(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Emil Hartmann - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Emil Hartmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmil Hartmann

Retrat d'Emil Hartmann
Biografia
Naixement21 febrer 1836 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1898 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Holmen Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsWilhelm Emilius Zinn Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatDinamarca Dinamarca
FormacióUniversitat de Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCompositor
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBodil de Neergaard, Johannes Palmer Hartmann, Oluf Hartmann Modifica el valor a Wikidata
ParesJohan Peter Emilius Hartmann Modifica el valor a Wikidata  i Emma Hartmann Modifica el valor a Wikidata
GermansCarl Christian Ernst Hartmann Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: cdd4cd13-82b1-4ffb-a005-35829d6275cf Lieder.net: 13831 Discogs: 3863341 IMSLP: Category:Hartmann,_Emil Modifica el valor a Wikidata

Emil Hartmann (Copenhaguen, Dinamarca, 1 de febrer de 1836 - 18 de juliol de 1898) fou un compositor danès.

Fou deixeble del seu pare Peter Hartmann (1805-1900) i del seu cunyat Gade (1817-1890). Més tard freqüentà les aules universitàries, i acabats els estudis en aquestes, es dedicà per complet a la música.

El 1891 (després d'haver desenvolupat el càrrec d'organista en diverses esglésies) succeí a Gade en el càrrec de director de l'Associació Musical de Copenhaguen.

Ja el 1855 havia estrenat amb èxit al teatre Reial un ballet, Fjeldstuden, i després dues òperes (Die Erlenmädchen, 1867, i Die Korsikaner, 1873). A aquests treballs li seguiren l'òpera Runezauber, estrenada a Dresden el 1896.

Hartmann com el seu pare, figura entre els primers compositors nacionals nòrdics. Entre les seves nombroses produccions, cal citar:

  • Nordische Volkstänze für Orchester,
  • Eine nordische Heerfahät, obertura,
  • Skandinavische Volksmusik, obertura
  • Lieder und Weisen im nordischen Volkston, obertura,
  • un Concert per a violoncel,
  • un Concert per a violí,
  • Winter und Lenz, etc.

Bibliografia

[modifica]