Dinastia dels Jin posteriors

Setze regnes
	16 regnes
	Cheng Han
	Zhao anteriors (Han septentrionals)
	Zhao posteriors (Txao posteriors)
	Liang anteriors (Leang anteriors)
	Liang posteriors (Leang posteriors)
	Liang occidentals (Leang occidentals)
	Liang septentrionals (Leang septentrionals)
	Liang meridionals (Leang meridionals)
	Qin anteriors (Jin anteriors)
	Qin posteriors (Jin posteriors)
	Qin occidentals (Jin occidentals)
	Yan anteriors (Yen anteriors)
	Yan posteriors (Yen posteriors)
	Yan septentrionals (Yen septentrionals)
	Yan meridionals (Yen meridionals)
	Xia
	No inclosos; en els 16 regnes
	Ran Wei
	Qiao Zong (Shu occidentals)
	Yan occidentals (Yen occidentals)
	Duan
	Yuwen
	Chouchi
	Wei (Dingling)
	Dai
	Huan Chu (Huan Xuan)

Dinastia dels Jin posteriors
Dades
Tipus	estat xinès històric
Història
Reemplaça	dinastia dels Jin anteriors (384); Liang posteriors (403)
Creació	384 (Gregorià)
Data de dissolució o abolició	417 (Gregorià)
Reemplaçat per	dinastia Jin de l'Est (417)
Governança corporativa
Part de	Setze Regnes

La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle iv.

El 383 el sobirà Fu Kien de la dinastia dels Jin anteriors va patir una greu derrota quan va atacar a l'imperi xinès del sud, a la vora del riu Huau-ho. Llavors els mujong es van revoltar i van formar dos dinasties: la dinastia dels Yen posteriors i la dinastia dels Yen Occidentals.

Un general de Fu Kien, de nom Yao Chang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part del Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Txangngan (en aquell moment anomenada King-txao) que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.^[1]

Reis de la dinastia dels Qin o Jin posteriors (noms en transcripció moderna)

Nom de temple	Nom pòstum	Nom de família i normal	Duració	Nom de l'era i duració
Taizu (太ふとし祖そ Tàizǔ)	Wuzhao (武昭たけあき Wǔzhāo)	姚萇 Yáo Cháng	384-393	Baique (白しろ雀すずめ Báiquè) 384-386 Jianchu (建たて初はつ Jiànchū) 386-393
Gaozu (高祖こうそ Gāozǔ)	Wenhuan (文ぶん桓 Wénhuán)	姚興 Yáo Xīng	394-416	Huangchu (皇すめらぎ初はつ Huángchū) 394-399 Hongshi (弘ひろし始はじめ Hóngshǐ) 399-416
No existeix	Hòuzhǔ (後ご主しゅ Hòuzhǔ)	姚泓 Yáo Hóng	416-417	Yonghe (永和えいわ Yǒnghé) 416-417

Referències

↑ Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537.

[1] Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537.

[1]