Glàndula salival
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
2. Submandibular
3. Sublingual
Les glàndules salivals secreten la saliva, la qual conté enzims que duen a terme la fase inicial de la digestió de l'aliment.[1] Participen en els mecanismes de resposta immunitària innata i adaptativa.[2] Hi ha tres parells de glàndules salivals visibles macroscòpicament en els éssers humans: paròtides, sublinguals i submaxilars. Les anomenades glàndules salivals menors o accesòries només es veuen a nivell microscòpic i poden haver-hi entre 600 i 1000 en un individu.
Glàndules salivals majors[modifica]
Formen unitats anatòmiques perfectament distingibles i se situen fora de la cavitat oral. El seu parènquima està dividit en lòbuls i lobulets per mitjà de septes de teixit connectiu. Són glàndules túbulo-acinars i per tant tenen dues zones: secretora i excretora. La zona secretora pot ser serosa, mucinosa o seromucosa i té cèl·lules mioepitelials que ajuden a impulsar la secreció cap als conductes.[3] La zona excretora és activa, ja que modifica la saliva que passa pels primers conductes: conductes intercal·lars > estriats > intralobulars. Després venen els conductes interlobulars > lobulars > terminals que són els que desemboquen a la cavitat oral. Secreten saliva en resposta a diversos estímuls.
- Glàndula paròtide. Secreció serosa. És la més voluminosa i se situa sota el conducte auditiu extern, davant les apòfisis mastoide i estiloide de l'os temporal i darrere la branca ascendent de la mandíbula (a les galtes). El seu conducte excretor, anomenat conducte de Stenon o de Stensen,[4] travessa el múscul buccinador per a desembocar a la mucosa oral a l'alçada del primer o segon molar superior. El nervi facial penetra en l'espessor de la glàndula paròtide i s'hi ramifica en el seu interior. Està envoltada per una aponeurosi anomenada cel·la parotídia. La infecció d'aquesta glàndula per un paramixovirus[5] és la causa de les galteres.[6] Les malformacions arteriovenoses[7] i els quists epidermoides de la paròtide són molt poc freqüents.[8]
- Glàndula submandibular. Seromucosa. Per la seva mida mitjana és la que forma major quantitat de saliva (60 per cent). Les cèl·lules seroses es disposen com envoltant les mucoses. Les glàndules seroses són basòfiles i les mucinoses són eosinòfiles. Se situa a la porció lateral de la regió suprahioidal just per sota de l'angle de la mandíbula. Té la cel·la submandibular i es relaciona amb els vasos facials, nervi hipoglòs i nervi lingual. És la glàndula salival que desenvolupa sialolitiasi més sovint.[9] El seu conducte excretor, conducte de Wharton, desemboca a ambdós costats del fre lingual i és molt ric en fibres elàstiques.[10] L'atrèsia (imperforació) del conducte de Wharton és una anomalia congènita poc comuna.[11] Els adenomes pleomòrfics gegants[12] i els oncocitomes[13] de la glàndula submandibular són neoplàsies molt inhabituals. El trasplantament autòleg parcial d'aquesta glàndula és un mètode microquirúrgic útil per tractar casos greus de queratoconjuntivitis seca.[14]
- Glàndula sublingual. Mucosa. És la més petita i se situa al terra de la boca, per sota la mucosa del solc alveololingual. El seu conducte excretor, que rep el nom de conducte de Bartholin, finalitza a ambdós costats del fre lingual per fora del conducte de Wharton.[15] L'hemangioendotelioma kaposiforme de la glàndula sublingual és un tipus de càncer gairebé excepcional en els adults.[16]
Glàndules salivals menors[modifica]
Són glàndules microscòpiques seromucoses, mucinoses o seroses que produeixen el 5 per cent de la saliva. Se situen disperses per tota la mucosa oral, com ara llavis, parets de la boca, llengua i paladar. Secreten saliva contínuament. La seva disfunció es una de les causes de càries dental.[17] Els tumors d'aquestes glàndules, com ara l'adenocarcinoma polimòrfic,[18] el limfoma MALT associat a la síndrome de Sjögren,[19] el cistadenoma papil·lar oncocític[20] o el carcinoma adenoide quístic[21] són força inusuals.[22]
Histologia[modifica]
Les cèl·lules mucoses presenten un citoplasma clar, ja que el seu contingut no es tenyeix amb els colorants comuns. Els seus nuclis tenen una morfologia aplanada i es disposen en la part basal de la cèl·lula. El citoplasma de les cèl·lules seroses té molts enzims (amilases i peroxidases) i pèptids (defensines, aglutinines) i es visualitza millor amb les tincions rutinàries. Tenen nuclis arrodonits que ocupen una posició més central que la de les cèl·lules mucoses. Els conductes excretors estan formats per epiteli cúbic, columnar i estratificat en les porcions més properes a la sortida del conducte. Les cèl·lules mioepitelials tenen nuclis i citoplasmes molt aplanats.[23]
Referències[modifica]
- ↑ Mahalingam, B; Harikrishnan, P; Muthusamy, R; Kumar, SK; et al «Salivary Enzymes in Health and Disease» (en anglès). Int J Med Rev, 2022 Des; 9 (4), pp: 389-396. ISSN 2345-525X. DOI: 10.30491/IJMR.2021.287845.1203 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Shang, YF; Shen, YY; Zhang, MC; Lv, MC; Wang, TY; et al «Progress in salivary glands: Endocrine glands with immune functions» (en anglès). Front Endocrinol (Lausanne), 2023 Feb 3; 14, pp: 1061235. PMID: 36817607. DOI: 10.3389/fendo.2023.1061235. PMC: 9935576 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Chitturi, RT; Veeravarmal, V; Nirmal, RM; Reddy, BV «Myoepithelial Cells (MEC) of the Salivary Glands in Health and Tumours» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2015 Mar; 9 (3), pp: ZE14-ZE18. PMID: 25954719. DOI: 10.7860/JCDR/2015/11372.5707. PMC: 4413169 [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Strkalj, G «Niels Stensen and the Discovery of the Parotid Duct» (en anglès). Int J Morphol, 2013; 31 (4), pp: 1491-1497. ISSN 0717-9502. DOI: 10.4067/S0717-95022013000400055 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Rubin, S; Eckhaus, M; Rennick, LJ; Bamford, CGG; Duprex, WP «Molecular biology, pathogenesis and pathology of mumps virus» (en anglès). J Pathol, 2015 Gen; 235 (2), pp: 242-252. PMID: 25229387. DOI: 10.1002/path.4445. PMC: 4268314 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Davison, P; Rausch-Phung, EA; Morris, J «Mumps» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2024 Maig 1; NBK534785 (rev), pàgs: 8. PMID: 30521206 [Consulta: 8 juny 2024].
- ↑ Gupta, M; Nijhawan, VS; Kaur, C; Kaur, S; Gupta, A «The Rare Cases of Parotid Gland Arteriovenous Malformations» (en anglès). Case Rep Otolaryngol, 2021 Set 2; 2021, pp: 6072155. PMID: 34513104. DOI: 10.1155/2021/6072155. PMC: 8429032 [Consulta: 18 juny 2024].
- ↑ Alhusain, ZZ; Witczak, K; Shabaik, A «Dermoid Cyst of the Parotid Gland: Case Report of a Rare Entity and Review of the Literature» (en anglès). Am J Case Rep, 2023 Abr 20; 24, pp: e939411. PMID: 37077038. DOI: 10.12659/AJCR.939411. PMC: 10126865 [Consulta: 18 juny 2024].
- ↑ Ashindoitiang, JA; Nwagbara, VIC; Ugbem, T; Odoks, RK; et al «Huge sialolith of the submandibular gland: a case report and review of literature» (en anglès). J Int Med Res, 2023 Gen; 51 (1), pp: 3000605221148443. PMID: 36624984. DOI: 10.1177/03000605221148443. PMC: 9834782 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Amano, K; Mitsukawa, N; Harada, T; Aizawa, S; Shimada, K «Study of human Wharton’s duct structure and its relationship with salivary flow» (en anglès). Ital J Anat Embryol, 2017; 122 (3), pp: 185–191. ISSN 1122-6714 [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Hseu, A; Anne, P; Anne, S «Congenital Atresia of Wharton's Duct» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2016 Feb; 10 (2), pp: MD01-MD02. PMID: 27042492. DOI: 10.7860/JCDR/2016/17717.7279. PMC: 4800557 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Rai, A; Sharma, S; Shrivastava, P; Singh, M «A huge pleomorphic adenoma of the submandibular salivary gland» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Mar 16, 2018, pp: bcr2017222249. PMID: 29549132. DOI: 10.1136/bcr-2017-222249. PMC: 5878392 [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ Bhushan, K «Submandibular Gland Oncocytoma: A Rare Tumor Case Series-Its Diagnosis and Treatment Based on Clinicopathology» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2023 Mar; 22 (1), pp: 127-131. PMID: 36703664. DOI: 10.1007/s12663-022-01775-6. PMC: 9871116 [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ Su, JZ; Cai, ZG; Yu, GY «Microvascular autologous submandibular gland transplantation in severe cases of keratoconjunctivitis sicca» (en anglès). Maxillofac Plast Reconstr Surg, 2015 Feb 5; 37 (1), pp: 5. PMID: 25664315. DOI: 10.1186/s40902-015-0006-4. PMC: 4317526 [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Grewal, JS; Bordoni, B; Shah, J; Ryan, J «Anatomy, Head and Neck, Sublingual Gland» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 17; NBK535426 (rev), pàgs: 5. PMID: 30571047 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Chowdhary, S; Sekar, R; Saxena, SK; Badhe, B «Kaposiform Haemangioendothelioma of the Sublingual Gland in an Adult» (en anglès). Indian J Otolaryngol Head Neck Surg, 2023 Jun; 75 (2), pp: 958-962. PMID: 37275074. DOI: 10.1007/s12070-022-03233-8. PMC: 10235245 [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ Tandon, A; Singh, NN; Sreedhar, G «Minor salivary glands and dental caries: Approach towards a new horizon» (en anglès). J Nat Sci Biol Med, 2013 Jul; 4 (2), pp: 364-368. PMID: 24082733. DOI: 10.4103/0976-9668.117000. PMC: 3783781 [Consulta: 6 juny 2024].
- ↑ Katabi, N; Xu, B «Polymorphous Adenocarcinoma» (en anglès). Surg Pathol Clin, 2021 Mar; 14 (1), pp: 127-136. PMID: 33526217. DOI: 10.1016/j.path.2020.09.011. PMC: 7863585 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Keszler, A; Adler, LI; Gandolfo, MS; Masquijo Bisio, PA; Smith, AC; Vollenweider, CF; Heidenreich, AM; et al «MALT lymphoma in labial salivary gland biopsy from Sjögren syndrome: importance of follow-up in early detection» (en anglès). Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol, 2013 Mar; 115 (3), pp: e28-e33. PMID: 23157989. DOI: 10.1016/j.oooo.2012.07.481. PMC: 3593994 [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Goto, M; Ohnishi, Y; Shoju, Y; Wato, M; Kakudo, K «Papillary oncocytic cystadenoma of a palatal minor salivary gland: A case report» (en anglès). Oncol Lett, 2016 Feb; 11 (2), pp: 1220-1222. PMID: 26893722. DOI: 10.3892/ol.2015.3978. PMC: 4733958 [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Hämetoja, H; Hirvonen, K; Hagström, J; Leivo, I; Saarilahti, K; Apajalahti, S; et al «Early stage minor salivary gland adenoid cystic carcinoma has favourable prognosis» (en anglès). Virchows Arch, 2017 Des; 471 (6), pp: 785-792. ISSN 0945-6317. DOI: 10.1007/s00428-017-2163-6. PMID: 28600602 [Consulta: 8 juny 2024].
- ↑ Vaidya, AD; Pantvaidya, GH; Metgudmath, R; Kane, SV; D'Cruz, AK «Minor salivary gland tumors of the oral cavity: a case series with review of literature» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2012 Gen; 8 (Supl 1), pp: S111-S115. ISSN 1998-4138. DOI: 10.4103/0973-1482.92224. PMID: 22322728 [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Glàndula salival» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Epitelios glandulares. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2023; Abr 6 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 3 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
- Skálová, Alena; Hyrcza, Martin D.; Leivo, Ilmo. Update from the 5th Edition of the World Health Organization Classification of Head and Neck Tumors: Salivary Glands (en anglès). Head Neck Pathol, 2022 Mar; 16 (1), pp: 40-53. PMID: 35312980. DOI 10.1007/s12105-022-01420-1 [Consulta: 15 juny 2024].
- Chibly, Alejandro M.; Aure, Marit H.; Patel, Vaishali N.; Hoffman, Matthew P. Salivary gland function, development, and regeneration (en anglès). Physiol Rev, 2022 Jul 1; 102 (3), pp: 1495-1552. PMID: 35343828. DOI 10.1152/physrev.00015.2021 [Consulta: 31 maig 2024].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula salival |
- Salivary Gland Neoplasms MedLecturesMadeEasy. 2016 Mar (en anglès)
- Salivary glands - Anatomy and Physiology Hasudungan, A. 2018 Nov (en anglès)