Nota
Per a altres significats, vegeu «Nota (desambiguació)». |
El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.[1]
Nomenclatura
[modifica]Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:
- UT queant laxis
- REsonare fibris
- MIra gestorum
- FAmuli tuorum
- SOLve polluti
- LAbii reatum
- Sancte Ioannes
El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.[2][3]
Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.[4]
Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.
Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.
En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és:
- Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí
- C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès.
- C D E F G A H segons el sistema alemany
Altura
[modifica]La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).[5]
Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:
Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:
Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:
Durada
[modifica]Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.
Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).[5]
Nota | Silenci | Nom | Valor | Equivalència |
---|---|---|---|---|
rodona | 1 | 4 negres | ||
blanca | 2 | 2 negres | ||
negra | 4 | 1 negra | ||
corxera | 8 | 1/2 negra | ||
semicorxera | 16 | 1/4 negra | ||
fusa | 32 | 1/8 negra | ||
semifusa | 64 | 1/16 negra | ||
garrapatea | 128 | 1/32 negra | ||
semigarrapatea | 256 | 1/64 negra |
Escales i intervals
[modifica]Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.
Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.
Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:
Nota
musical |
Segona | Tercera | Quarta | Cinquena | Sisena | Setena |
---|---|---|---|---|---|---|
do | re: segona
major |
mi: tercera
major |
fa: quarta
justa |
sol: cinquena
justa |
la: sisena
major |
si: setena
major |
re | mi: segona
major |
fa: tercera
menor |
sol: quarta
justa |
la: cinquena
justa |
si: sisena
major |
do: setena
menor |
mi | fa: segona
menor |
sol: tercera
menor |
la: quarta
justa |
si: cinquena
justa |
do: sisena
menor |
re: setena
menor |
fa | sol: segona
major |
la: tercera
major |
si: quarta
augmentada |
do: cinquena
justa |
re: sisena
major |
mi: setena
major |
sol | la: segona
major |
si: tercera
major |
do: quarta
justa |
re: cinquena
justa |
mi: sisena
major |
fa: setena
menor |
la | si: segona
major |
do: tercera
menor |
re: quarta
justa |
mi: cinquena
justa |
fa: sisena
menor |
sol: setena
menor |
si | do: segona
menor |
re: tercera
menor |
mi: quarta
justa |
fa: cinquena
disminuida |
sol: sisena
menor |
la: setena
menor |
Referències
[modifica]- ↑ Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5.
- ↑ INDICE DEI NOMI DI LUOGO. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., p. 141–144.
- ↑ Cazurra, Anna. «La música a la Grècia antiga i a Roma» (PDF) p. 22-23. UOC.
- ↑ Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.
- ↑ 5,0 5,1 Tomasini, María Cecilia. «El fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas» (PDF) (en castellà). C&T-Universidad de Palermo. Buenos Aires. [Consulta: 17 desembre 2023].
Vegeu
[modifica]- Escala temperada
- Escala pitagòrica
- Escala justa
- Figura musical
- Notació musical
- Giovanni Battista Doni