Julius Caesar (pel·lícula)

Julius Caesar
	;
Fitxa
Direcció	Joseph L. Mankiewicz
Protagonistes	Marlon Brando; James Mason; John Gielgud; Louis Calhern; Edmond O'Brien; Greer Garson; Deborah Kerr; Ian Wolfe; George Macready; Alan Napier; Edmund Purdom; Michael Pate; John Hoyt; Rhys Williams; Douglass Dumbrille; John Lupton; Lumsden Hare; Michael Ansara; Richard Hale; Tom Powers; Morgan Farley; Lawrence Dobkin; Robert Fuller; Ned Glass; Booth Colman; William Phipps; Dayton Lummis; Michael Tolan; John Alderson; Jack Raine; Douglass Watson; John Doucette; Preston Hanson; Paul Guilfoyle; Ann Tyrrell
Producció	John Houseman
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Joseph L. Mankiewicz
Música	Miklós Rózsa
Fotografia	Joseph Ruttenberg
Muntatge	John Dunning
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	4 juny 1953
Durada	120 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Pressupost	2.070.000 $
Recaptació	3.920.000 $
Descripció
Gènere	cinema històric i drama
Lloc de la narració	Roma
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1954); Oscar al millor actor (1954); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1954); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1954); Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1954) ;
Premis	Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1952); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Argument ^[1]

Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercales. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat de la qual gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.
Per assegurar-se el suport dels partidaris de Cèsar, Cassi confia en Marcus Brutus, un noble reputat per la seva integritat i el seu idealisme. Si Brutus dona suport a la conspiració, semblaria més legítima pels ciutadans romans. Brutus és igualment un amic proper de Cèsar, cosa que s'afegeix al dilema moral de l'obra.

Com a metàfora de l'acció que s'anuncia, una forta tempesta s'abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, adonant-se que la conspiració podria realment fer d'ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.

Marc Antoni acorda una treva amb els conspiradors i demana acompanyar el cos de Cèsar i parlar al seu funeral. Brutus hi consent i lliura un discurs al poble per explicar les raons de l'assassinat. Marc Antoni segueix amb el famós monòleg i per la seva brillant ironia aconsegueix atreure els favors de la multitud anteriorment girada a la causa dels conspiradors.

Els porta a reclamar venjança envers Cassi, Brutus i tots aquells associats a la mort de Cèsar. Marc Antoni maquina llavors amb Octavi (el nebot de César) i Lepidus per aconseguir el control de Roma per la força de les armes. Eliminen així un bon nombre dels conspiradors i d'altres percebuts com a enemics.

Mentrestant, Brutus i Cassi aixequen un exèrcit contra ells. En l'última batalla, Brutus té avantatge sobre Octavi, però Cassi sucumbeix en un atac de Marc Antoni.
Enfrontant-se a Marc Antoni i Octavi, l'exèrcit de Brutus és desfet i Brutus escull suïcidar-se abans de caure.
Descobrint el cos, Marc Antoni es lamenta de la fi tràgica de Brutus, declarant que era el més noble d'entre tots.

Repartiment

Galeria

Premis i nominacions

Premis

1954. Oscar a la millor direcció artística per Cedric Gibbons, Edward C. Carfagno, Edwin B. Willis & Hugh Hunt
1954. BAFTA al millor actor anglès per John Gielgud,
1954. BAFTA al millor actor estranger per Marlon Brando

Nominacions

1954. Oscar a la millor pel·lícula
1954. Oscar al millor actor per Marlon Brando
1954. Oscar a la millor fotografia per Joseph Ruttenberg
1954. Oscar a la millor música per Miklós Rózsa
1954. BAFTA a la millor pel·lícula

Referències

↑ «Julius Caesar». The New York Times.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Caesar (pel·lícula)

[1] «Julius Caesar». The New York Times.

[1]

Guanyadors del Pardo d'oro
1946–1975	Deu negrets (1946) El silenci és d'or (1947) Alemanya, any zero (1948) La ferme des sept péchés (1949) When Willie Comes Marching Home (1950) Assetjat (1952) Julius Caesar (1953) Kompozitor Glinka (1953) The Glass Wall (1953) Bajaja (1954) Jigokumon (1954) Les fruits sauvages (1954) Rotation (1954) Le Mouton à cinq pattes (1954) Carmen Jones (1955) Císařův slavík (1955) Il Grido (1957) The Young Stranger (1957) Ten North Frederick (1958) Killer's Kiss (1959) El bell Antonio (1960) Nobi (1961) Un coeur gros comme ça (1962) Transport z raje (1963) El pocatraça (1964) Four in the Morning (1965) Kazdy den odvahu (1966) Terra em transe (1967) I visionari (1968) Charles mort ou vif (1969) Szemüvegesek (1969) Tres tristes tigres (1969) V ogne broada net (1969) Lilika (1970) Mujo (1970) Soleil O (1970) End of the Road (1970) In punto di morte (1971) ...hanno cambiato faccia (1971) Les Amis (1971) Private Road (1971) Znaki na drodze (1971) Bleak Moments (1972) Il·luminació (1973) Tűzoltó utca 25. (1974) Le fils d'Amr est mort (1975)
1976–2000	Le grand soir (1976) Antonio Gramsci: i giorni del carcere (1977) I tembelides tis eforis kiladas (1978) Sürü (1979) Maledetti vi amerò (1980) Chakra (1981) Adj király katonát (1983) Estranys al paradís (1984) Höhenfeuer (1985) Jezioro Bodeńskie (1986) O Bobo (1987) Veus distants (1988) Schmetterlinge (1988) Dharmaga tongjoguro kan kkadalgun? (1989) Slutxaini val's (1990) Johnny Suede (1991) Qiuyue (1992) Azghyin uixtykzyn'azaby (1993) Khomreh (1994) Raï (1995) Nénette et Boni (1996) Ayneh (1997) Zhao Xiansheng (1998) Peau d'homme cœur de bête (1999) Wo shi ni ba ba (2000)
2001–present	Alla rivoluzione sulla due cavalli (2001) Das Verlangen (2002) Khamosh Pani (2003) Private (2004) Nou vides (2005) Das Fräulein (2006) Ai no yokan (2007) Parque vía (2008) She, a Chinese (2009) Han Jia (2010) Abrir puertas y ventanas (2011) La Fille de nulle part (2012) Història de la meva mort (2013) Mula sa kung ano ang noon (2014) Jigeum-eun matgo geuttaeneun teullida (2015) Bezbog (2016) Mrs. Fang (2017) Huan tu (2018) Vitalina Varela (2019) Seperti Dendam, Rindu Harus Dibayar Tuntas (2021) Regra 34 (2022)

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)

Argument [1]