(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Channa bleheri - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Channa bleheri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChanna bleheri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN168567 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna bleheri Modifica el valor a Wikidata
Vierke, 1991

Channa bleheri és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Etimologia

[modifica]

El seu nom científic honora la figura del col·leccionista alemany Heiko Bleher, el qual va descobrir aquesta espècie el 1987 (tot i que no va ésser descrita per a la ciència fins al 1991).[2]

Descripció

[modifica]
  • L'adult viu fa 13,5 cm de llargària màxima i té taques grans i irregulars de color vermell o taronja (blanques en el cas d'exemplars preservats), les quals, de vegades, s'uneixen.[3] És l'espècie més acolorida de tots els cànnids, encara que les larves acabades de descloure són incolores. Quan assoleixen una longitud d'1 cm, el dors i els flancs del cos esdevenen de color groc canari, amb una franja fosca al cap i el ventre de gris fum a negre. Com a juvenil, el seu color es torna més clar i un ocel li apareix a la part posterior de l'aleta dorsal.
  • Absència d'escates a la regió gular del cap i d'aletes pèlviques.
  • 36-37 radis a l'aleta dorsal i 24 a l'anal.
  • Aleta caudal arrodonida.
  • 6-7 escates predorsals, 45-46 a la línia lateral i 1 o 2 grans a la superfície inferior de la mandíbula inferior.
  • Aquesta espècie és la més estretament relacionada amb Channa burmanica, tot i que aquesta darrera té 51 escates a la línia lateral, 28 radis a l'aleta anal, 8 escates predorsals i un peduncle caudal més curt que el de C. bleheri.[4][5][6]

Reproducció

[modifica]

No n'hi ha informació sobre les poblacions silvestres, però en captivitat és el mascle qui tria el lloc per a fer-hi el niu (tot i que és la femella qui comença el ritual d'aparellament). Dos dies abans de la fresa (a prop de la superfície i de 30 segons de durada) es produeix un intens contacte físic entre el mascle i la femella, el qual augmenta en el moment de la posta. Els ous alliberats i formant com una bromera són transparents, petits (0,9-1,1 mm de diàmetre), rodons, suren a la superfície i contenen una mena de glòbul d'oli d'aproximadament 0,6-0,7 mm de grandària. Tant el mascle com la femella custodien els ous, se'ls emporten a la cavitat bucal i els expulsen a través de les brànquies per eliminar, presumiblement, les impureses que es puguin dipositar sobre llur superfície. Les larves acostumen a romandre al voltant dels pares (sovint amb contacte corporal) i sembla que es nodreixen d'una secreció mucosa expel·lida pels caps dels progenitors[7][8] (no necessiten aquesta mucositat per a sobreviure, però creixen més ràpidament si ho fan).[9]

Alimentació

[modifica]

Hom creu que, com a adult, és un depredador carnívor.[8]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix d'aigua dolça (pH 6-7,5),[2] bentopelàgic, no migratori[10] i de clima tropical, el qual viu a Àsia: els rierols de muntanya, llacunes i pantans[3] de les conques del riu Brahmaputra a Assam i del riu Dikrong a Arunachal Pradesh (l'Índia).[11][5][12]

Estat de conservació

[modifica]

Les seues principals amenaces són la degradació del seu hàbitat a causa de la sedimentació provocada per la desforestació i les pràctiques agrícoles gens sostenibles, la construcció de preses a Arunachal Pradesh i la sobrepesca amb destinació al mercat de peixos ornamentals.[10]

Vida en captivitat

[modifica]

A causa de la seua mida, és una de les espècies de cànnids més adients per a viure en un aquari. Les seues necessitats bàsiques dins d'una peixera passen per tindre àrees amb vegetació aquàtica, espais oberts per nedar-hi, amagatalls, lliure accés a la superfície per a respirar-hi aire (altrament, podria asfixiar-se)[9] i una coberta a la part superior del recipient perquè no es faci escàpol.[13]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 2012 Seriously Fish (anglès)
  3. 3,0 3,1 Musikasinthorn, P., 2000. Channa aurantimaculata, a new channid fish from Assam (Brahmaputra River basin), India, with designation of a neotype for Channa amphibeus (McClelland, 1845). Ichthyological Research, v. 47 (núm. 1): 27-37.
  4. Vierke, J., 1991. Ein farbenfroher neuer Schlangenkopffische aus Assam: Channa bleheri spec. nov. Das Aquarium, v. 25 (núm. 259): 20-24. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2013-07-31. [Consulta: 15 desembre 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. Southeast Ecological Science Center - USGS (anglès)
  7. Vierke, J., 1991. Der Regenbogen-Channa: Das Aquarium, v. 266, p. 15-19.
  8. 8,0 8,1 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «PDF».
  9. 9,0 9,1 2004-6 Aquaticcommunity.com (anglès)
  10. 10,0 10,1 UICN (anglès)
  11. Catalogue of Life (anglès)
  12. GBIF (anglès)
  13. Tropical Fish - 2007-2012 (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Benziger, A., S. Philip, R. Raghavan, P. H. Anvar Ali, M. Sukumaran, J. C. Tharian, et al., 2011. Unraveling a 146 years old taxonomic puzzle: validation of Malabar snakehead, species-status and its relevance for channid systematics and evolution. PLoS ONE, v. 6 (núm. 6): 1-12.
  • Herder, F., J. Huykebrouck i K. Busse, 2010. Catalogue of type specimens of fishes in the Zoologisches Forschungsmuseum Alexander Koenig, Bonn. Bonn zoological Bulletin, v. 59: 109-136.
  • 汉霖. ひしげ汉世かい鱼类けい统名てん (en xinès). 中国ちゅうごく海洋かいよう大学だいがく出版しゅっぱんしゃ, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]