Constel·lació del Llop
Llop | |
---|---|
Nom en llatí | Lupus |
Abreviatura | Lup |
Genitiu | Lupi |
Simbologia | el Llop |
Ascensió recta | 15 |
Declinació | −43 |
Àrea | 334 graus quadrats Posició 46a |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 3 |
Estel més brillant | |
Limita amb | |
Visible a latituds entre +35° i −90°. Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.
Estrelles principals
[modifica]α Lupi
[modifica]L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és
Taula de les estrelles principals
[modifica]Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys llum) |
Tipus espectral |
---|---|---|---|---|
2,30 | -3,83 | 548 | B1.5III | |
2,68 | -3,35 | 524 | B2III | |
2,80 | -3,40 | 567 | B2IV | |
3,22 | -2,75 | 510 | B1.5IV | |
3,37 | -2,58 | 504 | B2IV-V | |
3,41 | 0,65 | 116 | G8III | |
3,42 | -2,48 | 493 | B2.5IV | |
3,55 | -1,61 | 352 | B2.5IV | |
3,57 | -1,43 | 327 | K5III | |
3,88 | 0,14 | 182 | B9V | |
c Lup | 3,97 | -0,03 | 206 | B9.5III-IV |
4,05 | -0,84 | 310 | B5V | |
4,07 | -1,41 | 407 | B3V | |
4,22 | -1,28 | 411 | B2.5Vn | |
4,27 | -0,48 | 291 | B8V | |
4,32 | -1,16 | 408 | B5IV | |
4,33 | -0,59 | 314 | A7:+L... | |
4,34 | 0,10 | 230 | K4.5III | |
2 Lup | 4,35 | -0,53 | 308 | K1II/III |
4,44 | -1,79 | 574 | B2III | |
4,54 | -1,81 | 606 | B4V | |
d Lup | 4,55 | -1,07 | 434 | B3IVp |
4,56 | -2,95 | 1036 | B2IV | |
k Lup | 4,60 | -0,70 | 374 | A0V |
g Lup | 4,64 | 3,42 | 57 | F5IV-V |
4,66 | 0,28 | 245 | G8/K0III | |
4,72 | -1,20 | 497 | B5V | |
4,75 | -0,67 | 396 | B5V | |
HR 5364 | 4,78 | 1,49 | 149 | F0IV |
4,82 | -1,10 | 497 | B5IV | |
e Lup | 4,83 | -0,89 | 454 | B3IV |
HR 5967 | 4,90 | -1,14 | 527 | B6III/IV |
1 Lup | 4,91 | -2,81 | 1141 | F3III |
HR 5943 | 4,99 | -0,34 | 380 | G8III |
4,99 | 2,32 | 111 | F8V | |
HR 5607 | 5,13 | -0,13 | 367 | G8III |
5,14 | 1,21 | 200 | A3V | |
HR 5667 | 5,15 | -2,83 | 1284 | F:+... |
b Lup | 5,22 | 0,72 | 259 | G6III |
h Lup | 5,23 | 0,63 | 271 | G8/K0III |
HR 5742 | 5,26 | -1,91 | 886 | K4III |
5,36 | 0,00 | 385 | Ap... | |
HR 5413 | 5,38 | 1,21 | 223 | A1V |
c Lup | 5,38 | 1,27 | 216 | A2III |
HR 5450 | 5,39 | -2,67 | 1337 | K0III |
HR 5784 | 5,44 | -1,09 | 659 | M0III |
HR 5595 | 5,45 | 0,30 | 350 | B3V |
HR 5637 | 5,45 | -3,52 | 2026 | G2Ib/II |
HR 5736 | 5,46 | -0,08 | 419 | B5V |
N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[1]
Objectes celestes
[modifica]Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.
Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.
Història i mitologia
[modifica]El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).[2]
Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.
L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).
Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].
- ↑ «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].