manca

Potser volíeu: mancà, mança

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmaŋ.kə/, occidental /ˈmaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: De mancar, segle XIX.

Nom

manca f. ‎(plural manques)

1. mancança

   «En un entorn on impera la masculinitat, impera la duresa i una enorme manca d’atenció emocional.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)

Adjectiu

manca f. ‎(plural manques)

1. Forma femenina de manc.
2. Forma femenina de manco.

Nom

manca f. ‎(plural manques)

1. Forma femenina de manc.
2. Forma femenina de manco.

Verb

manca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mancar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mancar.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmaŋ.ka/

Adjectiu

manca f. ‎(plural manche)

1. forma femenina de manco

Verb

manca

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mancare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mancare

Romaní

Nom

manca

1. grafia acadèmica de mança