Lepidocrocita
Lepidocrocita | |
---|---|
Cristalls de lepidocrocita de les mines de Alto das Quelhas do Gestoso, Manhouce, São Pedro do Sul, Portugal | |
Fórmula química | |
Epònim | escata i fil |
Localitat tipus | Zlaté Hory |
Classificació | |
Categoria | hidròxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.04c |
Dana | 6.1.2.2 |
Heys | 7.20.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | escates aplanades, agregats d'agrupacions en forma de ploma, rosetes; massiu, micaci |
Estructura cristal·lina | a = 3.88 Å, b = 12.54 Å, c = 3.07 Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Massa molar | 88,85 |
Color | vermell, marró |
Exfoliació | perfecta {010} |
Fractura | desigual |
Duresa | 5 |
Lluïssor | adamantina, sedosa, semimetàl·lica |
Color de la ratlla | groga fosca, marró |
Diafanitat | transparent |
Gravetat específica | 4 |
Densitat | 4,0 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | n |
Birefringència | |
Pleocroisme | fort; X = inclor a groc; Y = taronja, groc, taronja fosc; Z = taronja, groc, taronja fosc |
Angle 2V | mesurat: 83° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980 s.p. |
Símbol | Lpc |
Referències | [1] |
La lepidocrocita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser descoberta el 1813, i rep el seu nom del grec lepis (escama) i krokus (pelusa), en al·lusió als agregats de cristalls que ocasionalment té en forma de palma o plomes.
Característiques
[modifica]La lepidocrocita químicament és un hidròxid de ferro, freqüentment amb impureses de manganès. És un dimorf de la goethita, i pot ser un component de la limolites. Quan es poden apreciar bé els cristalls, solen ser escates aixafades i lleugerament allargades, de vegades estriades. Els agregats de cristalls solen formar grups amb forma plumosa o palmada. Quan es presenta en forma massiva sense vidres sol tenir un aspecte micaci. És un mineral buscat per la indústria minera per a la producció de ferro.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lepidocrocita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral comú en dipòsits de minerals de ferro, sobretot quan abunda la pirita. Moltes de les inclusions de color vermell que es poden trobar en molts cristalls de quars, i que sovint són etiquetades pels venedors com lepidocrocita, són habitualment inclusions d'hematites, i no se'n coneix cap inclusió escamosa vermella analíticament confirmada com a tal en cristalls de quars. Sol trobar-se associada a la pirita i a la goethita.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat)[3] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[4]
Varietats
[modifica]L'única varietat coneguda d'aquesta espècie mineral és la hidrolepidocrocita, una varietat amb aigua adsorbida, trobada als dipòsits de coure de Bataly, Província de Kostanay, Kazakhstan.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Lepidocrocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ «Lepidocrocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. IV, Óxidos e Hidróxidos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2009 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Hydrolepidocrocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].