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i donen lloc a fruits en núcules que es disseminen per l'aigua. Les fulles només apareixen en els rizomes |
|||
La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu [[Nil]] actualment està en perill d'extinció i antigament s'hi havia conreat. També apareix al riu Níger i Eufrates com també al [[Delta de l'Okavango]]. És sensible a les glaçades. |
|||
== Ús com a suport de l'escriptura == |
== Ús com a suport de l'escriptura == |
Revisió del 17:37, 6 feb 2022
Literatura |
---|
Principals formes |
Prosa · Poesia · Narració · Teatre |
Gèneres literaris |
Aventura · Comèdia · Drama · Èpica · Eròtica · Lírica · Tragèdia · Tragicomèdia · Ciència ficció · Sàtira |
Mitjans |
Oral · Llibre · Llibre digital · Còdex · Papir |
Història |
Universal · En català · Europea · Asiàtica · Africana · Americana · Hispànica · Andorrana · Barroca · Literatura llatina · Biografia d'escriptors · etc |
Mètode, anàlisi i discussió |
Narratologia · Teoria de la literatura · Sociologia de la literatura · Crítica literària · Premis literaris · Literatura comparada · Filologia · Retòrica |
Portal de literatura |
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcies que s'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir (del grec papyrus).[1]
La planta
Pertany com la xufla a la família Cyperaceae.[2] Algunes parts de la planta són comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment també és una planta ornamental (paraigüets)
És una planta aquàtica robusta que pot arribar a 5 m d'alçada. Té les tiges triangulars que surten d'un rizoma llenyós. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomós quan la planta és jove.Floreix a finals d'estiu. Les flors són verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i donen lloc a fruits en núcules que es disseminen per l'aigua. Les fulles només apareixen en els rizomes
La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu Nil actualment està en perill d'extinció i antigament s'hi havia conreat. També apareix al riu Níger i Eufrates com també al Delta de l'Okavango. És sensible a les glaçades.
Ús com a suport de l'escriptura
Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn d'un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom.[3]
El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap al 2900 aC, a la necròpoli de Saqqara.[4] Els primers que es conserven amb text són el diari de Merer, uns documents administratius trobats a Wali al Gerf, a la riba del Mar Roig, que daten de la Dinastia IV cap al 2500 aC,[5] i coincideixen amb l'estàtua d'un escriba més antiga coneguda.[4]
Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'antic Egipte, així com altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.
Classificació dels papirs
A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:
- Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir Westcar*
- Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri
- Pel lloc on són conservats: Cànon reial de Torí
A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de fer la seva classificació.
Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes[6]:
- Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
- Taeneòtics: els de qualitat dolent.
- Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
- Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.
- Fanians: els de bona qualitat.
- Livis: els de molt bona qualitat.
- Augustics: els d'alta qualitat.
- Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.
Els papirs més famosos
- El papir Westcar dinastia IV, Faraó Kheops,
- El diari de Merer dinastia IV, Faraó Kheops,
- Els papirs d'Abusir al-Melek dinastia V, Nefererkare, (2477 aC/2467 aC),
- El papir Prisse dinastia V, sota el regne de Djedkare pel visir Ptahhotep,
- El papir matemàtic de Rhind, dinastia XI i dinastia XII,
- El papir matemàtic de Moscou, dinastia XI
- Els papirs de Lahun, finals del segle xviii aC de Lahun,
- El papir d'Ipuur, 1674 aC,
- El papir Ebers, 1550 aC,
- El papir Edwin Smith, 1600 aC,,
- El llibre dels morts, dinastia XVIII,
- El papir d'Ani, dinastia XIX,
- El papir de Torí, dinastia XIX, Ramsès II,
- El papir de Berlín, dinastia XIX
- El papir Harris, dinastia XX, Ramsès III,
- El papir de les mines, 1160 aC,
- El papir Greenfield, dinastia XXI 1025 aC Psusennes I,
- El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), dinastia XXI, Amenemope, 992 aC a 983 aC,
- El papir Berlín 3048, dinastia XXIII, Takelot III,
- Els papirs d'Elefantina, que conta la vida d'una comunitat jueva a Egipte als segles VI i V aC, redactats al segle IV aC:
- El papir Pascal (anomenat igualment «Carta pascale de Darios II »),
- El papir de Milà,
- El papir Revenue Laws 259 aC/258 aC,
- Le papir Magdalen, cap a 200,
- El còdex de Berlín, que va ser trobat el 1896, probablement del segle iv,
- Els papirs d'Oxirinc :
- El Papir 52,
- El papir 46,
- El papir d'Astarté,
- El papir d'Artemidor.
Referències
- ↑ Ruiz García, 2002, p. 48.
- ↑ Ghillean Prance, Mark Nesbitt. The Cultural History of Plants (en anglès). Routledge, 2012, p. 350. ISBN 1135958114.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.151. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Kamrin, Janice. «Papyrus in Ancient Egypt» (en anglès). The Met, Març 2015. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Descoberts a Egipte el port i els papirs més antics del món». Sàpiens. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Ruiz García, 2002, p. 52.
Bibliografia
- Ruiz García, Elisa. Introducción a la codicología. 2ª. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002. ISBN 84-89384-41-X.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir |
- Papyrus making
- Leuven Homepage of Papyrus Collections
- Papyrus Institute
- Complete List of Greek NT Papyri Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine.
- How to make Egyptian Papyrus Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine.
- Ancient Egypt papyrus collection and stories behind each scene Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- Ancient Egyptian Papyrus - Aldokkan