(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Alexandre I d'Escòcia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Alexandre I d'Escòcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre I d'Escòcia

Moneda del regnat d'Alexandre I d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Nom original(gd) Alasdair mac Maíl Choluim
(en) Alexander I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1078 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1124 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Castell de Stirling (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Dunfermline Modifica el valor a Wikidata
Monarca
8 gener 1107 – 23 abril 1124
← Edgard d'EscòciaDavid I d'Escòcia →
Monarca d'Escòcia
8 gener 1107 – 23 abril 1124
← Edgard d'EscòciaDavid I d'Escòcia →
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Dunkeld Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSibil·la de Normandia (1107 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMáel Coluim mac Alaxandair Modifica el valor a Wikidata
ParesMalcolm III d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Margarida d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria d'Escòcia
Matilde d'Escòcia
David I d'Escòcia
Edgard d'Escòcia
Duncan II d'Escòcia
Ethelred d'Escòcia
Edmund d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8412147 Modifica el valor a Wikidata

Alexandre I d'Escòcia en gaèlic escocès Alasdair mac Mhaol Chaluim (Dunfermline 1078 – Stirling 23 d'abril de 1124) fou rei d'Escòcia dit el Ferotge, fill de Malcolm III. S'instal·là al nord del riu Forth i deixà la resta del país al seu germà David. El normand Turgot fou nomenat per ell bisbe de Saint Andrews, i el posà sota la jurisdicció del bisbat de York. També va introduir a la cort alguns nobles normands, com Alan Fitzflaald (mort el 1114) i introduí com a organització una Curia Regis sobre model normand amb un justiciar (president de justícia), un cancelliere, un constable (governador), un marshal (magistrat), un steward (intendent) i un chamberlain (camarlenc), un Consell Reial format pels consellers ordinaris, i un Gran Consell compost per capellans, vassalls i funcionaris. Als principals castells reials, al voltant dels quals s'ampliaren els comtats escocesos, s'infeudaren serfs i els cediren poder militar i fiscal. El sistema judicial celta fou substituït pel del jurat anglès, i la corona reservà la justícia a magistrats reials que feien inspeccions regulars.

També es nomenaren sheriffs reials per governar els negocis militars i fiscals als territoris on hi havia castells del rei, tot i que als jutges celtes se'ls permetia exercir. Endemés, als Highlands i a Galloway, els celtes hi conservaven l'antic patriarcat i l'organització familiar gentilícia.


Precedit per:
Edgard
Reis d'Escòcia
1107-1124
Succeït per:
David I