Ping (llengua)
Tipus | llengua |
---|---|
Ús | |
Parlants | 2.300.000 |
Autòcton de | Guangxi |
Estat | República Popular de la Xina |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques | |
Codis | |
Glottolog | ping1245 |
Linguasphere | 79-AAA-o |
Pinghua | ||
---|---|---|
Xinès tradicional: | ||
Xinès simplificat: | ||
Mandarí | ||
Pinyin: | Píng Huà |
Ping o pinghua (xinès simplificat:
Investigacions als anys 50 indicaven l'existència d'una llengua xinesa que, anteriorment, s'havia classificat com una varietat del cantonès o yuè. No fou considerat oficialment una llengua independent fins als anys 80, quan l'Acadèmia xinesa de ciències socials la va classificar com a varietat xinesa independent del cantonès. Avui dia se la considera una llengua xinesa pròpiament emparentada amb el cantonès, amb el qual forma un grup anomenat "ping-yuè". La classificació del pinghua com a llengua independent de les altres llengües xineses ha provocat més recerca: fins a 1987, quan van publicar un mapa de dialectes xinesos que el tractava com a varietat independent de les llengües xineses, només hi havia 7 articles sobre el pinghua. Des d'aleshores, s'han publicat més de 150 articles.
Evidència genètica indica que els parlants nadius de pinghua són més similars a grups ètnics no xinesos que amb les persones d'ètnia han.[1]
Referències[modifica]