(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Ruth Hesse - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Ruth Hesse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRuth Hesse
Biografia
Naixement18 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Wuppertal (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Hallstatt (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, cant i mezzosoprano Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Àustria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSiegwulf Turek (1976–2024), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0381582 TMDB.org: 553370
Musicbrainz: 57bc7f34-8258-413d-9ff0-88a63b696be2 Discogs: 837504 Allmusic: mn0002066706 Modifica el valor a Wikidata

Ruth Hesse (Wuppertal, 18 de setembre de 1936 - Hallstatt, 13 de juliol de 2024) va ser una cantant d'òpera alemanya en tessitura de mezzosoprano i contralt. Va cantar a Bayreuth i al Festival de Salzburg, així com al llarg de 23 anys a l'Òpera de l'Estat de Viena. En 1982 va ser nomenada Kammersängerin d'Àustria (cantant de cambra, títol honorífic).[1]

Biografia

[modifica]

Hesse va estudiar inicialment amb Peter Offermanns a Wuppertal, a continuació al Hildegard Schard d'Hamburg i finalment a Milà. Va fer el seu debut en 1958 al teatre municipal de Lübeck com Orfeu en Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck. Va romandre a Lübeck fins al 1960 i després va acceptar un compromís per a dues temporades a la Baixa Saxònia, al Teatre de l'Estat de Hannover. En 1960 va fer el seu debut al Staatsoper d'Hamburg i al Festival de Bayreuth. En aquest festival va participar fins al 1979 i va anar dels papers més senzills al més importants del repertori wagnerià.

Entre 1962 i 1995 va ser cantant de la Deutsche Oper de Berlín, on va mostrar la seva veu "intensament dramàtica, molt ampla, amb una expressivitat fortament dramàtica"[2] i en una gran varietat de papers de les òperes de Mozart, Wagner, Verdi, Smetana, Strauss i Henze.

En la segona meitat de la dècada del 1960 va fer el seu debut, en ràpida successió, en molts dels principals teatres d'òpera d'Europa:

Hesse va actuar en altres teatres europeus, com ara el Gran Teatre de Bordeus, l'Òpera Nacional de Lió, l'Òpera de Marsella, el Teatre del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc, el Festival d'Orange, el Gran Teatre de Ginebra, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les, el De Nationale Opera d'Amsterdam, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'Òpera Real d'Estocolm i a el teatre Bolxoi de Moscou. Pel que fa a teatres italians, va actuar en el Teatro dell'Opera de Roma, Teatro Regio de Torí i La Fenice de Venècia. En Amèrica del Nord va actuar a l'Òpera de San Francisco, l'Òpera Lírica de Chicago i l'Òpera Nacional de Washington DC. També va actuar a Ciutat de Mèxic, al Teatro Colón de Buenos Aires i a l'Òpera de Rio de Janeiro. Com a convidada de la Deutsche Oper de Berlín va anar de gira al Japó.

En el Gran Teatre del Liceu va cantar Tristan und Isolde en gener de 1962 (el seu debut a Espanya)[3] i novembre de 1972,[4] Götterdämmerung en gener de 1966[5] i Salomé en febrer de 1977 (amb Montserrat Caballé fent el paper principal).[6] Va participar també en recitals i obres orquestrals a Barcelona, com ara en la Simfonia núm. 3 (Mahler) en gener de 1983, amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona i la Coral Sant Jordi dirigits per Antoni Ros-Marbà.[7]

A Viena es va fer molt popular, arribant a cantar 44 vegades el paper d'Heròdies de Salomé, 24 vegades la nodrissa de Die Frau ohne Schatten, ambdues de Richard Strauss, 23 vegades l'Ortrud, 19 vegades Brangäne en Tristan und Isolde, a més de la Magdalena, Maria, Fricka i Waltraute en obres de Richard Wagner, així com 17 vegades el paper d'Eboli i a més l'Amneris, Azucena, Maddalena i Preziosilla de Giuseppe Verdi. També va interpretar altres papers, com ara el de Giulietta de Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach i la Kostelnička Buryjovka en Jenůfa de Leoš Janáček.

Va oferir recitals d'òperes en format concert, per exemple l'any 1975 com Heròdies en el Carnegie Hall de Nova York, així com en oratoris i obres amb solistes com la Simfonia núm. 9 de Beethoven en La Scala de Milà. Va cantar amb els directors Karl Böhm, Christoph von Dohnányi, Heinrich Hollreiser, Herbert von Karajan, Carlos Kleiber, Sir Georg Solti i Hans Swarowsky, entre altres.[8]

Cap al final de la seva etapa professional va començar a dedicar-se a tasques d'ensenyament de cant.

Ruth Hesse es va casar l'any 1976 amb el Director Siegwulf Turek. Resideix des de l'any 1994 en Hallstatt.

Rols (selecció)

[modifica]
Estrena mundial de Der junge Lord de Hans Werner Henze, Berlín, 1965

Estrenes

[modifica]
  • 1963 Milhaud: Orestiada (24. D'abril) – Deutsche Oper de Berlín (estrena mundial de la 3a part de Les Eumenides)[9]
  • 1965 Dona de Hufnagel en Der junge Lord de Hans Werner Henze (7 d'abril) – Deutsche Oper de Berlín

Repertori

[modifica]

Bartók:

Bizet:

Gluck:

Hindemith:

Engelbert Humperdinck:

Janáček:

Korngold:

  • Barbara en Violanta

Mozart:

Offenbach:

Richard Strauss:

Strawinsky:

Verdi:

Wagner:

Enregistraments d'àudio (selecció)

[modifica]

Òperes

[modifica]

També hi ha gravacions d'àudio en els rols de Fricka i Waltraute en un Ring des Nibelungen (Westminster) i Floßhilde en Das Rheingold (Eurodisc i Philips)

Obres corals i orquestral

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ha fallecido la mezzo Ruth Hesse» (en castellà). [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. ↑ Karl-Josef Kutsch, Leo Riemens: Grans Cantants Lèxic. 4. Edició. Banda de 7. Saur, München 2003, ISBN 978-3-598-44088-5, pàg. 2064
  3. ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 30-01-1962, pàg. 24.
  4. ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 24-11-1972, pàg. 63.
  5. ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 25-01-1966, pàg. 42.
  6. ↑ «Anunci del Liceu». La Vanguardia, 16-02-1977, pàg. 44.
  7. ↑ «Espectáculos». La Vanguardia, 15-01-1983, pàg. 37.
  8. ↑ Alexandre Werner, Carlos Kleiber: Una biografia, consultat en línia el 29. D'octubre de 2016 [1].
  9. ↑ Karl-Josef Kutsch, Leo Riemens: Grans Cantants Lèxic. 4. Edició. Banda de 7. Saur, München 2003, ISBN 978-3-598-44088-5, pàg. 5288
  10. ↑ Discogs: Korngold* Eva Marton*•, Siegfried Jerusalem, Walter Berry • Ruth Hesse • - Horst R. Laub continguda, Munic Ràdio Orquestra*, Marek Janowski – Violanta, [consulta: 29. D'octubre de 2016.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruth_Hesse&oldid=33700933»