(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Dinastia Hồng Bàng - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Dinastia Hồng Bàng

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDinastia Hồng Bàng
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Història

del Vietnam
2879–258 Dinastia Hồng Bàng
257–207 Dinastia Thục
207–111 Dinastia Triệu
111–40 1a dominació xinesa
40–43 Germanes Trung
43–544 2a dominació xinesa
544–602 Dinastia Lý anterior
602–938 3a dominació xinesa
939–967 Dinastia Ngô
968–980 Dinastia Đinh
980–1009 Dinastia Lê anterior
1009–1225 Dinastia Lý posterior
1225–1400 Dinastia Trần
1400–1407 Dinastia Hồ
1407–1427 4a dominació xinesa
1428–1788 Dinastia Lê posterior
1527–1592 • Dinastia Mạc
1545–1787 • Senyors Trịnh
1558–1777 • Senyors Nguyễn
1778–1802 Dinastia Tây Sơn
1802–1945 Dinastia Nguyễn
1858–1945 • Imperialisme francès
1945–1976 República del Vietnam /
República Democràtica del Vietnam
1976-act. República Socialista del Vietnam
  • Vegeu aquesta plantilla

La Dinastia Hồng Bàng,[1] coneguda també com la Dinastia Lạc, és un període històric antic de la historiografia vietnamita, que abasta des del començament del govern Hùng Vương el 2879 aC[2] fins a la conquesta de l'estat per An Dương Vương uns 2000 anys després, al 258 aC.[3][4]

La crònica vietnamita del segle XV Đại Việt sử ký toàn thư (Đại Việt, La història completa) afirmava que el període va començar amb Kinh Dương Vương com el primer rei Hùng (vietnamita Hùng Vương), un títol utilitzat en moltes discussions modernes sobre els antics governants vietnamites d'aquest període.[5] El rei Hùng era el monarca absolut del país i, almenys en teoria, exercia el control total de la terra i els seus recursos. El Đại Việt sử ký toàn thư també va deixar escrit que la capital de la nació era Phong Châu (a l'actual província de Phú Thọ al nord de Vietnam) i va al·legar que Văn Lang limitava a l'oest amb Ba-Shu (l'actual Sichuan), i al nord pel llac Dongting (Hunan), a l'est pel mar de l'Est i al sud pel Champa.[6]

Durant milers d'anys al final de l'Edat de Pedra, la població van créixer i es van estendre per totes les parts del Vietnam. Els primers vivien a prop dels rius Hồng, Cả i Mã, i el seu territori incloïa els territoris meridionals moderns de la Xina fins a les ribes del riu Hồng al territori del nord de Vietnam. Segles de desenvolupament d'una civilització i una economia basades en el cultiu de l'arròs de regadiu van fomentar el desenvolupament d'estats tribals i assentaments comunals.

Origen del nom

[modifica]

El nom Hồng Bàng és la pronunciació xinès-vietnamita dels caràcters "鴻おおとり龐" assignats a aquesta dinastia en les primeres històries escrites pels vietnamites en xinès; el seu significat és, suposadament, un ocell gegant mític (龐) (鴻おおとり).[7]

El lingüista francès Michel Ferlus (2009) inclou 文郎ふみお Văn Lang (xinès antic : ZS * mɯn - raːŋ ; B&S * mə [n] - C.rˤaŋ) a la paraula-família * -ra: ŋ "ésser humà, persona "etonònims del sud-est asiàtic en tres famílies lingüístiques, austroasiàtic, xinès-tibetà, austronèsic, juntament amb:[8]

  • El etnònim Maleng d'un poble viètic que viu a Vietnam i Laos; Ferlus suggereix que Vietic * m.leŋ és la "forma tardana iàmbica" de * m.ra: ŋ .
  • Un regne al nord d'avui: Cambodja, xinès :堂どう明あきら Táng-míng en Sānguózhì i més tard Dào-míng 道明どうみょうen documents Tang;
  • Un regne sotmès per Jayavarman II en el segle VIII, conegut com Maleṅ [məlɨə̆ŋ] a Pre-Angkorian i Malyaṅ [məlɨə̆ŋ] a Angkorian Khmer; el nom del regne està connectat fonèticament amb Maleng, però res més és concloent.
  • L'etnònim မြန်မာ Mraṅmā (1342); en la transcripció xinesa 木き浪なみ: OC * moːɡ-raːŋs → MC * muk̚-lɑŋᴴ → Mandarin Mù-làng .
  • Malai * ʔuʀaŋ "ésser humà, persona".

També existeix un etimon proto-Mon-Khmer fonèticament similar : * t₂nra: ŋ "home, home".[9]

Història

[modifica]

Els primers esments històrics de Văn Lang es registren en documents en idioma xinès, que es remunten a la dinastia Tang (segles VII a l'IX), sobre l'àrea de Phong Châu (Phú Thọ).[10][11][12][13] No obstant això, els registres xinesos també van indicar que altres persones, que vivien en altres llocs, també es deien Văn Lang.[14][15]

Segons la llegenda escrita, el primer rei dels Vietnamites va ser el Rei Kinh Dương (Kinh Dương vương), que va unificar els pobles i va fundar l'estat Vietnamita primitiu l'any 2879 a.e.c.[16] Algunes altres fonts diuen que l'autèntic primer rei vietnamita seria el seu fill, Lac Long Quan,[17] fill de Kinh Dương i de Thần Long amb qui aquest s'havia casat. Lac Long Quan s'hauria casat amb Âu Cơ, filla de Đế Lai, amb qui segons la llegenda hauria tingut 100 fills. La parella s'hauria separat i la mare s'hauria emportat 50 fills a viure a les muntanyes i el pare hauria marxat amb els altres 50 fills a viure al Sud. Abans de marxar hauria transmès el tron al seu fill més gran que es va convertir en el Rei Hùng. El Rei Hùng hauria anomenat el seu regne Văn Lang que hauria comprès des del Mar de la Xina Meridional a l'Est, l'estat de Shu a l'Oest, el llac Dongting al Nord i al Sud el regne de Hồ Tôn (que alguns indiquen seria una forma antiga de referir-se a Txampa). La dinastia Hồng Bàng s'hauria mantingut al poder, segons la llegenda, fins a l'últim dels seus reis, el rei Nan dels Zhou que hauria regnat fins al 258 a.e.c. Des de la tercera dinastia Hung, l'any 2524 a.e.c, el suposat regne s'hauria anomenat Văn Lang.

D'aquesta època però no hi fa fonts directes vietnamites.Si que se sap que parlants de proto-vietic s'haurien instal·lat a la regió del Delta del Riu Vermell cap al 1000 a.e.c.[18] i que el alguns dels primers textos escrits en xinès entre el 1300 i el 1046 a.e.c mencionen a una gent del sud-est de la xina que estudiosos de xinès antic creuen que es pronunciaria com a ywet en xinès antic, Yue en mandarí modern, i Việt en vietnamita.[19] No hi ha però cap evidència escrita de si la gent de la zona del Delta del Riu Roig es referien a ells mateixos també com a Việt (així com tampoc n'hi ha de que es referissin a si mateixos com a Lạc).

Organització

[modifica]

El primer rei Hùng va establir el primer estat "vietnamita" en resposta a les necessitats de cooperació en la construcció de sistemes hidràulics i en les lluites contra els seus enemics. Aquesta era una forma molt primitiva d'estat sobirà amb el rei Hùng al damunt i sota ell una cort estava formada per assessors: els lạc hầu.[20] El país estava compost per quinze bộ "regions", cadascuna governada per un lạc tướng;[20] normalment el lạc tướng era un membre de la família dels reis Hùng. Bộ comprenia els llogarets i pobles agrícoles basats en una relació de clan matriarcal i encapçalats per un bộ chính, generalment un ancià de la tribu masculí.[20]

El conte del clan Hồng Bàng afirmava que els reis Hùng havien nomenat princeses com "mỵ nương" (de Tai mae nang, que significa princesa), i prínceps com quan lang (de la paraula Muong per a noble Muong al llarg del temps).[21]

Una font semihistòrica va descriure que la frontera nord de Văn Lang s'estenia fins a la part sud de l'actual Hunan, i la frontera sud s'estenia fins al delta del riu Cả, incloent-hi parts de l'actual Guangxi, Guangdong i Vietnam del Nord.[22] Aquestes afirmacions no han estat provades per la investigació arqueològica.

Segons el llibre de Trần Trọng Kim, Việt Nam sử lược (Una breu història del Vietnam), el país estava dividit en 15 regions tal com es mostra a la taula següent.[23] Tanmateix, els termes procedeixen dels noms sinovietnamites de les comandes posteriors establertes pels xinesos al nord de Vietnam.

Nom Localització actual
Phong Châu (capital del rei) Província de Phú Thọ
Châu Diên (朱しゅ鳶とんび) Província de Sơn Tây
Phúc Lộc (福ぶく祿ろく) Província de Sơn Tây
Tân Hưng (新興しんこう) Hưng Hóa (part de la província de Phú Thọ) i la província de Tuyên Quang
Vũ Định (武たけ定じょう) Província de Thái Nguyên i província de Cao Bằng
Vũ Ninh (武たけ寧やすし) Província de Bắc Ninh
Lục Hải (陸海りくかい) Província de Lạng Sơn
Ninh Hải (寧やすし海うみ) Quảng Yên (una part de la província de Quảng Ninh)
Dương Tuyên (陽ひ泉いずみ) Província de Hải Dương
Giao Chỉ (交趾) Hà Nội, província de Hưng Yên, província de Nam Định i província de Ninh Bình
Cửu Chân (九きゅう真しん) Província de Thanh Hóa
Hoài Hoan (懷ふところ驩) Província de Nghệ An
Việt Thường (越えつ 裳も) Província de Quảng Bình i Província de Quảng Trị
Cửu Đức (九きゅう德とく) Província de Hà Tĩnh
Bình Văn (平文へいぶん) desconegut

Cronologia

[modifica]

La història del període Hồng Bàng es divideix segons el govern de cada rei Hùng.[24] La datació dels esdeveniments encara és un tema d'investigació.[25] Els intervals de dates són estimacions de dates conservadores per als períodes coneguts:[25] Les línies de reis estan en l'ordre de les bagua i els troncs celestes.

  • Període primerenc (2879–2000 aC)
    • Línia Càn (支ささえ乾いぬい) (Dinastia Hùng I, 2879 – 2794 aC)
    • Línia Khảm (支ささえ坎) (Dinastia II, 2793 – 2525 aC)
    • Línia Cấn (支ささえ艮うしとら) (Dinastia III, 2524 – 2253 aC)
    • Línia Chấn (支ささえ震ふるえ) (Dinastia IV, 2252 - 1913 aC)
  • Període Phùng Nguyên (2000–1500 aC)[26]
    • Línia Tốn (支ささえ巽たつみ) (Dinastia V, 1912 – 1713 aC)
    • Línia Ly (支ささえ離はなれ) (Dinastia VI, 1712 – 1632 aC)
    • Línia Khôn (支ささえ坤ひつじさる) (Dinastia VII, 1631 – 1432 aC)
  • Període Đồng Đậu (1500–1100 aC)[26]
    • Línia Đoài (支ささえ兌) (Dinastia VIII, 1431 - 1332 aC)
    • Línia Giáp (支ささえ甲かぶと) (Dinastia IX, 1331 – 1252 aC)
    • Línia Ất line (支ささえ乙おつ) (Dinastia X, 1251 – 1162 aC)
    • Línia Bính line (支ささえ丙へい) (Dinastia XI, 1161 – 1055 aC)
  • Període Gò Mun (1100–800 aC)[26]
    • Línia Đinh (支ささえ丁ひのと) (Dinastia XII, 1054 – 969 aC)
    • Línia Mậu (支ささえ戊つちのえ) (Dinastia XIII, 968 – 854 aC)
    • Línia Kỷ (支ささえ己おのれ) (Dinastia XIV, 853 – 755 aC)
  • Període Đông Sơn (800–258 aC)[26]
    • Línia Canh (支ささえ庚かのえ) (Dinastia XV, 754 – 661 aC)
    • Línia Tân (支ささえ辛からし) (Dinastia XVI, 660 – 569 aC)
    • Línia Nhâm (支ささえ壬みずのえ) (Dinastia XVII, 568 – 409 aC)
    • Línia Qúy (支ささえ癸みずのと) (Dinastia XVIII, 408 – 258 aC)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pelley, p. 151
  2. ↑ «Complete Book of the Historical Records of Đại Việt.». [Consulta: 30 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Historia del Vietnam» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
  4. ↑ TuttoVietnam. «Storia del Vietnam: i libri sulla storia dalle origini ad oggi» (en italià), 17-04-2020. [Consulta: 7 abril 2021].
  5. ↑ Tucker, Oxford Encyclopedia of the Vietnam War
  6. ↑ An English version of ĐVSKTT[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Thích Nhất Hạnh, Master Tang Hoi: First Zen Teacher in Vietnam and China – 2001 Pàgina 1: "En aquell moment, la civilització del nord del Vietnam era coneguda com Van Lang (Van significa bell, i Lang és un bon metge). La casa governant de Van Lang es deia Hong Bang, que significa una mena de d'Enorme ocell".
  8. ↑ Michel Ferlus. "Formation of Ethnonyms in Southeast Asia". 42nd International Conference on SinoTibetan Languages and Linguistics, Nov 2009, Chiang Mai, Thailand. 2009. pp. 4-5
  9. ↑ Shorto, H. A Mon-Khmer Comparative Dictionary, Ed. Paul Sidwell, 2006. #692. p. 217
  10. ↑ Kiernan, 2019, p. 53.
  11. ↑ Du You, Tongdian, Vol. 184 "峰ほう州しゅう(今こん理り嘉よしみ寧やすし縣けん。)古文こぶん朗ろう國こく，有ゆう文ぶん朗ろう水すい。亦また陸りく梁はり地ち。"Traducció: "La província de Feng (ara la prefectura de Jianing) [era] l'antiga nació de Wenlang; hi havia el riu Wenlang; també era una terra de vagabunds."
  12. ↑ Taiping Yulan "Provinces, Districts, and Divisions 18", Section: Lingnan Circuit" 《方ほう輿こし志こころざし》曰：峰みね州しゅう，承うけたまわ化か郡ぐん。古文こぶん郎ろう國こく，有ゆう文郎ふみお水すい。亦また陸りく梁はり地ち。"Traducció: Els almanacs geogràfics deien: província de Feng, districte de Shenghua. Era l'antiga nació de Wenlang; hi havia el riu Wenlang; també una terra de vagabunds
  13. ↑ Yuanhe Maps and Records of Prefectures and Counties vol .38 "峯みね州しゅう承うけたまわ化か下か... 古こ夜よる(!)郎ろう國之くにゆき地ち按今新しん昌あきら縣けん界かい有ゆう夜よる(!)郎ろう溪けい" Traducció: "La província de Feng, a sota de Shenghua... Territori de l'antiga nació de Ye(!)lang. Al costat de la frontera de la prefectura de Xinchang actual, hi ha el rierol de Ye(!)lang." Nota: No s'ha de confondre amb el regne Yelang de l'actual Guizhou de la Xina
  14. ↑ Taiping Yulan "Provinces, Districts, and Divisions 18", Section: Lingnan Circuit"《林りん邑記》曰：蒼梧そうご以南いなん有ゆう文郎ふみお野人やじん，居きょ無む室しつ宅たく，依よ樹き止宿ししゅく，食しょく生肉せいにく，采さい香が為ため業ぎょう，與あずか人ひと交易こうえき，若わか上皇じょうこう之の人ひと。Als escrits de Linyi s'hi comenta que des del comandament de Cangwu al sud, hi ha la gent salvatge de Wenlang. No habiten a les cases, utilitzen arbres grans com a llocs de descans, mengen carn crua; la seva professió és la recollida de fragàncies i es comercialitzen amb altres pobles, com la gent durant el temps dels sobirans.
  15. ↑ Li Daoyuan, Commentary on the Water Classic Chapter 36 quote: "《林りん邑記》曰：渡わたり比ひ景けい至いたり朱しゅ吾われ。朱しゅ吾われ縣けん浦うら，今いま之の封ふうじ界かい，朱しゅ吾われ以南いなん，有ゆう文ぶん狼おおかみ人じん，野の居きょ無む室しつ宅たく，依よ樹き止宿ししゅく，食しょく生せい魚肉ぎょにく，採と香こう為ため業ぎょう，與あずか人ひと交市，若わか上皇じょうこう之の民みん矣。縣南けんなん有ゆう文ぶん狼おおかみ究きわむ，下流かりゅう逕通。Traducció: "Al desert, no a les cases, utilitzen grans arbres com a llocs de descans, mengen carn i peix cru, la seva professió és recollida de fragàncies i es comercialitzen amb altres pobles als mercats. Com la gent que va viure durant el temps dels sobirans. Al sud de la prefectura hi ha el Wenlang Rapid; el seu abast inferior és un flux estret."
  16. ↑ Ngô Sĩ Liên. Đại Việt sử ký toàn thư [Llibre complet de registres històrics Đại Việt]. Traduit a l'anglès per Liam C. Kelley. dels textos originals vietnamites de 1479, 1697 [1][Enllaç no actiu]
  17. ↑ «Legends and History of Early Vietnam» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2021].
  18. ↑ Nguyen Quan Hong (2008), citat a Kiernan, p46
  19. ↑ H. Hayes, La Vaughn. «Vietic and Vi~t-Muong: a new subgrouping in Mon-Khmer» (en anglès). Sealang. [Consulta: 22 setembre 2021].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Khâm định Việt sử thông giám cương mục, Vol. 1
  21. ↑ Kelley, 2016.
  22. ↑ Khâm định Việt sử thông giám cương mục, Vol. 1
  23. ↑ Trần Trọng Kim. Việt Nam sử lược (en vietnamita). Ho Chi Minh City: Ho Chi Minh City General Publishing House, 2005, p. 18. 
  24. ↑ Tăng Dực Đào, p. 7
  25. ↑ 25,0 25,1 Vuong Quan Hoang and Tran Tri Dung, p. 64
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Ngô Văn Thạo, p. 823-824

Bibliografia

[modifica]
  • Pelley, Patricia M. Postcolonial Vietnam: New Histories of the National Past 2002.
  • «Inventing Traditions in Fifteenth-century Vietnam». A: Imperial China and its southern neighbours. Institute of Southeast Asian Studies, 2016, p. 161–193. ISBN 978-9-81462-055-0. 
  • Kiernan, Ben. Việt Nam: a history from earliest time to the present. Oxford University Press, 2019. ISBN 9780190053796. 
  • Ngô Văn Thạo (2005). Sổ tay báo cáo viên năm 2005. Hà Nội: Ban tư tưởng – văn hóa trung ương, Trung tâm thông tin công tác tư tưởng, 2005. 495 p. : col. ill.; 21 cm.
  • Tăng Dực Đào (1994). On the struggle for democracy in Vietnam.
  • Vuong Quan Hoang i Tran Tri Dung. The Cultural Dimensions of the Vietnamese Private Entrepreneurship, The IUP J. Entrepreneurship Development, Vol. VI, No. 3&4, 2009.

Enllaços externs

[modifica]
  • Giỗ tổ el 2004 a VnExpress (vietnamita)
  • Llista dels 100 người con Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. (vietnamita)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Hồng_Bàng&oldid=34184768»