celebres

Potser volíeu: celebrés, cèlebres, célebres

Català

Verb

celebres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de celebrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb celebrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bres (3)
• Anagrama: cerebels

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \θしーたeˈle.βべーたɾes\, meridional \θしーたeˈle.βべーたɾeh\

Americà: alt /seˈle.b(ɾe)s/, baix \seˈle.βべーたɾeh\, austral \seˈle.βべーたɾes\

• Rimes: -ebɾes

Verb

celebres

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb celebrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bres (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛ.lɛ.breːs/

Adjectiu

celebrēs

1. nominatiu masculí/femení plural de celeber
2. vocatiu masculí/femení plural de celeber
3. acusatiu masculí/femení plural de celeber