Acrux
Acrux | |
---|---|
Tipus | estrella múltiple i estrella de navegació |
Tipus espectral (estel) | B0.5IV + B1V |
Constel·lació | Creu del Sud |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 320 a. ll. |
Radi | 4,76 R☉ |
Magnitud absoluta | −3,77 |
Magnitud aparent (V) | 0,76 (banda V)[1] |
Temperatura efectiva | 24.000 K |
Paral·laxi | 10,13 mas |
Moviment propi (declinació) | −14,86 mas/a |
Moviment propi (ascensió recta) | −35,83 mas/a |
Velocitat de rotació estel·lar | 120 km/s |
Velocitat radial | −11,2 km/s |
Ascensió recta ( | 12h 26m 35.8952s |
Declinació ( | -64° 54' 3.2657'' |
Lluminositat | 25.000 lluminositats solars |
Format per | |
Catàlegs astronòmics | |
Acrux (Alfa de la Creu del Sud /
Com Acrux està situada a una declinació d'uns −60°, només és visible al sud del Tròpic de Càncer i per això no rebé un nom tradicional antic; "Acrux" és simplement una combinació de l'A en "alfa" més Crux. Acrux és l'estrella de primera magnitud més meridional, uns pocs graus més al sud que Alfa Centauri.[2] Aquest sistema es troba a una distància de 321 anys llum del Sol.
Acrux és, de fet, una estrella ternària situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Només dues components són visualment distingibles,
Nomenclatura
[modifica]El nom històric Acrux per a
Com que Acrux es troba a una declinació de -63°, la qual cosa la converteix en l'estrella de primera magnitud més al sud, només és visible al sud dels 27° de latitud nord. Amb prou feines s'aixeca de ciutats com Miami, Estats Units, o Karachi, Pakistan (ambdues al voltant dels 25 ° N) i gens de Nova Orleans, Estats Units, o el Caire, Egipte (ambdues a uns 30 ° N). A causa de la precessió axial de la Terra, l'estrella era visible per als antics astrònoms hindús a l'Índia que la van anomenar Tri-shanku. També era visible pels antics romans i grecs, que la consideraven part de la constel·lació de Centaurus.[12]
En xinès,
Aquesta estrella es coneix com a Estrela de Magalhães en portuguès.[14]
Propietats estel·lars
[modifica]Els dos components,
La fotometria amb el satèl·lit TESS ha demostrat que una de les estrelles del sistema
Rizzuto i els seus col·legues van determinar el 2011 que el sistema
L'estrella de classe B més freda i menys lluminosa HR 4729 (HD 108250) es troba a 90 segons d'arc de distància del sistema estel·lar triple
El 2 d'octubre de 2008, la nau espacial Cassini-Huygens va resoldre tres dels components (A, B i C) del sistema estel·lar múltiple mentre el disc de Saturn l'ocultava.[24][25]
Cultura
[modifica]Acrux està representat a les banderes d’Austràlia, Nova Zelanda, Samoa i Papua Nova Guinea com una de les cinc estrelles que formen la Creu del Sud. També apareix a la bandera del Brasil, juntament amb 26 estrelles més, cadascuna de les quals representa un estat; Acrux que representa l'estat de São Paulo.[26] També està representat (com a part de la Creu del Sud) a la portada del passaport brasiler actual (a partir de 2015).
El vaixell d'investigació oceanogràfica brasiler Alpha Crucis rep el nom de l'estrella.
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: https://aas.aanda.org/articles/aas/abs/1997/10/ds1218/ds1218.html.
- ↑ Bordeleau, André G. «Federative Republic of Brazil: Constellations in the Breeze». A: Flags of the Night Sky. Springer, 12 agost 2013, p. 1–72. DOI 10.1007/978-1-4614-0929-8_1. ISBN 978-1-4614-0928-1.
- ↑ Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Cambridge, Massachusetts: Sky Pub, 2006. ISBN 978-1-931559-44-7.
- ↑ 4,0 4,1 «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kaler, James B. «Acrux». A: The Hundred Greatest Stars, 2002, p. 4–5. DOI 10.1007/0-387-21625-1_2. ISBN 978-0-387-95436-3.
- ↑ La Convención Interamericana sobre la Protección de los Derechos Humanos de las Personas Mayores como herramienta para promover la Década del Envejecimiento Saludable. OPS y OEA, 2023. ISBN 978-92-75-32694-7.
- ↑ Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008-09, pàg. 925–938. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13613.x. ISSN: 0035-8711.
- ↑ Memoirs of the Rev.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». [Consulta: 22 maig 2016].
- ↑ «Bulletin of the I
AU Working Group on Star Names, No. 2». [Consulta: 12 octubre 2016]. - ↑ «International Astronomical Union | IAU». [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ Richard Hinckley Allen, Star Names: Their Lore and Meaning, Dover Books, 1963.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20100903162121/http://www.lcsd.gov.hk/CE/Museum/Space/Research/StarName/c_research_chinengstars_a_al.htm ����Ӫ��] - ��s�귽 - �G�P���^��Ӫ�]», 03-09-2010. Arxivat de l'original el 2010-09-03. [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ Silva, Guilherme Marques dos Santos; Ribas, Felipe Braga; Freitas, Mário Sérgio Teixeira de Revista Brasileira de Ensino de Física, 30, 2008, pàg. 1306.1–1306.7. DOI: 10.1590/S1806-11172008000100007 [Consulta: free].
- ↑ «SIMBAD query result». [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ «acrux». [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ S. E. Woosley, Alexander Heger Astrophysics, 810, 1, May 25, 2015, pàg. 34. arXiv: 1505.06712. Bibcode: 2015ApJ...810...34W. DOI: 10.1088/0004-637X/810/1/34.
- ↑ Sharma, Awshesh N; Bedding, Timothy R; Saio, Hideyuki; White, Timothy R «Pulsating B stars in the Scorpius–Centaurus Association with TESS». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 515, 1, 30-06-2022, pàg. 828–840. DOI: 10.1093/mnras/stac1816. ISSN: 0035-8711.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2011.19256.x.
- ↑ Núñez Antonio, Gabriel. Análisis bayesiano de modelos lineales para datos direccionales considerando la distribución normal bajo proyección (tesi). Universidad Autonoma Metropolitana.
- ↑ Shatsky, N.; Tokovinin, A. Astronomy and Astrophysics, 382, 2002, pàg. 92–103. arXiv: astro-ph/0109456. Bibcode: 2002A&A...382...92S. DOI: 10.1051/0004-6361:20011542.
- ↑ Eggleton, Peter; Tokovinin, A. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008, pàg. 869–879. arXiv: 0806.2878. Bibcode: 2008MNRAS.389..869E. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13596.x.
- ↑ Mason, Brian D.; Wycoff, Gary L.; Hartkopf, William I.; Douglass, Geoffrey G.; Worley, Charles E. The Astronomical Journal, 122, 6, 2001, pàg. 3466–3471. Bibcode: 2001AJ....122.3466M. DOI: 10.1086/323920 [Consulta: free].
- ↑ «Cassini raw image». NASA/JPL/Space Science Institute. [Consulta: 31 octubre 2017].
- ↑ «Cassini "Kodak Moments" - Unmanned Spaceflight.com». [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ «Astronomy of the Brazilian Flag». FOTW Flags Of The World website.
Bibliografia
[modifica]- Levy, David H. Deep Sky Objects. Prometheus Books, 2005. ISBN 1-59102-361-0.
- Pasachoff, Jay M. A Field Guide to the Stars and Planets. Houghton Mifflin, 2006.
- Ridpath, Ian; Tirion, Wil. Stars and Planets Guide. Princeton University Press, 2017. ISBN 9780691177885.
- Staal, Julius D. W.. The New Patterns in the Sky: Myths and Legends of the Stars. McDonald and Woodward Publishing Company, 1988. ISBN 0939923041.
- Velt, Kik. Stars Over Tonga. 'Atenisi University, 1990.
- «southern cross stars». osipssausar.in. Arxivat de l'original el 2021-02-13. [Consulta: 2 febrer 2021].
- Tselentis, Chris. «To the Land of Dreams: Crux». To the Land of Dreams, 22-03-2017. [Consulta: 2 febrer 2021].
- Clegg, Andrew «Some Aspects of Tswana Cosmology». Botswana Notes and Records, 1986, pàg. 33–37. JSTOR: 40979758.
- Pasachoff, J. M.; Menzel, D. H.; Tirion, W. Houghton Mifflin Company. A Field Guide to the Stars and Planets, 1992, p. 144. ISBN 0395537649.
- Walker, J. J. «Dante and the Southern Cross». Nature, 22-12-1881, pàg. 173. DOI: 10.1038/025217b0.
- Dante Alighieri. The Divine Comedy, 2003-05-27. ISBN 9781101117996.