Ludolph van Ceulen
 Gravat de 1625 conservat al Rijksmuseum.  | |
| Nom original | (nl) Ludolph van Ceulen (de) Ludolphus A. Collen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 gener 1540 Hildesheim (Electorat de Saxònia) |
| Mort | 31 desembre 1610 (70 anys) Leiden (Províncies Unides) |
| Sepultura | Pieterskerk 52° 09′ 27″ N, 4° 29′ 16″ E / 52.1575°N,4.487781°E |
| Es coneix per | Càlcul del nombre |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, constant matemàtica, cercle, circumferència, nombre |
| Lloc de treball | Leiden (1594–1610) Delft (1576–1594) |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, tirador |
| Ocupador | Universitat de Leiden, conferenciant. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1600–1610) |
| Esport | esgrima |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Willebrord Snel van Royen i Frans van Schooten Sr. |
 | |
Ludolph van Ceulen (Hildesheim, 28 de gener de 1540 - Leiden, 31 de desembre de 1610) va ser un matemàtic i professor d'esgrima holandès, del segle xvi.[1]
Vida
[modifica]Van Ceulen era fill de comerciants no gaire rics que no el van poder fer anar a la universitat. Es va guanyar la vida com a professor d'esgrima, una activitat força necessària en una poca en què els Països Baixos estaven en guerres constants per l'ocupació espanyola o per les guerres religioses o per ambdues coses alhora.
Va tenir una escola d'esgrima a Delft a començaments dels anys 1580, però l'any 1600 va acceptar un lloc de professor a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de Leiden, donant classes de mètodes de fortificació i de matemàtiques.[2] Probablement els seus coneixements de matemàtiques fossin autodidactes, ja que no sabia grec ni llatí, idiomes en els quals es publicaven en aquell temps els llibres científics.
Ja abans de ser nomenat professor, havia tingut certes disputes amb el prominent professor de la universitat, Joseph Juste Scaliger, arran d'algunes demostracions incorrectes fetes per aquest.[3]
En morir, va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Delft, però la seva sepultura ja havia desaparegut el 1800. L'any 2000 el rei dels Països Baixos va inaugurar una reproducció de la seva llosa sepulcral a la mateixa església.[4]
Obra
[modifica]
La seva reputació en el camp de les matemàtiques és deguda bàsicament a haver calculat el valor del nombre
Després d'aquesta data va continuar calculant un nombre més aproximat. A la seva mort havia calculat els 35 primers decimals exactes amb un polígon de 262 costats (és a dir, més de quatre trilions de costats).[5] Per aquesta raó, durant varis segles, el nombre <math>\pi/math> va ser anomenat a Alemanya com nombre ludolfí.[6]
Un dels seus deixebles més coneguts va ser el físic i matemàtic Snel, qui va fer públic el 1621 el resultat del seu mestre.
Referències
[modifica]- ↑ «Ludolph van Ceulen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Suzuki, 2009, p. 198.
- ↑ Hogendijk, 2010, p. 345.
- ↑ Rojas González, 2018, p. 197.
- ↑ Suzuki, 2009, p. 189.
- ↑ Rojas González, 2018, p. 196.
Bibliografia
[modifica]- Hogendijk, Jan P. «The scholar and the fencing master: The exchanges between Joseph Justus Scaliger and Ludolph van Ceulen on the circle quadrature (1594–1596)» (en anglès). Historia Mathematica. Elsevier, Vol. 37, Num. 3, 2010, pàg. 345-375. DOI: 10.1016/j.hm.2010.03.004. ISSN: 0315-0860.
- Rojas González, Raúl. El lenguaje de las matemáticas: Historias de sus símbolos (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2018. ISBN 978-607-16-5971-2.
- Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). New Jersey: Mathematical Association of America, 2009. ISBN 978-0-88385-570-6.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludolph van Ceulen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Struik, Dirk J. «Ceulen, Ludolph Van» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 novembre 2013].