gros

Potser volíeu: Gros

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɾɔs/^ⓘ
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: Del llatí grossus ‎(«gras, gruixut»), segle XIII.

Adjectiu

gros m. ‎(femení grossa, plural masculí grossos, plural femení grosses)

1. Considerable en volum.

   S'ha comprat un cotxe molt gros.

Antònims

• petit
• prim

Derivats

• grosser

Notes

S’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat, o la quantitat i intensitat.

• El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
• Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).

Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu posposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.

Traduccions

Considerable en volum

• Anglès: big ^(en)
• Castellà: grande ^(es)
• Francès: gros ^(fr)
• Italià: grande ^(it)
• Llengua de signes catalana: GRAN ^(csc)
• Romaní: thulo ^(rom)

Nom

gros m. ‎(plural grossos)

1. La part més important d'un tot.

   El gros de què va passar ja està explicat.

2. Moneda de plata múltiple del diner.

Antònims

• resta

Sinònims

• nucli

Traduccions

La part més important

• Anglès: main ^(en)
• Castellà: grueso ^(es)
• Francès: gros ^(fr)
• Italià: grosso ^(it)

Moneda de plata

• Castellà: gros ^(es)
• Italià: grosso ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈɡɾos/, meridional /ˈɡɾoh/

Americà: alt /ˈɡɾos/, baix /ˈɡɾoh/, austral /ˈɡɾos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del català gros.

Nom

gros m. ‎(plural groses)

1. gros ‎(«moneda»)

Neerlandès

Nom

gros n. ‎(plural grossen)

1. grossa

Polonès

Nom

gros

1. grossa