(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Atum - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Atum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAtum

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat egípcia Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiareligió de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareNu Modifica el valor a Wikidata
FillsShu (divinitat) i Tefenet Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia egípcia Modifica el valor a Wikidata

Atum és un dels principals déus creadors. Anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar[1] de la mitologia egípcia venerat especialment durant l'Imperi antic.

Item(u) (Atum)
en jeroglífic
Imperi Antic:[2]
U15
X1

Imperi Mitjà:
X1
D38
A40

Tem
Tm
Tem / Atum
Imperi Nou:
X1
U15
Aa15

X1
U15
G17G43A40

Tem / Temu
Tm / Tmw
Tem / Temu
Època Saïta:
U15
X1
G1

Tema
Tm3
Tema
  • Nom egipci: Itemu.
  • Nom grec: Atum.
  • També conegut com a Atem o Tem.

Iconografia

[modifica]

Va ser representat com a home, portant la doble corona, o com a home vell barbut. Com a Déu solar, amb cap de moltó, amb cap de mangosta, o com a Bennu (el fènix).[3] És el primer Déu representat amb cos humà, ja que abans totes les deïtats dels antics egipcis tenien forma d'animals.

Mitologia

[modifica]
Horemheb venerant Atum, Museu de Luxor.

Atum és el déu que, segons la cosmogonia heliopolitana, va sorgir de l'"oceà primigeni", Nun, creant-se a si mateix (mitjançant autofelació, saliva, llàgrimes, sudoració o altres mètodes). Mitjançant la seva consciència, Ra, creà els altres déus: Shu i Tefnut (aire i humitat), qui al seu torn són pares de Geb i Nut (la terra i el cel),[1] pares dels Déus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el Vell. Atum, segons la teologia memfita, va ser concebut a partir del cor de Ptah. Els seus primers descendents configuren l'ennèada heliopolitana. Va crear els seus fills, els déus Shu i Tefnut, de la seva saliva o mitjançant masturbació. A Heracleòpolis, la seva mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la "Senyora de la satisfacció". Segons altres mites més tardans, va tenir relacions amb la seva ombra, o amb la dea Ausaas.

Epítets

[modifica]

Va ser denominat "El perfecte", com a Déu creador "El que existeix per si mateix" i "Ehjnl, de la fi de l'Univers".

Sincretisme

[modifica]

Se'l va associar amb Ra, amb el nom d'Atum-Ra i Atum-Ra-Horakti, amb Ptah i, a vegades, amb Osiris. Va ser identificat amb Amon, com a Amon-Ra, durant l'Imperi nou.

Culte

[modifica]

El seu principal lloc de culte va ser a Heliòpolis, també va ser venerat a Pithom, Meidum, Letòpolis, Edfú, Heracleòpolis, i a l'oasi de Kharga durant el Període Tardà.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Lydgate, Anthony «Catching dust - A changing NASA visits an asteriod, seeking the key to life's beginning» (en anglès). The New Yorker, 23-09-2016 [Consulta: 23 maig 2021]. «[The ancient Egyptians believed that] [u]pon the mound stood the sun god Atum, who summoned the cosmos into being [...] Atum had two children, who had two children of their own: Geb, the earth, and Nut, the sky.»
  2. Inscripció Tem segons Textos de les Piràmides (núm. 258c)
  3. «Third grader officially names asteroid after ancient Egyptian deity Bennu» (en anglès). New York Daily News [Consulta: 23 maig 2021]. «The sacred Bennu bird of Egyptian mythology is associated with the cult of the sun gods, Atum and Ra.»

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Myśliwiec, Karol (1978). Studien zum Gott Atum. Vol I, Die heiligen Tiere des Atum. Gerstenberg. ISBN 3806780331. (alemany)
  • Myśliwiec, Karol (1979). Studien zum Gott Atum. Vol. II, Name, Epitheta, Ikonographie. Gerstenberg. ISBN 3806780404. (alemany)

Enllaços externs

[modifica]