Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcies que s'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, bena, roba, embarcacions; al ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir (del grec papyrus).

La planta

Pertany com la xufla a la família Cyperaceae. Algunes parts de la planta són comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment també és una planta ornamental (paraigüets)

És una planta aquàtica robusta que pot arribar a 5 m d'alçada. Té les tiges triangulars que surten d'un rizoma llenyós. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomós quan la planta és jove.Floreix a finals d'estiu. Les flors són verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i donen lloc a fruits en núcules que es disseminen per l'aigua.

Les fulles només apareixen en els rizomes

La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu Nil actualment està en perill d'extinció i antigament s'hi havia conreat. També apareix al riu Níger i Eufrates com també al Delta de l'Okavango. És sensible a les glaçades.

Tall d'una tija de papir

Ús com a suport de l'escriptura

Papir egipci (Judici d'Osiris)

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn d'un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom.

El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap al 3000 aC, a la necròpoli de Saqqara.

Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'antic Egipte, així com altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

Classificació dels papirs

A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:

• Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir Westcar*
• Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri
• Pel lloc on són conservats: Cànon reial de Torí

A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de fer la seva classificació.

Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes:

1. Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
2. Taeneòtics: els de qualitat dolent.
3. Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
4. Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.
5. Fanians: els de bona qualitat.
6. Livis: els de molt bona qualitat.
7. Augustics: els d'alta qualitat.
8. Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.

Els papirs més famosos

• El papir Westcar dinastia IV, Faraó Kheops,
• El Diari de Merer dinastia IV, Faraó Kheops,
• El papir d'Abusir dinastia V, Neferirkare Kakai, (-2477/-2467),
• El papir Prisse dinastia V, sota el regne de Djedkarê Isesi pel visir Ptahhotep,
• El papir matemàtic de Rhind, dinastia XI i dinastia XII,
• El papir matemàtic de Moscou, dinastia XI
• Els papirs Kahun, finals del segle xviii aC de El-Lahun,
• El papir Ipuwer, -1674,
• El papir Ebers, anys -1550,
• El papir Edwin Smith, anys -1600,
• El llibre dels morts, dinastia XVIII,
• El papir d'Ani, dinastia XIX,
• El papir de Torí, dinastia XIX, Ramsès II,
• El papir de Berlín, dinastia XIX
• El papir Harris, dinastia XX, Ramsès III,
• La carta papir de Turin, -1160,
• El papir Greenfield, dinastia XXI -1025 Psusennés Ier,
• El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), dinastia XXI, Amenemopé, -992 a -983,
• El papir Berlín 3048, dinastia XXIII, Takelot III,
• Els papirs d'Elefantina, que conta la vida d'una comunitat jueva a Egipte als segles VI i V aC, redactats al segle IV aC:
  • El papir Pascal (anomenat igualment «Carta pascale de Darius II »),
• El papir de Milà,
• Le papir Revenue Laws -259/-258,
• Le papir Magdaleni, cap a 200,
• El còdex de Berlín, que va ser trobat el 1896, probablement del segle iv,
• Els papirs d'Oxirinc :
  • El Papir 52,
• El papir 46,
• El papir d'Astarté,
• El papir d'Artemidor.

Vegeu també

• Paper
• Cel·lulosa
• Cànem
• Tauletes de bambú

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir

• Papyrus making
• Leuven Homepage of Papyrus Collections
• Papyrus Institute
• Complete List of Greek NT Papyri Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine.
• How to make Egyptian Papyrus Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine.
• Ancient Egypt papyrus collection and stories behind each scene Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
• Ancient Egyptian Papyrus - Aldokkan

Bibliografia

• Ruiz García, Elisa. Introducción a la codicología. 2ª. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2002. ISBN 84-89384-41-X.