bàrbar

Potser volíeu: barbar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbar.bər/, occidental /ˈbaɾ.baɾ/
• Etimologia: Del grec antic βάρβαρος ‎(bárbaros, «estranger»), segle XIII, possiblement d'origen onomatopeic.

Nom

bàrbar m. ‎(plural bàrbars, femení bàrbara)

1. Antigament i entre els grecs, els qui no eren grecs.
2. Persona provinent d'un lloc considerat incivilitzat.
3. (figurat) grosser

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: barbaar ^(af)
• Alemany: Barbar ^(de) m.
• Anglès: barbarian ^(en)
• Àrab: هَمَجِيّ ^(ar) m.
• Armeni: բարբարոս ^(hy) ‎(barbaròs)
• Belarús: ва́рвар ^(be) m. ‎(vàrvar)
• Búlgar: дивак ^(bg) m. ‎(divak), варварин ^(bg) m. ‎(varvarin)
• Castellà: bárbaro ^(es)
• Coreà: 야만인 ^(ko) ‎(yamanin)
• Danès: barbar ^(da) c.
• Eslovè: barbar ^(sl) m.
• Esperanto: barbaro ^(eo)
• Finès: barbaari ^(fi)
• Francès: barbare ^(fr) m.
• Gal·lès: barbariad ^(cy) m.
• Georgià: ბარბაროსი ^(ka) ‎(barbàrossi)
• Grec: βάρβαρος ^(el) m. ‎(vàrvaros)
• Grec antic: βάρβαρος ^(grc) m. ‎(bárbaros)
• Hindi: बर्बर ^(hi) m.
• Hongarès: barbár ^(hu)
• Ídix: באַרבאַר‎ ^(yi) m.
• Irlandès: barbarach ^(ga) m.
• Islandès: barbari ^(is) m.
• Italià: barbaro ^(it)
• Japonès: 野蛮やばん ^(ja)
• Letó: barbari ^(lv)
• Lituà: barbarai ^(lt)
• Llatí: barbarus ^(la) m.
• Neerlandès: barbaar ^(nl) m.
• Noruec: barbar ^(no) m.
• Polonès: barbarzyńca ^(pl) m.
• Portuguès: bárbaro ^(pt) m.
• Rus: ва́рвар ^(ru) m. ‎(vàrvar)
• Sànscrit: बर्बर ^(sa) m.
• Serbocroat: барбар ^(sh), barbar ^(sh) m.
• Suec: barbar ^(sv)
• Turc: barbar ^(tr)
• Txec: barbar ^(cs) m.
• Ucraïnès: ва́рвар ^(uk) m. ‎(vàrvar)
• Vietnamita: mọi ^(vi)
• Xinès: 野蠻やばん人じん ^(zh) ‎(野蛮やばん人じん, yěmánrén)

Derivats

• barbaritat

Adjectiu

bàrbar m. ‎(femení bàrbara, plural masculí bàrbars, plural femení bàrbares)

1. Que actua com un bàrbar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bàr·bar (2)
• Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB