Edo (Japó)
![]() | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Circuit | Tōsandō | ||||
| |||||
Província | Província de Musashi | ||||
| |||||
Antic districte | districte de Toshima ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | valor desconegut ![]() | ||||
Llengua utilitzada | dialecte d'Edo ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Banyat per | badia d'Edo, gola de Hibiya i Edomae ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Dissolució | 1868 ![]() | ||||
Següent | Tòquio ![]() | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Edo (japonès:
El shogunat Tokugawa s'hi va establir el 1603, amb Edo com a seu del govern (capital de facto), mentre que la residència de l'emperador romania a Kyoto, capital oficial del Japó. El 1868, quan el shogunat va arribar a la seva fi amb la Restauració Meiji, la ciutat va ser reanomenada Tòquio (
Final del shogunat: Edo esdevé Tòquio
[modifica]El malestar de les faccions contràries a Tokugawa es va accentuar i aquest fet va ser l'inici dels darrers anys del Període Edo, anomenat també Bakumatsu (
El període Edo va finalitzar amb la rendició shogun el gener de 1868, i la caiguda de la ciutat entre el maig i el juliol següent, la resta del conflicte va viure la lluita entre les forces a favor de l'imperi derrotar els darrers lleials del shogunat refugiats a Hokkaido. La ciutat esdevé així la nova capital, situada a l'est de l'antiga capital Kyoto i rebatejada com a Tòquio (
Govern i administració
[modifica]L'administració d'Edo estava a càrrec de dos magistrats de la ciutat (
Referències
[modifica]- ↑ US Department of State. (1906). A digest of international law as embodied in diplomatic discussions, treaties and other international agreements (John Bassett Moore, ed.), Vol. 5, p. 759; excerpt, "The Mikado, on assuming the exercise of power at Yedo, changed the name of the city to Tokio".
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: the Old Capital, 794–1869, p. 327.
- ↑ Ponsonby-Fane, p. 328.
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Ponsonby-Fane, Richard. Kyoto: the Old Capital, 794–1869, 1956, p. 327, 328.
- ↑ John Whitney Hall (1973). El imperio japonés, Ed. Siglo XXI, pág. 160
- ↑ John Whitney Hall (1973). El imperio japonés, Ed. Siglo XXI, pág. 161
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Edo_Panorama_old_Tokyo_color_photochrom.jpg/1250px-Edo_Panorama_old_Tokyo_color_photochrom.jpg)
Bibliografia
[modifica]- Forbes, Andrew; Henley, David (2014). 100 Famous Views of Edo. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00HR3RHUY
- Gordon, Andrew. (2003). A Modern History of Japan from Tokugawa Times to the Present. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-511060-9/ISBN 978-0-19-511060-9; ISBN 0-19-511061-7/ISBN 978-0-19-511061-6.
- Ponsonby-Fane, Richard. (1956). Kyoto: the Old Capital, 794–1869. Kyoto: Ponsonby Memorial Society.
- Sansom, George. (1963). A History of Japan: 1615–1867. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-0527-5/ISBN 978-0-8047-0527-1.
- Akira Naito (Author), Kazuo Hozumi. Edo, the City that Became Tokyo: An Illustrated History. Kodansha International, Tokyo (2003). ISBN 4-7700-2757-5
- Alternate spelling from 1911 Encyclopædia Britannica article.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- A Trip to Old Edo (Un viatge a l'antiga Edo) Arxivat 2010-02-06 a Wayback Machine. (anglès)
- Fukagawa Edo Museum Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (japonès)