Augsburg
| |||||
| Epònim | Augusta Vindelicorum  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Baviera | ||||
| Regierungsbezirk | Suàbia | ||||
| Capital de | |||||
| Conté la subdivisió | Augsburg-Bergheim (en)  Augsburg-Bärenkeller (en) Augsburg-Firnhaberau (en) Augsburg-Hammerschmiede (en) Augsburg-Haunstetten (en) Augsburg-Hochfeld (en) Augsburg-Hochzoll (en) Augsburg-Innenstadt (en) Augsburg-Inningen (en) Augsburg-Universitätsviertel (en) Göggingen Lechhausen (en) Oberhausen (en) Pfersee (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 301.033 (2022) (2.049,66 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 146,87 km² | ||||
| Banyat per | Lech, Wertach i Singold | ||||
| Altitud | 489 m-498 m-482 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 15 aC | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Eva Weber (2020–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 86150, 86199, 86152, 86153, 86154, 86156, 86157, 86159, 86161, 86163, 86165, 86167, 86169 i 86179 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0821 | ||||
| Codi NUTS | DE271 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 097610000000 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 09761000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | augsburg.de | ||||
  
| |||||
.svg&lang=ca)
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Fou una de les primeres colònies romanes a Germània conjuntament amb Colonia Agrippina i Augusta Raurica.[1] Durant la dominació romana, la ciutat es coneixia com a Augusta Vindelicorum, i després de la derrota a la Batalla del bosc de Teutoburg l'any 9, la Legió XIII Gemina hi va ser destacada per prevenir nous atacs de les tribus germàniques.
A Augsburg, es va fer la dieta on Martí Luter es va reunir amb l'Emperador Carles i el cardenal enviat pel papa. Va fugir escortat pels soldats del príncep elector de Saxònia fins a la seua fortalesa. Va agafar el nom de cavaller Jordi, amb el qual va escriure alguns llibres fins que va tornar a aparèixer públicament.
Personatges il·lustres
[modifica]- Johann Christoph von Zabuesnig, escriptor.
- Hans Holbein el Jove, pintor i gravador.
- Adam Gumpeltzheimer, compositor del Renaixement morí en aquesta ciutat.
- Hans von Euler-Chelpin (1873-1964), bioquímic, Premi Nobel de Química l'any 1929.
- Sixt Dietrich (ca. 1494-1548) compositor musical
- Jakob Scheiffelhut (1647-1709), compositor.
Referències
[modifica]
- ↑ (anglès) Matthew Bunson, A dictionary of the Roman Empire, p.180
.svg){kind=small}
