Zhuyin
|
![]() | |
Tipus | sistema d'escriptura construït, alfabet fonètic, semisil·labari i escriptura de caixa única ![]() |
---|---|
Llengües | mandarí ![]() |
Creador | Commission on the Unification of Pronunciation (en) ![]() ![]() |
Creació | dècada del 1910 ![]() |
Basat en | escriptura clerical xinesa ![]() |
ISO 15924 | Bopo ![]() ![]() |
Direcció del text | d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra ![]() |
Interval Unicode | U+3100-312F,U+31A0-31BF ![]() |
El Zhuyin (abreviatura de
Consta de 37 símbols que representen els sons del mandarí: 21 consonants i 16 vocals. Cada símbol representa un grup de sons sense molta ambigüitat.
Història
[modifica]La Comissió de la Unificació de la Pronunciació, dirigida per Woo Tsin-hang de 1912 a 1913, va crear un sistema anomenat Gouyin zimu (
El Ministeri d'Educació de la República de la Xina (govern a Taiwan) va intentar el 1984 eliminar gradualment l'ús del Zhuyin en favor d'un sistema basat en caràcters llatins, el MPS II. Tanmateix, aquesta transició va resultar extremadament difícil, a causa de la dificultat en ensenyar als mestres de les escoles bàsiques un nou sistema romanitzat. A causa d'això, el govern de la República de la Xina finalment va declarar l'any 2000 el MPS-II obsolet. Es va preferir romanitzar a través d'un nou mètode: Tongyong Pinyin, basat aquest en el hanyu pinyin i la pronunciació de l'idioma anglès. No obstant això, al contrari del MPS-II el seu ús a l'ensenyament no era obligatori, on el Zhuyin tornà a ser el mètode més usat. Sense arribar mai a tenir gaire èxit, el 2008 el Tongyong Pinyin es va declarar obsolet i se substituí pel Hanyu pinyin com a sistema oficial de romanització de la República de la Xina, però el Zhuyin segueix sent d'ús oficial com a sistema d'ensenyament a la República de la Xina fins ara.
Origen dels símbols
[modifica]No existeix un document oficial que expliqui els detalls dels orígens dels caràcters, però són fàcils d'identificar a partir de caràcters xinesos bàsics. Els símbols zhuyin són principalment fragments de caràcters que contenen el so que cada símbol representa. Per exemple:
- ㄅ (b) ←
包 (bao) - ㄋ (n) ← 乃 (nǎi)
- ㄒ (x) ←
下 (xia) - ㄙ (s) ←
私 (si) - ㄝ (ê) ← 也 (ie)
- ㄞ (ai) ←
亥 (hai) - ㄟ (ei) ← 飞 (FEI)
- ㄦ (er) ← 儿 (er)
Uns pocs van ser fets afegint traços addicionals, per exemple:
- ㄉ (d) ←
刀 (dao) - ㄌ (l) ←
力 (li) - ㄘ (c) ←
七 (CI, ara qi )
Uns pocs són virtualment idèntics als caràcters xinesos encara en ús, per exemple:
- ㄧ (i) ←
一 (yi) - ㄚ (a) ← 丫 (ja)
Molts són gairebé idèntics a radicals amb aquests sons, per exemple:
- ㄆ (p) ← 攵 (PU)
- ㄇ (m) ← 冂 (jiōng) que no té el mateix so, però existeix a
冒 (Maó) i 幂 (mi) - ㄈ (f) ← 匚 (fang)
- ㄎ (k) ← 丂 (kǎo)
- ㄏ (h) ← 厂 (hǎn)
- ㄗ (z) ← 卩 (Zie, ara jié)
- ㄕ (sh) ←
尸 (shi) - ㄤ (ang) ←
尤 (wang) - ㄩ (ü) ← 凵 (qu)
- ㄡ (ou) ←
又 (you) - ㄖ (r) ←
日 (RI) - ㄔ (chi) ← 彳 (chi)
Altres símbols, principalment vocals, estan basats parcialment o totalment en variants obsoletes de caràcters, per exemple:
- ㄅ (b) ← 勹 (bao); forma antiga de
包 - ㄨ (o) ←
五 (wǔ); probablement un derivat de l'escriptura del segell 篆文 - ㄓ (zh) ←
之 (Zhi); també un derivat de la variant de l'escriptura del segell. - ㄠ (ao) ← 么 (yao); least, root of 么
Zhuyin vs. Tongyong Pinyin i Hanyu Pinyin
[modifica]El Zhuyin i el Pinyin es basen en les mateixes pronunciacions del Mandarí, de manera que hi ha pràcticament una correspondència 1-1 entre els dos sistemes. A la taula de baix, les columnes del 'zhuyin' i 'pinyin' ha equivalència.
- 【】 Representa la forma usada en combinació amb altres símbols.
Zhuyin | Tongyong Pinyin | Hanyu Pinyin | Wade-Giles | Exemple (Zhuyin, Tongyong) |
---|---|---|---|---|
ㄅ | b | b | p | |
ㄆ | p | p | p ' | 杷 (ㄆ ㄚ, p a) |
ㄇ | m | m | m | 马 (ㄇ ㄚ, m a) |
ㄈ | f | f | f | |
ㄉ | d | d | t | |
ㄊ | t | t | t ' | |
ㄋ | n | n | n | 你 (ㄋ ㄧ, n i) |
ㄌ | l | l | l | |
ㄍ | g | g | k | |
ㄎ | k | k | k ' | |
ㄏ | h | h | h | |
ㄐ | j | j | ch | |
ㄑ | c | q | ch ' | |
ㄒ | es | x | h | |
ㄓ | jhih 【jh】 | zhi 【zh】 | Chih 【ch】 | |
ㄔ | Chih 【ch】 | txi 【ch】 | ch'ih 【ch '】 | |
ㄕ | shih 【sh】 | shi 【sh】 | shih 【sh】 | |
ㄖ | Rih 【r】 | ri 【r】 | Jih 【j】 | |
ㄗ | zih 【z】 | zi 【z】 | Tzu 【ts】 | |
ㄘ | CIH 【c】 | ci 【c】 | tz'û 【ts '】 | |
ㄙ | SIH 【s】 | si 【s】 | SSU 【s】 | |
ㄧ | yi 【i】 | yi 【i】 | yi 【i】 | |
ㄨ | wu 【o】 | wu 【o】 | wu 【o】 | |
ㄩ | yu 【o, yu】 | yu 【o, ü】 | Yü 【ü】 | |
ㄚ | a | a | a | |
ㄛ | o | o | o | |
ㄜ | i | i | i | |
ㄝ | i | ê | eh | 爹 (ㄉ ㄧ ㄝ, di i ) |
ㄞ | ai | ai | ai | |
ㄟ | ii | ii | ii | 谁 (ㄕ ㄟ, sh ii ) |
ㄠ | ao | ao | ao | |
ㄡ | ou | ou | ou | |
ㄢ | an | an | an | |
ㄣ | a | a | a | |
Yin 【in】 | yin 【in】 | yin 【in】 | ||
Wun 【1:00】 | wen 【01:00】 | wen 【1:00】 | ||
Yun 【un, Yun】 | Yun 【1】 | yun 【un】 | 韵 (ㄩ ㄣ, i un ) | |
ㄤ | ang | ang | ang | |
ㄥ | eng | eng | eng | |
Ying 【ing】 | ying 【ing】 | ying 【ing】 | ||
Wong 【ong】 | Weng 【ong】 | ng 【ung】 | ||
Yong | yong 【iong】 | Yung 【iung】 | ||
ㄦ | er | er | erh | 而 (ㄦ, er ) |
Les lletres del dialecte s'usen per escriure sons que no es troben al Mandarí estàndard (no molts navegadors web poden mostrar aquests caràcters, aneu a # Enllaços externs per imatges PDF.) La taula s'hauria de llegir d'esquerra a dreta, fila per fila, i no columna per columna.
Simba | Nom | Simba | Nom | Simba | Name | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
ㄪ | V | ㄫ | Ng | ㄬ | Gn |
Bopomofo estès per Min-nan i hakka
Simba | Nom | Simba | Nom | Simba | Name | Char | Name | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ㆠ | Bu | ㆦ | Oo | ㆬ | Im | ㆲ | Ong | |||
ㆡ | Zi | ㆧ | Onn | ㆭ | Ngg | ㆳ | Innn | |||
ㆢ | Ji | ㆨ | Anar | ㆮ | Ainn | ㆴ | Final P | |||
ㆣ | Gu | ㆩ | Ann | ㆯ | Aunn | ㆵ | Final T | |||
ㆤ | Ee | ㆪ | Inn | ㆰ | Am | ㆶ | Final K | |||
ㆥ | Enn | ㆫ | unn | ㆱ | Om | ㆷ | Final H |
Referències
[modifica]- ↑ «Pinyin celebrates 50th birthday». Xinhua News Agency, 11-02-2008 [Consulta: 20 setembre 2008].