(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Ferrihidrita - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Ferrihidrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerrihidrita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe³⁺₁₀O₁₄(OH)₂
EpònimFèrric, Hidrat i compost químic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.FE.35
Nickel-Strunz 9a ed.4.FE.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana04.03.02.02
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls microscòpics agregats
Estructura cristal·linaa = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1
Grup puntualtrigonal hexagonal escalenohedral
H-M symbol: (32/m)
Space group: P31c
Massa molar168.70 g
Colormarró fosc, marró groguenc
Color de la ratllamarró groguenc
Diafanitatopaca
Densitat3,8 g/cm3
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-015 Modifica el valor a Wikidata
SímbolFhy Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]
X-ray diffraction patterns for six-line and two-line ferrihydrite.
Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kαあるふぁ radiació.
Structure model for ferrihydrite.
Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.

La ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[6] Forma part del grup de la nolanita.[7] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[8] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[9][10]

Estructura

[modifica]

La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[11] Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[12]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrihidrita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Porositat i potencial absorbent

[modifica]

Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[13] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[14][15][16][17] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[18][19][20][21][22][23] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ferrihydrite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 24 octubre 2011].
  2. ↑ «Ferrihydrite mineral information and data». mindat.org. [Consulta: 24 octubre 2011].
  3. ↑ «Handbook of Mineralogy». Arxivat de l'original el 2012-07-16. [Consulta: 23 desembre 2011].
  4. ↑ J. L. Jambor, J.E. Dutrizac, Chemical Reviews, 98, 22549-2585 (1998)
  5. ↑ R. M. Cornell R.M., U. Schwertammn, The iron oxides: structure, properties, reactions, occurrences and uses", Wiley–VCH, Weinheim, Germany (2003)
  6. ↑ M. Maurette, Origins of Life and Evolution of the Biosphere, 28, 385-412 (1998)
  7. ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15-08-2024, pàg. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 17 agost 2024].
  8. ↑ D. Fortin, S. Langley, Earth-Science Reviews, 72, 1-19 (2005)
  9. ↑ N. D. Chasteen, P. M. Harrison, Journal of Structural Biology, 126, 182-194 (1999)
  10. ↑ A. Lewin, G. R. Moore, N. E. Le Brun, Dalton Transactions, 22, 3597-3610 (2005)
  11. ↑ V. A. Drits, B. A. Sakharov, A. L. Salyn, et al. Clay Minerals, 28, 185-208 (1993)
  12. ↑ D. G. Rancourt, J. F. Meunier, American Mineralogist, 93, 1412-1417 (2008)
  13. ↑ T. Hiemstra, W. H. Van Riemsdijk, Geochimica et Cosmochimica Acta, 73, 4423-4436 (2009)
  14. ↑ A. L. Foster, G. E. Brown, T. N. Tingle, et al. American Mineralogist, 83, 553-568, (1998)
  15. ↑ A. H. Welch, D. B. Westjohn, D. R. Helsel, et al. Ground Water, 38, 589-604 (2000)
  16. ↑ M. F. Hochella, T. Kasama, A. Putnis, et al. American Mineralogist, 90, 718-724 (2005)
  17. ↑ D. Postma, F. Larsen, N. T. M. Hue, et al. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 5054-5071 (2007)
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.water.city.hiroshima.jp/english/methods.html Arxivat 2008-09-22 a Wayback Machine.
  19. ↑ P. A. Riveros J. E. Dutrizac, P. Spencer, Canadian Metallurgical Quarterly, 40, 395-420 (2001)
  20. ↑ O. X. Leupin S. J. Hug, Water Research, 39, 1729-1740 (2005)
  21. ↑ S. Jessen, F. Larsen, C. B. Koch, et al. Environmental Science & Technology, 39, 8045-8051 (2005)
  22. ↑ A. Manceau, M. Lanson, N. Geoffroy, Geochimica et Cosmochimic Acta, 71, 95-128 (2007)
  23. ↑ D. Paktunc, J. Dutrizac, V. Gertsman, Geochimica et Cosmochimica Acta, 72, 2649-2672
  24. ↑ N. A. Hodge, C. J. Kiely, R. Whyman, et al. Catalysis Today, 72, 133-144 (2002)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferrihidrita&oldid=33789205»