Arle

Per a altres significats, vegeu «Arle (desambiguació)».

Arle

Arles
Bandera
Localització
43° 40′ 37″ N, 4° 37′ 43″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Boques del Roine
Capital de	Regne d'Arle Cantó d'Arle Oest districte d'Arle Cantó d'Arle Est cantó d'Arle (2015–)
Població humana
Població	50.415 (2021) (66,43 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea d'atracció d'Arle unitat urbana d'Arle
Superfície	758,93 km²
Banyat per	Roine i Petit-Rhône
Altitud	0 m-57 m
Limita amb	Pòrt Sant Loïs Tarascó Bellcaire Forcas Sant Geli Fòntvielha Sant Martin de Crau Lo Parador Fòs les Santes Maries de la Mar
Dades històriques
Esdeveniment clau 411 Siege of Arles (en) 425 setge d'Arle 430 Setge d'Arle 507 setge d'Arle 510 setge d'Arle 534 Siege of Arles (en) 566 Sieges of Arles (en) 1240 Siege of Arles (en) 1251 Siege of Arles (en) 11 abril 1368 Siege of Arles (en)
Organització política
• Alcalde	Patrick de Carolis (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	13200, 13104, 13123, 13129 i 13280
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	York (1954–) Wisbech (1964–) Fulda (1964–) Verviers (1967–) Vercelli (1970–) Pskov (1977–) Jerez de la Frontera (1981–) Sagné (1989–) Kàlimnos (2004–)
Lloc web	ville-arles.fr

Arle —Arle (occità) i Arles (francès)— és una vila de la Provença. Administrativament és una comuna de França al departament de les Boques del Roine. El municipi inclou gran part de la regió natural de la Camarga, per la qual cosa és el més gran de França, amb 759 km². Té uns 60.000 habitants. Els monuments romans i romànics d'Arle estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

Els seus habitants s'anomenen arlatencs en occità i arlésiens en francès.

Història

Podria ser d'origen grec i haver-se dit abans Thelina vers el 600 aC. El 535 aC fou ocupada pels celtes sal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Els romans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el 123 aC que va formar part de la Gàl·lia Narbonesa. El 104 aC s'hi va construir un canal fins a la Mediterrània. Va fer costat a Juli Cèsar en la seva lluita contra Pompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge de Marsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.

En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol de Colonia Julia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i l'emperador Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d'una ciutat bessona a la riba dreta del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra del Roine) i llavors es va dir Constantina.

Durant els segles iv i v fou també la seu d'alguns emperadors durant les seves campanyes militars. Constantí el Gran en feu residència imperial i allà hi va néixer el seu fill Constantí II el Jove el 317. Constantí III s'hi va proclamar emperador el 407 i va establir a Arle la prefectura del pretori de la Gàl·lia el 408.

La ciutat va esdevenir cristiana al segle iv, primer afavorint l'arrianisme després abandonat. Fou seu d'un bisbat i després arquebisbat del qual el primer titular fou sant Tròfim (225) i més tard sant Honorat i sant Hilari (segle v). S'hi van celebrar dinou sínodes de bisbes, entre ells el del 314 què va condemnar el donatisme i el del 353 què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de 1234 va condemnar els albigesos i el del 1263 va condemnar les doctrines de Joaquim de Fiore, un místic i monjo del segle xii.

Ocupada pels francs al segle vi, al segle vii va patir els atacs dels àrabs. El 855 fou la capital del Regne d'Arle amb part de Borgonya i Provença. Els atacs àrabs van continuar i s'hi van afegir els normands. El 880, Ricard I hi va fundar el ducat de Borgonya, i el 933 Hug d'Arles va donar el seu regne a Rodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat Regne d'Arle, que va existir fins al 1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d'existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.

El 1178 Frederic Barba-roja es va fer coronar allí i la ciutat va esdevenir ciutat imperial lliure dirigida per un podesta que nomenava els cònsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure al comtat de Provença el 1239. El 1378 l'emperador Carles IV va cedir els drets del Regne d'Arle al delfí de França i el regne va deixar d'existir fins i tot com a títol. Arle va conservar, però, la condició de ciutat lliure fins al 1789.

Al segle xix hi va arribar el tren. El 21 de febrer de 1888 es va establir a la ciutat el pintor holandès Vincent van Gogh, on va pintar uns 300 quadres. El desembre de 1888 es va tallar l'orella i va deixar la ciutat el maig de 1889 per ingressar a l'asil de Sant Romieg de Provença.

L'any 2017, Arle va acollir el rodatge d'una pel·lícula sobre la vida de Vincent van Gogh, que va ser interpretada per l'actor americà Willem Dafoe. La pel·lícula s'estrenà l'any 2018.

Llista d'alcaldes d'Arle

Mapa de la vila d'Arle

• 1900-1908: Honoré Nicolas
• 1908-1919: Jean Granaud
• 1919-1932: Joseph Vulcran Morizot radical-socialista
• 1932-1934: Noë Masson
• 1934-1936: Sixte-Quenin, socialista
• 1936-1939: Joseph Imbert socialista,
• 1939-1940: Bonnard
• 1940-1944: Pierre du Lac
• 1944-1945: Pierre Boudin, dit «Pouly»
• 1945-1947: Cyprien Pilliol (PCF)
• 1947-1971: Charles Raymond Privat SFIO
• 1971-1983: Jacques Perrot (PCF)
• 1983-1995: Jean-Pierre Camoin RPR
• 1995-1998: Michel Vauzelle PS,
• 1998-2001: Paolo Toeschi PS,
• 2001-en curs: Hervé Schiavetti (PCF)

Demografia

Població de la vila d'Arle

310	420	1160	1200	1271	1319	1337	1438	1443	1459
12.000	40.000	8.000	10.000	13.000	13.000	12.000	5.000	menys de 5.000	5.500
1462	1550	1571	1636	1700	1709	1719	1721	1794	1800
5.600	10.000	11.000	25.000	27.000	20.000	23.000	14.000	20.000	18.740
1806	1820	1831	1836	1841	1846	1851	1856	1861	1866
20.151	20.150	20.236	20.048	20.460	23.101	23.208	24.816	25.543	26.367
1872	1816	1881	1891	1896	1901	1906	1911	1921	1926
24.695	25.095	23.480	24.288	24.567	28.116	31.010	31.014	29.146	32.485
Estimations abans de 1801; censos a partir de 1801

Evolució recent

Evolució demogràfica (Font: INSEE) recent

1946	1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007
35.017	37.443	41.932	45.774	50.059	50.500	52.058	50.426	51.970	52.197
Des de 1962: població sense dobles comptes

Llocs d'interès

Ruïnes del teatre romà.

Infotaula edifici Monuments romans i romànics d'Arle
Arènes d'Arles
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 65 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Arle (França)
Format per	Aliscamps Forum of Arles (en) Thermes de Constantin (en) Teatre romà d'Arle Amfiteatre d'Arle església de Sant Tròfim
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1981 (5a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)
Identificador	164
Monument històric catalogat
Aliscamps
Data	1862
Identificador	PA00081179
Monument històric catalogat
Aliscamps
Data	1840
Identificador	PA00081179
Monument històric catalogat
Amfiteatre d'Arle
Data	1840
Identificador	PA00081119
Monument històric catalogat
Teatre romà d'Arle
Data	1840
Identificador	PA00081189
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data	8 agost 1938
Identificador	PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data	2 juny 1938
Identificador	PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data	28 setembre 1937
Identificador	PA00081140
Monument històric catalogat
Forum of Arles
Data	12 juliol 1886
Identificador	PA00081140
Monument històric catalogat
Thermes de Constantin
Data	9 agost 1922
Identificador	PA00081190
Monument històric catalogat
Thermes de Constantin
Data	1840
Identificador	PA00081190
Monument històric catalogat
església de Sant Tròfim
Data	1840
Identificador	PA00081139

Els monuments i restes arqueològiques d'època romana configuren una part molt important del patrimoni monumental de la ciutat, inscrita a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO. Sobresurten l'amfiteatre (més gran que el de Nimes, però no tan ben conservat) i el teatre, juntament amb les Termes de Constantí, el criptopòrtic del Fòrum, les restes de les muralles i la necròpolis anomenada Aliscamps

Als afores del nucli antic hi ha les restes del circ romà (d'on procedeix l'obelisc que actualment presideix la plaça de la República). Al costat d'aquestes es troba l'important Museu departamental de l'Arle antic, on es conserven peces de gran interès tals com un vaixell romà de transport fluvial íntegrament rescatat del fons del riu, amb tota la seva càrrega, o una rica col·lecció de sarcòfags paleocristians.

D'època medieval cal destacar l'església de Sant Tròfim, que fou catedral, d'estil romànic, La seva portada i el claustre són comptats entre els millors exemples d'escultura romànica.

La fundació Vincent van Gogh i l'espai Van Gogh situat a l'antic hospital evoquen el decisiu pas d'aquest artista per Arle entre 1888 i 1889. Hi ha també una ruta senyalitzada pels llocs que va pintar, alguns dels quals encara es poden reconèixer amb facilitat, tals com el cafè de nit a la plaça del Fòrum (Terrassa de cafè a la nit; El cafè de nit), el pont de Trinquetaille -prop del qual també es va pintar Cel estelat sobre el Roine-, el pati de l'antic hospital o el pont de Langlois.

Altres museus de la localitat són el Museu Réattu (Museu de Belles Arts, amb obres de Pablo Picasso) i el Museu Arlatenc d'etnografia provençal

Als afores es troba l'anomenat parc des Ateliers (parc dels Tallers) on es desenvolupa el projecte de la Fundació Luma en el qual intervé l'arquitecte Frank Gehry.

A pocs quilòmetres d'Arle es troba l'Abadia de Montmajor, un monestir benedictí del segle x.

Així mateix, la ciutat d'Arle és en certa forma la porta d'entrada al paratge natural de la Camarga, determinat pel delta del Roine.

Personatges famosos

A part de l'emperador Constantí, va néixer a la ciutat també el filòsof Favorí. Un altre personatge famós de la ciutat fou el poeta Frederic Mistral, que va néixer a la rodalia. Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb més de 122 anys (1875-1997).

• Djibril Cissé (1981-) futbolista.
• Pierre Vachon (1738-1803), compositor i violinista.
• Christian Lacroix, dissenyador de moda.
• Nicolas Reyes i els seus germans, membres dels Gipsy Kings.
• Chico Bouchikhi, membre dels Gipsy Kings.

Ciutats agermanades

• Jerez de la Frontera, Espanya
• Pskov, Rússia
• Fulda, Alemanya
• York, Pennsilvània, Estats Units
• Cubelles, Catalunya
• Vercelli, Itàlia
• Sagné, Mauritània
• Kalymnos, Grècia
• Wisbech, Regne Unit
• Zhouzhuang, R.P. de la Xina

Festes i esdeveniments

Cada any s'hi celebra el festival de fotografia Rencontres d'Arles. La ciutat és seu de l'escola nacional de fotografia. A Arle se celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermín".

Cada any durant el mes d'abril també s'hi celebra una fira.

Vegeu també

• Comtat d'Arle
• Venus d'Arle

Enllaços externs

• Pàgina web d'Arle (francès)
• Web del patrimoni d'Arle Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.