Evangelis sinòptics
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics, en concret els de Mateu, Marc i Lluc. El terme sinòptic prové dels formants grecs
- Preparació del ministeri de Jesús (Mt 1,1-4,11; Mc 1,1-13; Lc 1,1-4,13).
- Ministeri de Jesús a Galilea (Mt 4,12-16,12; Mc 1,14-8,26; Lc 4,14-9,50).
- Pujada de Jesús a Jerusalem (Mt 16,13-20,34; Mc 8,27-10,52; Lc 9,51-19,44).
- Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (Mt 21,1-28,20; Mc 11,1-16,8; Lc 19,45-24,53).
Cada evangelista distribueix els materials de la manera que li sembla més oportuna. Lluc, pel seu costat, explica breument l'ascensió de Jesús (Lc 24,50-53), escena que reprendrà al començament del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 1,3-11). Per a fer-se una idea de la realitat sinòptica i de les relacions entre els evangelis de Mateu, Marc i Lluc, oferim l'estadística següent:
- versets comuns als tres evangelis: 330.
- versets comuns a Mateu i Marc: 178.
- versets comuns a Lluc i Marc: 100.
- versets comuns a Mateu i Lluc: 230.
- versets propis de Marc: 53.
- versets propis de Mateu: 330.
- versets propis de Lluc: 500.
El fet sinòptic ens fa adonar del respecte que les primeres comunitats cristianes senten per la tradició que arrenca de Jesús mateix. Ara bé, aquesta tradició no es va desenvolupar de manera mecànica, sinó que s'expressà en la memòria viva d'una fe que trobà a poc a poc la seva expressió escrita. Es pot parlar, doncs, d'una creativitat sense recances a l'hora d'acostar la Paraula a la vida pràctica de la gent de cada època i de cada ambient. El resultat és una actualització del missatge de Jesús i del missatge sobre Jesús.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Bíblia Catalana. Traducció interconfessional, Barcelona 122008