calar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /kaˈɫa/
	valencià /kaˈɫaɾ/, /kaˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: calà
• Etimologia: [1] Del llatí calāre, variant de chalāre ‎(«abaixar»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar»), segle XIII. Doblet de callar.
• Etimologia: [2] Del caló català calar, variant de halar.

Verb

calar trans., intr., pron. ‎(pronominal calar-se)

1. Llançar una xarxa a dins la mar.
2. Amainar una vela; baixar l'àncora.
3. Penetrar un líquid travessant un cos.

   No dúiem paraigua i la pluja ens ha calat.

4. Prendre el foc en un material.
5. Endevinar o comprendre les intencions d'algú.
6. Ficar una cosa ben endins.

   Anaven amb la baioneta calada al fusell

7. Treure fils a la roba perquè en resti un dibuix.
8. Aturar-se bruscament un motor.
9. Estar sota l'aigua.

   Aquest vaixell tan sols cala un metre.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	calar			haver calat
gerundi	calant			havent calat
participi	calat, calada, calats, calades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calo	cales	cala	calem	caleu	calen
	cale						val
	cali						sept
	cal				calau		bal, alg
				calam			bal
imperfet	calava	calaves	calava	calàvem	calàveu	calaven
passat simple	calí	calares	calà	calàrem	calàreu	calaren
futur	calaré	calaràs	calarà	calarem	calareu	calaran
condicional	calaria	calaries	calaria	calaríem	calaríeu	calarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	cali	calis	cali	calem	caleu	calin
	cale	cales	cale			calen	occ, bal
imperfet	calés	calessis	calés	caléssim	caléssiu	calessin
		calesses		caléssem	calésseu	calessen
	calàs	calassis	calàs	calàssim	calàssiu	calassin	bal
		calasses		calàssem	calàsseu	calassen	val, bal (1)
	calara	calares	calara	calàrem	calàreu	calaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	cala	cali	calem	caleu	calin
	–				calau		bal, alg
	–		cale			calen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				calàvom	calavo		centr, n-occ
	calavi						sept
	calaia	calaies	calaia	calàiem	calàieu	calaien	n-occ
condicional	calariva	calarives	calariva	calarívem	calaríveu	calariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calo	calos	calo	caleguem	calegueu		n-occ
imperfet	calessi		calessi				sept, alg
	calessa						centr, n-occ
	caleguessa	caleguesses	calegués	caleguéssom	caleguéssou	caleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... calat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... calar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... calat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... calat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... calat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... calat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... calar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... calat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... calat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... calat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: calo, cala, calem

Sinònims

• (nàutica) abaixar, baixar, baguejar
• (un líquid) amarar, xopar, impregnar
• (el foc) encendre
• (endevinar) aventurar, caure-hi, encertar, endevinar, ensopegar, filar, olorar, percebre
• (ficar) clavar, ajustar
• (sota l’aigua) submergir, enfonsar

Derivats

• acalar

Traduccions

Llançar una xarxa

• Anglès: set ^(en)
• Castellà: calar ^(es)
• Francès: caler ^(fr)
• Italià: calare ^(it)

Penetrar un líquid

• Anglès: soak ^(en)
• Castellà: calar ^(es)
• Francès: tremper ^(fr)
• Italià: bagnare ^(it)

Prendre el foc

• Anglès: set on ^(en)
• Castellà: calar ^(es)
• Francès: mettre ^(fr)
• Italià: dare ^(it)

Verb

calar trans., pron. ‎(pronominal calar-se)

1. (col·loquial, oriental, tarragoní) halar, menjar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lar (2)
• Anagrames: alçar, Caral, Carla, carlà, clara, Clara, Clarà, lacar, lacra, lacrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: calar

Caló català

• Pronúncia: /kəˈla/
• Etimologia: Variant de halar per adaptació catalana de [x] a [k].

Verb

calar ‎(xəlá)

1. forma alternativa de halar ‎(«menjar»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Occità

• Etimologia: Del llatí tardà *chalāre («fer baixar»), procedent del grec χαλάω ‎(khaláō).

Verb

calar

1. calar, abaixar

   Calar l’ancra

   Calar l'àncora

2. calar, fer

   Calar fuòc.

   Fer foc.

3. aplicar

   Calar un bacèu.

   Aplicar una manxa

4. clavar

   Calar un còp de dent.

   Clavar queixalada.

5. callar

   Fai calar aquel enfant.

   Fes callar aquell nen.

6. mancar, amainar

   lo vent calèt.

   El vent manca.