(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Genciana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Genciana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gentiana)
Infotaula d'ésser viuGenciana
Gentiana Modifica el valor a Wikidata

Gençaneta (Gentiana acaulis)
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaGentianaceae
GènereGentiana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicGentiana lutea Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimGenci Modifica el valor a Wikidata

Les gencianes o gençanes (Gentiana) són un gènere de plantes amb flor de la família de les gencianàcies. És un gènere cosmopolita dins les regions muntanyoses del món.

Descripció

[modifica]

Són plantes anuals bianuals o perennes de fulla persistent o no. Les fulles tenen una disposició oposada la majoria es troben en la roseta basal. Les flors són en forma de trompeta i poden ser de diversos colors segons les espècies.

Hàbitat

[modifica]
Gentiana frigida

Aquest és un gènere cosmopolita, que es troba als hàbitats alpins a les regions temperades d'Àsia, Europa i Amèrica. Algunes espècies també es troben al nord-oest d'Àfrica, l'est d'Austràlia i Nova Zelanda. Són plantes anuals, biennals i perennes. Alguns són de fulla perenne, altres no.

Moltes gencianes són difícils de créixer fora del seu hàbitat salvatge, però hi ha diverses espècies disponibles en cultiu. Les gencianes són totalment resistents i poden créixer a ple sol o ombra parcial. Creixen en sòls ben drenats, neutres a àcids rics en humus. Són populars als jardins de rocalles.

Usos

[modifica]

Moltes begudes es fan amb arrel de genciana.[1] Gentiana lutea s'utilitza per produir Licor de genciana, una beguda destil·lada produïda als Alps i a l'Alvèrnia.[2] Algunes espècies es cullen per a la fabricació d'aperitius, licors i tònics.

L'arrel de genciana és un aroma de beguda comú per a bíters. El refresc Moxie conté arrel de genciana.[3] L'aperitiu francès Suze està fet amb genciana. Els aperitius americans contenen arrel de genciana per a un sabor amarg.[4] És un ingredient del licor italià Aperol. També s'utilitza com a sabor principal en el digestiu alemany després del sopar anomenat Underberg, i l'ingredient principal en l'amarg d'Angostura i l'amarg de Peychaud's.

El principi amarg de l'arrel de la genciana és principalment la gentiopicrina (també anomenada gentiopicròsid),[5] un glucòsid. Un article de 2007 d'un grup japonès va identificar 23 compostos a l'arrel de genciana fresca.[6] La gentiopicrina estava absent de l'arrel fresca, de manera que possiblement es desenvolupi durant l'assecat i l'emmagatzematge de l'arrel.

La genciana ha tingut un ús limitat en perfumeria, sobretot com a sabó de glicerina (Crabtree & Evelyn) i perfum (Corday's Possession, 1937).

Usos farmacològics

[modifica]

La genciana groga (Gentiana lutea) s'utilitza en herboristeria per a problemes digestius, febre, hipertensió, espasmes musculars, cucs paràsits, ferides, càncer, sinusitis i malària,[7] tot i que els estudis han demostrat una eficàcia mínima més enllà de la d'un placebo pel que fa al tractament de l'ansietat i el TDAH en nens.[8][9][10] S'ha estudiat i provat en la gestió eficaç de la dispèpsia.[11]

Les fulles i arrels de Gentiana punctata s'han utilitzat en la medicina tradicional austríaca internament i externament com a licor o te per a trastorns del tracte gastrointestinal, pell, aparell locomotor, fetge i bilis, i per problemes pediàtrics, febre, grip, reumatisme, i la gota.[12]

Gentiana purpurea, Gentiana punctata i Gentiana pannonica s'utilitzen per produir aguardiente de genciana, tradicionalment utilitzat com a ajuda digestiva . A la medicina aiurvèdica la genciana índia en perill d'extinció Gentiana kurroo s'ha utilitzat com a herba medicinal, però s'ha substituït per la planta de l'Himàlaia Picrorhiza kurroa, Plantaginaceae o Picrorhiza scrophulariiflora (胡えびす黃き蓮はちす Hú Huáng Lián) de la medicina tradicional xinesa.

Simbolisme

[modifica]
Escut d'armes de la Comunitat de parla alemanya de Bèlgica.
L'emblema del clan Minamoto.

La flor de genciana es va utilitzar com a emblema del clan Minamoto, un dels quatre grans clans que van dominar la política japonesa durant el període Heian i que van establir el primer shogunat arran de la Guerra Genpei.(xinès) És la flor oficial (anomenada en alemany "Enzian") de la comunitat germanòfona de Bèlgica.

Ús del nom

[modifica]

En català les plantes del gènere Gentiana s'anomenen genèricament gencianes.[13]

Hi ha una tintura desinfectant líquida coneguda com a violeta de genciana. Contràriament a lo que hom creu generalment, aquest fàrmac no està elaborat a partir de les gencianes, sinó que va rebre aquest nom degut al seu color que se similar al d'aquestes flors.

Taxonomia

[modifica]

El gènere Gentiana va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 227, a l'any 1753.[14] L' espècie tipus és: Gentiana lutea L

Etimologia

Gentiana: Segons Plini el Vell[15] i Dioscòrides Pedaci,[16] el seu nom deriva del de Genci, rei de Il·líria en el segle ii, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curatiu de la Gentiana lutea.

Espècies

[modifica]

General

[modifica]

Les gencianes tenen fulles disposades de manera oposada, de vegades en una roseta basal. Les flors en forma de trompeta solen ser de color blau profund o atzur, però poden ser de color blanc, crema, groc o vermell. Moltes espècies són polimòrfiques pel que fa al color de la flor, i tenen flors de diferents colors. Les espècies de flors blaves predominen a l'hemisferi nord, amb espècies de flors vermelles dominants als Andes, on la pol·linització d'ocells probablement és més sovint afavorida per la selecció natural. Les espècies de flors blanques es troben disperses per tota l'àrea de distribució del gènere però dominen a Nova Zelanda. La majoria de les flors són pentàmeres, amb cinc lòbuls a la corol·la i cinc sèpals. Algunes espècies tenen de quatre a set parts florals. La corol·la té uns plecs anomenats plicae entre els lòbuls. L'estil és curt o absent. L'ovari és majoritàriament sèssil i té glàndules nectàries.

Llista d'espècies acceptades

[modifica]

El gènere conté 340 espècies acceptades i 14 híbrids acceptats que s'hibriden de forma natural.[17]



Galeria

[modifica]
  • Gentiana calycosa
    Gentiana calycosa
  • Gentiana lutea
    Gentiana lutea
  • Gentiana pneumonanthe
    Gentiana pneumonanthe
  • Gentiana asclepiadea
    Gentiana asclepiadea
  • Gentiana clausa
    Gentiana clausa
  • Gentiana calycosa
    Gentiana calycosa
  • Gentiana septemfida
    Gentiana septemfida
  • Gentiana verna
    Gentiana verna

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ethnobotany of gentians». Gentian Research Network.
  2. ↑ «Espace Avèze | Office de Tourisme du Pays de Salers» (en francès i anglès). Arxivat de l'original el 2022-12-14. [Consulta: 22 febrer 2024].
  3. ↑ «Moxie: The distinctively different soda that New England loves». The Huffington Post, 01-03-2013.
  4. ↑ «Quinquina & Americano by Brand» (en anglès). Vermouth 101.
  5. ↑ PubChem. Gentiopicroside. https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/Gentiopicrin
  6. ↑ The chemical constituents of fresh Gentian Root, Hidehiro Ando, Yasuaki Hirai, Mikio Fujii, Yumiko Hori, Motonori Fukumura, Yujiro Niiho, Yoshijiro Nakajima, Toshiro Shibata, Kazuo Toriizuka, Yoshiteru Ida. Journal of Natural Medicines. July 2007, Volume 61, Issue 3, pp. 269–279. doi:10.1007/s11418-007-0143-x
  7. ↑ «Gentian». WebMD.
  8. ↑ «Bach flower remedies: a systematic review of randomised clinical trials». Swiss Medical Weekly, vol. 140, 8-2010, pàg. w13079. DOI: 10.4414/smw.2010.13079. PMID: 20734279.
  9. ↑ «Efficacy of Bach-flower remedies in test anxiety: a double-blind, placebo-controlled, randomized trial with partial crossover». Journal of Anxiety Disorders, vol. 15, 4, 2001, pàg. 359–66. DOI: 10.1016/S0887-6185(01)00069-X. PMID: 11474820.
  10. ↑ «Bach flower remedies used for attention deficit hyperactivity disorder in children—a prospective double blind controlled study». European Journal of Paediatric Neurology, vol. 9, 6, 2005, pàg. 395–8. DOI: 10.1016/j.ejpn.2005.08.001. PMID: 16257245.
  11. ↑ «Bitters: Time for a New Paradigm». Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine, vol. 2015, 2015, pàg. 670504. DOI: 10.1155/2015/670504. PMC: 4446506. PMID: 26074998.
  12. ↑ Vogl, S.; Picker, P.; Mihaly-Bison, J.; Fakhrudin, N.; Atanasov, AG; Heiss, EH; Wawrosch, C.; Reznicek, G.; Dirsch, VM; Saukel, J.; Kopp, B. «Ethnopharmacological in vitro studies on Austria's folk medicine—an unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs» (en anglès). Journal of Ethnopharmacology, 149, 3, octubre 2013, pàg. 750–71. DOI: 10.1016/j.jep.2013.06.007. PMC: 3791396. PMID: 23770053.
  13. ↑ Genciana al DIEC
  14. ↑ «Gentiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 20 febrer 2024].
  15. ↑ Plini el Vell: Naturalis Historia XXV, 34 (en anglès).
  16. ↑ Dioscòrides Pedaci: De materia medica III, 3 Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (en grec i llatí).
  17. ↑ «Gentiana Tourn. ex L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew |Plants of the World Online. [Consulta: 20 febrer 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genciana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Genciana&oldid=33971803»